dijous, 30 de gener del 2014

EL PSC DEL CAMP DE TARRAGONA PRESENTA UNA CAMPANYA CONTRA LA REFORMA DE L’AVORTAMENT QUE VOL IMPULSAR EL GOVERN DEL PP



La Federació del PSC del Camp de Tarragona ha presentat aquest dijous una campanya contra la reforma de l’avortament que vol impulsar el Govern del PP i a favor dels drets de les dones. Segons ha explicat la diputada socialista, Núria Segú, “els grups municipals socialistes tarragonins presentaran mocions als plens municipals per tal que aquests manifestin el seu rebuig a les intencions de Gallardón i Rajoy. Així mateix endegarem actes públics i informatius a totes les comarques tarragonines a tal efecte.”

La diputada socialista ha denunciat el projecte de llei del PP “com una autèntica regressió, sense precedent en democràcia i a la Unió Europea. El PP tornarà a situar les dones en condicions de pseudoclandestinitat, suprimint el seu dret a decidir de manera lliure i responsable sobre la seva vida sexual i reproductiva. És una insensatesa, directament.”

Cal tenir present que la llei del PP elimina la possibilitat d’interrompre d’embaràs en les primeres 14 setmanes el que passarà a ser considerat com un delicte, tret dels casos de violació o de greu risc per a la mare. “En suprimir l’avortament, el PP tan sols aconseguirà augmentar-ne el nombre, tal o com ja ha alertat l’Organització Mundial de la Salut. Això sí, a partir d’ara es faran en condicions d’insalubritat i posant en risc la vida de les dones. Per exemple, els 1.667 avortaments efectuats a la regió sanitària de Tarragona el 2012, el darrer any amb dades oficials.”

Per la seva banda, Rocio León, secretària d’acció política del PSC de Tarragona, ha explicat que la Federació dels socialistes tarragonins participarà de manera molt activa en el Tren de la Llibertat que portarà milers de catalanes i catalans el proper 1 de febrer a la gran concentració que omplirà els carrers de Madrid en contra de la reforma de l’avortament del PP. “De moment, ja posem assegurar que 250 tarragonins i tarragonines anirem fins a Madrid per protestar contra aquest atac sense precedents que suposa donar un espectacular salt enrera de 30 anys en matèria de drets i llibertats de les dones.”

La dirigent socialista també ha assegurat que “els socialistes ens comprometem a retirar de manera immediata aquesta reforma insensata del PP un cop accedim al Govern. No podem permetre una reforma que ha tingut el rebuig unànime de tots els grups representats al Parlament europeu –fins i tot de la bancada popular!- tret de l’extrema dreta francesa del Front Nacional.”


En darrer terme Rocío León ha emplaçat al dirigent del PP de Tarragona, Alejandro Fernández, “a què rectifiqui de manera immediata les seves recents declaracions en les què manifestava que les dones no tenen dret a l’avortament. Qui és el senyor Fernández per atribuir o negar drets que són universals i fruït d’una lluita històrica de les dones? Amb els drets i llibertats de les dones no s’hi juga, ni tan sols dialècticament.”

REBUTJADA AMB ELS VOTS DE CIU I ERC LA RESOLUCIÓ DEL PSC QUE INSTAVA AL GOVERN A COMPLIR AMB EL CONVENI AMB L’AJUNTAMENT DE SALOU PER SOLUCIONAR EL DARRER TRAM DEL BARRANC DE BARENYS



“Lamentem profundament que els diputats de CiU i ERC hagin votat en contra de la proposta de resolució del PSC a la comissió de territori que instava al Govern a complir amb el conveni del 2008 subscrit per l’Ajuntament de Salou i l’Agència Catalana de l’Aigua pel qual l’ACA s’ha de fer càrrec de la promoció del projecte constructiu de les actuacions de millora hidràulica dins del cas urbà del barri de la Salut, des de la via fèrria fins a la desembocadura, inclosa l’obra de transició amb la llera actual per sobre de la via fèrria. No entenem com és possible aquest vot contrari de CiU i ERC que ha comportat que la proposta finalment hagi estat rebutjada”, segons ha manifestat avui el diputat socialista Xavier Sabaté.

El diputat tarragoní ha recordat que l’objectiu del conveni era executar les obres de millora hidràulica del tram del barranc comprés entre el vial de Cavet i la desembocadura. El diputat socialista ha recordat que ja al 2007 s’havia contractat i aprovat el projecte constructiu d’un pas sota de la línia de RENFE al carrer Barranc de Barenys (pressupostat en 800.000 euros).


Cal tenir present que durant els darrers anys aquesta zona del municipi de Salou s’ha vist afectada per inundacions d’aigua i fang com a conseqüència de desbordaments del barranc de Barenys. “Per tant, estem parlant d’un problema real i greu per als veïns de Salou que mereix una solució urgent per part de l’Administració ja que és un problema que s’arrossega des de fa massa temps. En aquest sentit, no entenem com és possible que CiU i ERC hagin pogut votar en contra d’una resolució que demana al Govern que complís amb un acord que ja havia assumit. És del tot incomprensible!”, ha afirmat Xavier Sabaté.

dimecres, 29 de gener del 2014

EL PARLAMENT APROVA UNA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL PSC SOBRE LA CREACIÓ DE LES VEGUERIES DE LES TERRES DE L’EBRE I DEL CAMP DE TARRAGONA



La proposta aprovada a la Comissió d’Afers Institucionals, defensada pel diputat socialista per Tarragona Xavier Sabaté, insta al Govern de la Generalitat a negociar, en el termini de tres mesos, amb el Govern de l’Estat els canvis legals necessaris per a fer possible la constitució de les Vegueries dels Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona com a primer pas per al desplegament de la Llei 30/2010, de 27 de juliol, de Vegueries.

Xavier Sabaté ha valorat molt positivament l’acord assolit avui al Parlament. Malgrat això, vist els que grups de CiU i d’ERC han dit que li donaven suport “per evitar que el PSC no fes demagògia si votaven en contra”, Xavier Sabaté ha significat que aquest no és un bon argument que convidi a l’optimisme. “Els socialistes hauríem preferit que aquests dos grups haguessin votat afirmativament per convicció perquè si no és així es pot augurar un futur poc prometedor al futur del contingut de la moció que hem aprovat avui.”

El diputat socialista ha agraït els vots d’ICV i ha advertit a CiU i ERC que, donat que han votat a favor encara que sigui a contracor, “entenem que es comprometen a fer possible que en els tres mesos que fixa la moció el Govern de la Generalitat negociï amb el Govern de l’Estat els canvis legals pertinents per a fer possible la constitució de les vegueries de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona.”


En darrer terme, Xavier Sabaté ha advertit que “si no es fa en el termini estipulat de tres mesos, el grup socialista tornarà a presentar el mes de maig la mateixa proposta al Parlament.”

NÚRIA SEGÚ: “CELEBREM L’ENTRADA EN FUNCIONAMENT DE LA NOVA C-51 PERÒ DEMANEM AL GOVERN CELERITAT EN EL PAGAMENT DE LES EXPROPIACIONS”



La diputada socialista vallenca Núria Segú ha manifestat avui la satisfacció dels socialistes per la inauguració i en entrada en servei de les obres de la C-51, la carretera que uneix Valls i El Vendrell, que tot i l’any de retard -fruit de la decisió del primer govern de CiU de retardar l’execució de l’obra- significa un pas molt important per la connexió de dues comarques limítrofs que fins a hores d’ara no ha tingut una carretera en condicions.

“Crec que és un important pas endavant per completar l’arc viari format per Reus-Alcover-Valls-El Vendrell que ha de connectar i relligar el Camp de Tarragona per l’interior del territori. És tracta d’un projecte impulsat pel Govern de progrés que ara s’ha de completar enllestint el tram Alcover-Valls per a poder disposar d’un cinturó que uneixi el Camp de Tarragona d’oest cap a l’est amb el que això implica de millora de la mobilitat i de promoció del desenvolupament econòmic de la regió.”

Malgrat això, la diputada socialista ha recordat al Govern “que encara queden expropiacions pendents de pagament. El conjunt total ascendeix a uns tres milions d’euros i en els pressupostos de la Generalitat per enguany, aprovats amb els vots de CiU i ERC, tan sols hi ha pressupostats 150.000 euros a tal efecte, una quantitat clarament insuficient.”

Cal recordar que es van arribar a expropiar terrenys que afectaven unes 700 finques dels termes municipals de Valls, Puigpelat, Alió, Vila-rodona, Rodonyà, Albinyana i la  Bisbal del Penedès amb una totalitat de 83,40 hectàrees. “El PSC va presentar una proposta -que és va  aprovar per unanimitat  al Parlament-  exigint el pagament de les indemnitzacions pendents als pagesos que foren expropiats per aquest mes de gener d’enguany i encara restem a l’espera de que el Govern compleixi.”


Per altra banda cal recordar que el condicionament de la totalitat de la C 51 encara no està enllestida, “i que  la setmana propera  és votarà al Parlament una altra proposta socialista que també reivindica que s’acabi un tram d’uns 2,5 quilometres a l’alçada de Vilardida, als termes municipals del Montferri i Vila-Rodona, que encara  resten pendents per poder acabar el 100% el condicionament d’aquesta carretera. Aquestes són encara assignatures pendents avui dia”, ha conclòs la diputada vallenca.  

JOAN RUIZ: “LA CARTA QUE EL GOVERN DEL PP HA ENVIAT ALS PENSIONISTES TARRAGONINS ÉS UNA BURLA I UNA PRESA DE PÈL”



“És una burla i una presa de pèl intolerable a tots i cadascun dels 166.000 pensionistes tarragonins. La veritat és que no tenen vergonya”, així de contundent s’ha manifestat el diputat tarragoní, i membre de la Comissió de seguiment dels Pactes de Toledo a les Corts Generals, Joan Ruiz a l’hora de valorar la carta que el Govern del PP ha enviat aquests dies a tots i cadascun dels pensionistes per informar-los que la seva pensió pujarà entre 0,35 cèntims d’euro a un màxim d’un parell d’euros mensuals.

“Aquest “generós” augment de les pensions que el PP vol vendre com la gesta més heroica de tots els temps s’entén a la perfecció si tenim en compte el següent: ha costat més l’enviament i impressió de la carta que el que realment s’apuja la quantia de la pensió de la immensa majoria de receptors. Així de patètic.”

Segons ha denunciat el diputat socialista, “el Govern del PP s’ha gastat més de quatre milions d’euros en aquest exercici d’autopropaganda quan, al mateix temps, es redueixen dràsticament les partides destinades a prestacions per dependència, teleassistència o la gratuïtat de molts medicaments per a la gent gran. De pena!!”

Joan Ruiz ha volgut denunciar “el que la carta no vol explicar” i que és que en realitat el Govern de Rajoy ha volgut estalviar traient diners de les butxaques dels pensionistes. Així, s’ha canviat unilateralment la revalorització de les pensions atenent a l’augment de l’IPC per aquest raquític 0.25% “a la pràctica això vol dir que cada pensionista tarragoní perdrà, de mitjana, uns 300 euros anuals de poder adquisitiu aquest 2014. I al damunt tenen la indecència de vendre aquesta nova retallada com un “aumento de las pensiones”!”  

Segons les estimacions del grup socialista, aquesta reforma del sistema públic de pensions per part del PP farà perdre uns 33.000 milions d’euros als pensionistes del país en els propers nou anys.

“Això sí que és un espoli en tota regla! Un espoli i l’enèsima mentida de Rajoy i del PP que van jurar i perjurar que mai passarien les tisores pel sistema públic de pensions. Un cop més passen la factura de la crisi sobre les esquenes dels més dèbils, en aquest cas, dels pensionistes.”


Finalment, el diputat socialista a emplaçat als dirigents i diputats del PP per Tarragona “a reflexionar” i com a mínim evitar fer mofa del patiment de la gent invertint en propaganda, al damunt falsa, quan es retallen drets, serveis i prestacions socials un dia sí i l’altre també. “És indigne gastar-se més de 4 milions d’euros enviant cartes dient textualment “me complace informarle” d’un augment de 0.72 cèntims d’euro de la seva pensió (el que pot servir, per exemple, per pagar la meitat d’un cafè amb llet) quan s’està retallant a mansalva en dependència, sanitat, educació o prestacions per desocupació amb l’excusa de què “no hay dinero”. És indigne, així de clar”, ha reafirmat amb contundència el diputat tarragoní.  

dimarts, 28 de gener del 2014

EL PSC NO ACCEPTA UNA REBAIXA D’IMPOSTOS DEL JOC DEL 55% AL 10% PER BCN WORLD



El diputat del PSC Xavier Sabaté ha reafirmat aquest dimarts que “els socialistes no acceptarem en cap cas una rebaixa d’impostos del 55% al 10% per a BCN World. No té cap sentit, així de clar, que en uns moments de greu crisi econòmica en què es demana un esforç addicional a les classes populars i mitjanes, el que tants problemes està provocant a tantes i tantes famílies, al mateix temps, es permeti una reducció de la fiscalitat del joc que nosaltres considerem totalment injusta.”

En relació a les compareixences que aquests dies s’estan produint al Parlament sobre el projecte de BCN World el diputat tarragoní ha assegurat el suport del grup socialista al conjunt d’un projecte “que permetrà crear milers de jocs de treball directes i indirectes, el que per a nosaltres és la prioritat número u. Malgrat això, hi ha dues línies vermelles per al PSC bàsiques que no es poden travessar: la primera aquesta que deia de la fiscalitat i la segona és evitar un increment desmesurat del sostre edificable que posi en perill la cohesió urbana i social de Salou i en un lloc tan sensible com la primera línia de mar .”

Sabaté ha demanat també que, un cop aprovada la reforma de la Llei, les normatives que l’han de desenvolupar –el Pla Urbanístic sobretot- responguin a l’interès públic. 


En darrer terme, el PSC demana al Govern que incorpori les reivindicacions dels agents socials, econòmics i turístics del territori i que s’aprofiti el potencial de BCN World, no tan sols com un gran complex d’oci i de joc, sinó també com una oportunitat per desenvolupar serveis innovadors en matèries clau com les energies renovables i la societat de la comunicació i les noves tecnologies, en la línia del projecte d’smart city que s’està desenvolupant a Tarragona. 

EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA DE TARRAGONA DEMANA LA RETIRADA DE LA LLEI DE L’AVORTAMENT DEL PP



El grup municipal socialista a l’Ajuntament de Tarragona ha presentat una moció al ple en la què es demana la retirada de la reforma de la Llei Orgànica de salut sexual i reproductiva que vol impulsar el Govern del PP.

Segons la portaveu socialista, Begoña Floria, “la reforma del PP suposa un pas enrera de gegant en el dret de les dones a decidir la seva maternitat lliurament i representa un extraordinari retrocés a tots els nivells, el que ha derivat en un rebuig social molt majoritari al nostre país del que s’ha de fer ressò també l’Ajuntament de la nostra ciutat.”

“Les intencions del Govern de Rajoy, en cas de tirar endavant, tornarien a posar a les dones en situació de pseudo-clandestinitat, eliminant la possibilitat d’interrompre l’embaràs durant les 14 primeres setmanes fet que passaria a considerar-se com un delicte. Es tracta també d’un extraordinari error polític que obvia, fins i tot, les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut.”

En un altre ordre de coses, el grup socialista també ha presentat una moció en la què s’insta al Govern de la Generalitat a pagar el deute que té amb les escoles municipals de música de Catalunya corresponents encara al curs 2011-12. “El no pagament d’aquest deute assumit per la Generalitat comporta l’ofegament econòmic d’unes escoles municipals que han donat un gran resultat a l’hora d’estendre el coneixement i cultura musical dels més joves. No ens podem permetre com a país aquest despropòsit que llançaria per terra dècades de bona feina.”

Finalment, el grup del PSC també ha presentat una moció en la què es defensa la necessitat de què el Govern d’Espanya i el Govern de la Generalitat busquin espais de diàleg amb predisposició al pacte per fer possible una consulta legal i acordada per tal que el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur col·lectiu i les seves relacions amb Espanya.


“Estem convençuts que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, els incompliments del Govern central i el dèficit fiscal que pateix Catalunya, sumat a la manca de reconeixement de la realitat pluricultural i plurilingüística d’Espanya per part de determinades institucions de l’Estat, fan necessària la celebració d’aquesta consulta en la què el poble de Catalunya, de forma lliure i democràtica, pugui decidir el seu futur col·lectiu.”

dilluns, 27 de gener del 2014

NÚRIA SEGÚ: “CIU I ERC DEIXEN A L’ESTACADA A MÉS DE 36.000 DEPENDENTS TARRAGONINS”



La diputada socialista per Tarragona, Núria Segú, ha denunciat aquest dilluns amb fermesa que “els diputats de CiU i ERC han deixat a l’estacada més de 36.000 famílies tarragonines que encara estan en llista d’espera per accedir a les prestacions i serveis que contempla la llei de dependència. Una llista que no ha parat de créixer des de que Artur Mas és president de la Generalitat.”

Segons ha denunciat la diputada vallenca “CiU i ERC han tornat a sumar els seus vots al Parlament per rebutjar una moció socialista que instava al Govern a donar una resposta econòmica immediata a les persones en perill de perdre la seva plaça de residència o en llista d’espera per poder accedir-hi.”

En concret, la moció socialista demanava restablir els programes individuals d’atenció de prestació econòmica per aquest primer semestre d’enguany i impulsar un sistema excepcional de prestació econòmica a fi i efecte de permetre l’accés a una plaça pública residencial a les persones que, d’acord amb els informes dels serveis socials, requereixin una plaça de manera preferent i urgent.

“Els socialistes volem que es reincorpori al circuit a les persones que esperaven aquesta prestació quan es va suspendre unilateralment, per part del Govern, el mes d’agost de l’any passat. Com es vot votar en contra d’això? Com es poden pagar subvencions a les escoles de l’Opus Dei i, al mateix temps, denegar prestacions per dependència? El comportament polític en matèria de benestar social al Parlament per part de CiU i ERC comença a semblar idèntic al que fa el PP en el conjunt de l’Estat!”

Núria Segú ha reafirmat el compromís socialista de continuar lluitant per evitar que “la dreta i els seus actuals socis parlamentaris continuïn congelant el calendari d’aplicació, laminant la mateixa llei i rebaixant la prestació i quantia de les proteccions. A Tarragona mateix el nombre de persones en llista d’espera ha crescut en quasi 4.000 persones en poc més de tres anys i això és del tot intolerable.”


“És especialment trist i lamentable que aquells que s’autoproclamen d’esquerres votin aquestes retallades assumint el mateix discurs i model social de CiU i PP”, ha argumentat la diputada socialista.   

divendres, 24 de gener del 2014

LA REALITAT DELS PRESSUPOSTOS DE CIU I ERC A TARRAGONA


ATRINXERATS A LA LÍNIA MAGINOT...



La línia Maginot era un sistema de fortificacions de més de 150 quilometres que recorria tota la frontera alemanya des dels Alps fins a la zona boscosa de les Ardenes. El ministre francès André Maginot, un veterà de la guerra de trinxeres de la primera guerra mundial, va gastar milers de milions de francs als anys 30 del segle passat en construir un sistema fortificat que esdevingués –pensava ell- un mur infranquejable per frenar una nova invasió alemanya. Atrinxerats a la línia Maginot, dins dels seus bunkers fortificats, amb els recursos provinents del seu imperi colonial, aliats poderosos com els britànics i amb l’exèrcit més nombrós de l’època, els francesos miraven confiats –sense fer absolutament res- l’expansió i creixement del poder militar alemany. Posicions estàtiques, tàctiques fixes, conviccions basades en càlculs irreals (quan no directament en il·lusions) i una auto-confiança cega en les seves posicions “inexpugnables”.    

Com tots sabem, fruït de molts factors (la gravíssima crisi econòmica, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, la mateixa campanya de l’extrema dreta mediàtica contra l’Estatut, etc.) s’ha produït un creixement, innegable, de la necessitat d’augmentar l’autogovern de Catalunya. La sensació de què així no podem continuar i de què cal modificar l’status quo fixat per la Constitució del 1978 és molt majoritari a Catalunya, ja sigui en posicions federalistes o bé de ruptura directa amb Espanya. Per part de tothom? No. Situats en els seus bunkers dogmàtics de la seva línia Maginot ideològica particular, PP i Ciutadans es neguen, fins i tot, en reconèixer l’existència de cap problema. El seu argument ve a ser, més o menys, el següent: “és igual si hi ha un, dos, tres o quatre milions de catalans que vulguin canviar les coses. Encara que fos el 100% dels catalans que estiguessin en aquesta reivindicació això no implica res perquè el marc de convivència inamovible el fixa la Constitució de 1978 que diu que Espanya és una i indivisible. I així serà pels segles dels segles... A més això és “democràcia” i la resta són “órdagos a los que hay que responder con la ley en la mano”.” I això ho diuen aquells que van atiar l’anticatalanisme recollint signatures contra l’Estatut per carrers i places, van editar falques publicitàries advertint “de la eliminación del castellano en Cataluña” i es van passar quatre anys cridant “España se rompe!” per intentar desgastar al Govern socialista.        

Situats al davant, en trinxeres de la seva línia Maginot edificada en un temps record, hi ha el bloc independentista format per CiU, ERC, ICV i la CUP. Deixant de banda la contradicció que suposa, per exemple, que CiU hagi abraçat un independentisme del que va abjurar Jordi Pujol durant els seus 23 anys de presidència i que ICV s’empassi, aparentment sense fissures, un discurs nacionalista que els seus avis del PSUC haguessin considerat una “pijada petit-burgesa”, la lògica política és semblant a la del bloc PP-Ciutadans però canviant els subjectes. Vindria a ser quelcom similar a això: “la independència és la solució de tots els problemes de Catalunya (el dret a decidir és la sortida de la crisi, va arribar a dir Artur Mas), Espanya ens roba, per tant, en el moment en què ens lliurem d’Espanya les coses aniran de faula: s’acabarà l’atur, la Generalitat nedarà en l’abundància, tindrem l’Estat del benestar més fort d’Europa....no hi haurà incendis forestals, ni accidents de trànsit i cada dia lluirà el sol.” Si PP i Ciutadans amenacen amb la nèmesis econòmica en cas de canviar una coma de la Constitució, el bloc independentista promet l’arcàdia feliç el dia D+1 posterior al 9 de novembre de 2014. I això ho diuen aquells que acaben d’aprovar uns pressupostos de la Generalitat farcits de noves retallades en serveis i prestacions socials...     

Al mig d’aquestes dues aparentment sòlides línies fortificades que s’amenacen mútuament hi ha una terra de ningú ignorada per tothom, però no per això inexistent. Un ampli espai on es diu que amb el “xoc de trens” tan sols aconseguirem prendre mal tots com a societat i que entre no fer res i saltar per la finestra encara que aquesta estigui tancada ha d’haver-hi un marge per al diàleg, la comprensió, l’acord i el pacte –una tradició catalanista actualment abduïda per l’independentisme-. No només això, des d’aquesta terra on ningú està cavant trinxeres per fortificar-se s’adverteix que mentre es posen tots els esforços en organitzar simposis històrics i parlar dels colors de les banderes l’atur, la desigualtat i la pobresa creixen a un ritme absolutament intolerable i que l’objectiu número 1 hauria de ser eradicar aquesta situació. És la posició del tan mediàticament denostat PSC, expulsat a les tenebres exteriors pels “patriotes” d’una trinxera i de l’altre. (Mentre escric aquest article repasso els principals mitjans de comunicació i veig que es dóna més importància al lloc on seuen tres diputats al Parlament que als pressupostos de la Generalitat per enguany que afectaran negativament a tots els ciutadans d’aquest país).   


Un darrer apunt. A l’hora de la veritat la línia Maginot no va servir per a res. Els alemanys van salvar l’obstacle envaint França pels Països Baixos i obligant a la rendició atacant per la reraguarda. Ha quedat, en la història, com un monument grotesc de la insensatesa de les posicions rígides i apriorísticament inamovibles. M’ha semblat interessant recordar-ho ara en el debat “mono-tema” que vivim a Catalunya.   

dijous, 23 de gener del 2014

NÚRIA SEGÚ: “CAP NI UNA DE LES ESMENES QUE HAN PACTAT CIU I ERC BENEFICIEN A TARRAGONA, NI UNA SOLA. ÉS VERGONYÓS!”



La diputada socialista Núria Segú ha acusat aquest dijous als diputats de CiU i ERC al Parlament per Tarragona de burlar-se del territori que diuen representar. “No m’agrada el qualificatiu però no em surt cap altre que defineixi tant a la perfecció què és el que han fet CiU i ERC en aquests pressupostos. Tothom, i quan dic tothom –no tan sols la resta de partits polítics sinó també entitats i associacions del territori com les cambres de comerc, etc.- van demanar que durant les negociacions de les esmenes al Parlament es corregís la desinversió que en el marc d’aquests pressupostos patien les comarques tarragonines. I què és el que han fet CiU i ERC? Res, literalment res, no han aprovat ni una sola esmena favorable a Tarragona. Ni una, encara que fos per dissimular.”

Així, Núria Segú ha denunciat que el paquet d’esmenes aprovat conjuntament per convergents i republicans per afegir als pressupostos de la Generalitat per al 2014 no hi ha ni una sola inversió per a les comarques del Camp de Tarragona. “Trobem partides addicionals destinades al consorci hospitalari de Vic, a l’escola d’Abrera, a l’hospital de Viladecans, i inversions per a les comarques del Vallès, Baix Llobregat, Osona, Maresme, etc. però cap ni una a partir del Baix Penedès en direcció sud. És que els tarragonins no figurem al mapa mental dels diputats de CiU i ERC?”

En aquest sentit, la diputada vallenca ha emplaçat als diputats nacionalistes de CiU i ERC per Tarragona “a què es treguin el son de les orelles” i que “es posin a treballar” per garantir per Tarragona el volum d’inversions que mereix, com a mínim, pel pes de la seva població i de la seva economia en el conjunt de Catalunya. “Però com es pot justificar que el Camp de Tarragona rebi tan sols 47 milions d’euros en aquests pressupostos quan l’àmbit de Ponent (amb una població inferior) rep més de 106 milions d’euros? Són uns pressupostos impresentables, així de clar.”


Finalment, Núria Segú ha demanat als grups de CiU i d’ERC a què canviïn l’argumentari d’atribuir tots els seus fracassos “a Madrid, el tripartit i la crisi econòmica. Deixant de banda la paradoxa que ERC formava part del Govern a qui ara s’atribueixen tots els mals ja va sent hora que els grups que sostenen al Govern assumeixin la seva responsabilitat. El senyor Mas és president de la Generalitat des del desembre de 2010 i ja estem al 2014, temps més que de sobra per haver demostrat alguna acció eficaç per la ciutadania de Tarragona. Encara que sigui una de sola..."

dimecres, 22 de gener del 2014

EL PSC DENUNCIA QUE CIU I ERC HAN APROVAT UNS PRESSUPOSTOS QUE SITUEN TARRAGONA A LA CUA DEL PAÍS EN INVERSIONS



Els diputats socialistes Xavier Sabaté i Núria Segú han denunciat aquest dimecres “amb indignació” que els pressupostos de la Generalitat per enguany que s’han aprovat aquesta tarda al Parlament amb els vots de CiU i ERC “situen Tarragona a cua del país en inversions. Tan sols 47 milions d’euros per a les sis comarques del Camp de Tarragona, el que suposa una ratio d’inversió per habitant de 76 euros per cada tarragoní quan la mitjana del país és de 115 euros per habitant. Serà que els tarragonins som menys catalans que la resta pels diputats de CiU i d’ERC?”

En aquest sentit, el grup socialista ha denunciat que un cop es va conèixer l’avantprojecte de pressupostos el PSC va emplaçar la resta de forces polítiques amb representació per Tarragona a no votar uns comptes que no contemplessin un volum inversor que no fos, com a mínim, proporcional al del pes de la població de Tarragona en el conjunt de Catalunya. “Algú pot discutir quelcom tant de sentit comú? Doncs ni això han estat capaços de respectar CiU i ERC. Molt parlar de responsabilitat i de “grans consensos en temes de país” i a l’hora de demostrar aquesta responsabilitat amb fets s’aproven unilateralment uns pressupostos que ofeguen Tarragona. Ni tan sols es van dignar a contestar a aquesta proposta de mínims...”

“Especialment trist és veure als diputats d’ERC votar uns pressupostos que comportaran noves retallades, que ells fins ara havien condemnat, i un volum raquític d’inversions per Tarragona que ells també denunciaven quan CiU aprovava els pressupostos amb el PP, en els anys en què no simulaven que es barallaven pels colors de la bandera. Com pot el cap de llista d’ERC per Tarragona, que també és alcalde de Montblanc, aprovar uns pressupostos que tan sols destinen 25.000 euros per tota la comarca de la Conca de Barberà? Sap el senyor Andreu que això suposa una inversió de 1 euro per cada habitant, el que implica la inversió per càpita comarcal més baixa del país en democràcia? Però com es pot votar això?”


Pels diputats socialistes ERC i CiU s’han sumat avui al menyspreu del PP per Tarragona. Si el Govern de Rajoy ha retallat un 36% les inversions a les nostres comarques en el marc dels pressupostos generals de l’Estat, Mas i Jonqueres ho han fet un 75% en aquests pressupostos de la Generalitat en relació al darrer pressupost del Govern de progrés. “Una dada ho resumeix a la perfecció: si la mitjana inversora dels dos darrers anys de Govern Montilla (ja en un context de crisi econòmica) destinaven 152 milions a la província de Tarragona, amb Mas de president de la Generalitat aquest volum inversor ha davallat a menys de 47 milions d’euros. I aquests són els mateixos que afirmaven que tenien “la formula” per sortir de la crisi...”, han ironitzat els diputats socialistes. 

SÍ A LES LLIBERTATS I DRETS DE LES DONES!



“No existeix el dret de les dones a l’avortament”, són declaracions textuals publicades ahir a aquest mateix mitjà de comunicació del senyor Alejandro Fernández, líder del PP a Tarragona, i presentat fins fa poc com l’esperança blanca de la dreta a aquesta ciutat (encara que és cert que vist el desastre absolut de la gestió del Govern de Rajoy i companyia ja fa temps que això no s’escolta). Doncs bé, en un gest de singular sinceritat -que cal agrair sempre tractant-se d’un polític del PP-, el senyor Fernández afirma que l’avortament és “un recurs còmode” fruït “d’una societat malalta” on el dret de les dones a decidir lliurement sobre la seva maternitat senzillament “no existeix”. Així, tal qual. Puc coincidir amb el senyor Fernández que una part de la societat pugui estar malalta, és el segment cada cop més reduït de persones que considera “normal” l’enriquiment il·lícit del senyor Bárcenas mentre va exercir de totpoderós tresorer del PP o bé que tot un president de Govern i un partit que es pretén democràtic reconeguin alegrement que van mentir en campanya electoral i que van començar a fer el contrari del que havien jurat fer sobre el més sagrat ja el novè dia d’arribar a la Moncloa. Ara bé, parlar amb aquesta frivolitat reaccionària dels drets i llibertats de les dones, conquerides a través d’una lluita històrica que s’ha escrit amb sang, per part d’aquells que tenen responsabilitats de Govern realment espanta.

I és que el projecte de llei sobre la interrupció voluntària de l’embaràs que “contra viento y marea” vol aprovar el PP és un enorme salt enrera de 30 anys que tornarà a situar les dones en la clandestinitat suprimint el seu dret a decidir de manera conscient, lliure i responsable sobre la seva sexualitat i la seva maternitat, aquest dret que segons el senyor Fernández “no existeix”. Aquesta llei anul·larà els avenços dels Governs socialistes en aquesta matèria, uns avenços fruït del consens i aprovats amb l’aval de la gran majoria dels professionals de la medicina i de la bioètica, i deixarà les dones soles, orfes, als peus dels cavalls de les pretensions delirants del PP eliminant la possibilitat d’interrupció de l’embaràs en les primeres 14 setmanes, fet que passarà a considerar-se com un delicte.

La particular concepció del tema per part del PP suposa equiparar la prohibició de l’avortament amb la desaparició dels avortaments. Gravíssim error. La mateixa Organització Mundial de la Salut adverteix que restringir el dret a l’avortament tan sols aconsegueix augmentar-ne el nombre, això sí, en condicions d’insalubritat i posant en risc la vida de les dones. Doncs ni a l’Organització Mundial de la Salut és capaç d’atendre el Govern de Rajoy et altri!! Començo a pensar que en el món oníric de Rajoy, Gallardón i Fernández sempre es podrà recórrer a “majories silencioses” que encara que tan sols existeixin en la seva imaginació o en els seus desitjos sempre podran justificar qualsevol arbitrarietat...

Com a dones i com a persones dignes conscients dels nostres drets i llibertats no podem romandre de braços creuats davant d’aquest nou i enorme despropòsit del PP. Estem davant d’una llei discriminatòria i retrograda que ens situarà a la cua d’Europa pel que fa als drets de les dones. De fet, l’enorme rebuig que aquesta llei ha provocat al nostre país ha travessat fronteres i els mateixos grups del Parlament europeu han demanat a Rajoy que retiri aquesta reforma insensata de la llei que regula l’avortament. De fet, no els ha donat suport ni el grup popular europeu! Fixeu-vos en les declaracions de l’eurodiputada del grup popular europeu Morin-Chartier: “lamentem el retrocés que viurà Espanya en matèria de drets de la salut sexual i reproductiva de les dones.” I això ho diuen a la mateixa bancada del grup popular europeu! Com deuen processar això els dirigents del PP que encara tinguin un mínim sentit de la realitat i de capacitat crítica?

Però per ser completament honestos sí que hi ha un partit que ha expressat la seva solidaritat amb el PP. No tan sols la solidaritat, sinó que no han dubtat a posar Rajoy com a exemple del que cal fer també al seu país. De qui es tracta? Del senyor (per qualificar-lo d’alguna manera) Le Pen, dirigent del Front Nacional, és a dir l’extrema dreta francesa. Aquests són els nous referents de la “derecha liberal y moderna” que afirmava representar el PP.


Abans d’acabar us encoratjo a tots i a totes a participar en totes les mobilitzacions convocades arreu del país, també a Tarragona, per mostrar el nostre rebuig a aquesta autèntica agressió del PP als nostres drets i llibertats. Ens juguem el nostre present i també el futur dels nostres fills i filles. No podem fallar!      

Article de Rocío León publicat al Més Tarragona 

dimarts, 21 de gener del 2014

TORREDEMBARRA: COMENCEM TEMPS NOUS



El passat divendres vaig fer pública, desprès de molt reflexionar i de moltes xerrades amb companys/es i amics/gues, la meva intenció de postular-me davant de la Comissió Executiva del partit per encapçalar la llista electoral pel PSC a les properes Eleccions Municipals a Torredembarra.

Aquesta decisió ha estat profundament meditada i si finalment he donat el pas ha estat possible gràcies a un projecte que estic disposat a encapçalar perquè hi crec i perquè estic segur que Torredembarra, amb ell,  en sortirà beneficiada.

Un projecte que té com a principal objectiu apropar-se a la ciutadania, escoltar allò que els preocupa i cercar solucions a les seves necessitats, un projecte basat en fortes polítiques socials, revitalitzar la cultura, el comerç i l’associacionisme, els barris i sempre basat en el diàleg, la participació i el consens.

El projecte, que vull compartir amb una majoria social i política, necessita convicció, però que estic segur serem capaços, amb la força del treball i la unitat de tots els torrencs,  donar-li la volta a unes polítiques reaccionaries i antisocials que ens ha portat un govern de dretes mancat de sensibilitat i sense projecte econòmic, social i polític.

Ja és hora que el poble de Torredembarra decideixi el seu futur, i només amb voluntat política, ara inexistent, serà possible fer-ho. Amb la garantia és una participació oberta i sense embuts, capaç de generar propostes realistes que, actualment, son tant necessàries per sortir-nos d’aquest “bucle”  que ens han portat la manca de planificació, els enfrontaments i la crispació originats, sens dubte, per uns interessos molt allunyats de la majoria social. Avui el que ens cal son bones persones fent política i no polítics fent de bones persones

La necessitat de diàleg i consens ara és l’únic camí que ens queda. I el PSC és el partit capaç de garantir aquesta política per arribar, sense esglais, a desenvolupar un programa d’acció municipal on una majoria aposti per allò que ens és comú. Proposo al conjunt dels partits i a Torredembarra prioritzar allò que ens uneix i aparcar el que ens separa. Us proposo una participació directa dels veïns i veïnes, dels barris, les associacions, agents socials, gent de la cultura i de l’esport, dels comerciants i empresaris. Crear un “Senat del Poble” on estiguin representades absolutament totes les sensibilitats, i a on posar damunt la taula els problemes i cercar solucions entre tots.

La meva proposta és un Govern que pari l’orella a aquells que la crisi ha portat a una situació de marginació i pobresa, compromès amb els més necessitats i facilitar, orientar i solucionar, dins de les possibilitats, el dia a dia de les persones. Menjadors Socials, ampliació de beques de menjador, evitar desnonaments. En poques paraules: polítiques que generin llocs de treball, ajuts i solidaritat.

Us proposo un Govern capaç d’afrontar allò que la societat i el País ens reclama, amb criteri davant els reptes que son comuns a tots els ciutadans, reclamo un Govern clarament catalanista, sempre integrador, sempre compromès, mai mirar cap un altre cantó d’allò que ens marqui la majoria de la població.


Aquest és, a grans trets,  el repte que us proposo a tots. Propostes  que aniré desgranant amb el temps. Ara demano als companys i companyes del PSC de Torredembarra que fem el camí junts, COMENÇAR un nou temps, obrir finestres i d’aquesta manera, entre tots, recuperar unes polítiques d’esquerres, catalanista i específicament torrenca, que tant necessita Torredembarra.

Article de Jordi Solé publicat al Més Tarragona 

dilluns, 20 de gener del 2014

BONAVISTA, UNA MIRADA A SU PASADO Y A SU FUTURO



Se cumplen ahora 50 años desde que mi familia materna se instaló en la entonces naciente barriada de Bonavista, donde por cierto nací y crecí hasta la adolescencia. Corría el año 1964 cuando mis abuelos Domingo y Socorro decidieron traspasar el comercio y el puesto en el mercado que regentaban en la Parte Alta de Tarragona y construir en el incipiente barrio una nueva casa, abriendo en los bajos una tienda de ultramarinos, una de las primeras en instalarse.
Según me contaron, las pequeñas casas, autoconstruidas en su mayoría por los vecinos, surgían como si de champiñones se tratase, casi de la noche a la mañana, entre un gran campo de algarrobos, olivos y viñas. Aquél campo llegaba entonces, cruzando las vías, hasta la playa de La Pineda. En la lejanía se divisaban los edificios de la milenaria Tarraco, el mar y mucho más próxima La Canonja, con su omnipresente campanario y las torres de algunas masías. Todo ello bajo un cielo azul y despejado, especialmente cuando soplaba procedente del noroeste el “Mestral” o “Serè”. Bonavista era en los sesenta un barrio que hacía honor a su nombre: la panorámica que se divisaba en todos los puntos cardinales era increíble.
En esa época Bonavista rondaba los mil habitantes, la gran mayoría matrimonios jóvenes con niños procedentes de pueblos del interior de Andalucía y Extremadura, y que habían trabajado muchos de ellos como jornaleros. La vida en el barrio era difícil pues carecía de los más elementales servicios (ni agua corriente, ni escuelas, ni servicio médico, ni calles asfaltadas, ni transporte y alumbrado público, ni parroquia,…). Las calles cuando llovía se convertían en un auténtico barrizal.
A pesar de las dificultades el barrio crecía sin parar, como también crecía a su alrededor de forma espectacular la industria química, que trajo prosperidad y mucho trabajo, pero que también cambió, radicalmente y en muy pocos años, el paisaje y las formas de vida.
A inicios de los sesenta empezaron las obras de construcción de IQA. No existían entonces ni industrias ni el actual polígono petroquímico, y las noches eran negras y estrelladas. Ahora, al anochecer y mirar hacia el sur, nos inunda el resplandor de millones de luces, pequeñas llamas y humaredas multicolores que salen de las chimeneas, mientras más al fondo, se distingue la silueta del Dragon Khan y Port Aventura.
Los vecinos no disponían entonces de vehículo propio, y para trasladarse al centro de Tarragona lo hacía andando por el “Camí de la Coma” hasta el cruce de la carretera que unía Reus y Tarragona, para tomar el "trole", o en el otro extremo del barrio, en el cruce de la carretera de Valencia, coger el autobús de la empresa Gasol que unía La Canonja y Tarragona.
En el año 1966, un reducido grupo de vecinos (entre los que se encontraba mi abuelo), creó una comisión vecinal de barrio que, actuando de forma semi-clandestina, empezó a reivindicar mejoras y que constituiría el grupo promotor de la futura Asociación de Vecinos. Dicha Asociación, una vez legalizada, se convirtió en el paladín del movimiento vecinal de Tarragona gracias a su marcado carácter reivindicativo y a su enorme poder de movilización. Durante la década de los 70, a base de mucho esfuerzo y grandes movilizaciones, se fueron consiguiendo importantes mejoras en el barrio (agua corriente, escuelas, urbanización de las calles, transporte público, alumbrado, etc.). También durante estos años muchos de sus vecinos se convirtieron en destacados luchadores vecinales, sindicales y políticos que destacaron en la lucha contra el franquismo y por la igualdad de derechos. A partir de los años 80 con los ayuntamientos democráticos las cosas fueron más fáciles y el barrio completó su profunda transformación. De todas formas, lo cierto es a los vecinos nadie les regaló nada, se lo ganaron con mucho sacrificio y con el claro objetivo de dejar de ser ciudadanos de segunda.
A pesar de que subsisten importantes problemas a los que habrá que ir dando solución, es evidente que las cosas en el barrio han cambiado mucho. Con los años, Bonavista se ha convertido en una parte muy entrañable y emblemática de la ciudad de Tarragona. Y a su vez, la ciudad de Tarragona ha incorporado a Bonavista (y al resto de barrios de Ponent) en sus proyectos de futuro. El centro comercial IKEA y las nuevas instalaciones deportivas de los Juegos Mediterráneos de 2017 son una buena muestra,  y estoy seguro supondrán mejoras importantes en accesos y servicios.
A pesar de los difíciles momentos actuales, estoy convencido que Bonavista tiene futuro y seguirá progresando gracias a sus gentes emprendedoras y dinámicas que saben sortear las dificultades y dirigir sus fuerzas para construir un futuro mejor.

Por último quisiera rendir un sentido homenaje a los pioneros y grandes luchadores que ya forman parte de la historia de Bonavista, y por extensión, de Tarragona: los Arjona, Aragón, Torres, Berzosa, Silva, Sevilla, Sánchez, Soria, Quirós, Artacho, Hornero, Pinto, Cabrera, Luque, García, Alcántara, López, Márquez, Conde, Ramírez, Espinosa, Hernández, Molina, Pedrosa, Aguilar, Hidalgo, Muñoz, Serrano, Mesa, Osuna, Giménez, Romero, Moreno, Mellado, Parejo, Rosa, Velasco, Hurtado, Tortajada, Cobacho, Ortega, Blasco,… a don Faustino, a las Hermanas Teresianas  y a tantos otros.

Article de Javier Villamayor publicat al Diari de Tarragona  

CONSULTA 2014, OBJECTIU IMPOSSIBLE



Escric aquestes paraules pocs minuts després de la votació d’aquesta setmana al Ple del Parlament de la sol·licitud al Congres Diputats de la delegació a la Generalitat de Catalunya de la competència per a  convocar i celebrar un referèndum i les escric amb un doble sentiment de tristesa produït primer, per la divisió del vot en el Grup parlamentari socialista i segon, per la mateixa votació.

De la primera qüestió segur que tindré altres oportunitats de parlar-ne  i francament, avui no vull contribuir al reguitzell d’opinions que omplen els mitjans i la xarxa. Parlem doncs de la proposta que ha aprovat el Parlament amb els vots d’ERC, CiU i ICV, se que hi ha moments en què és difícil introduir arguments de racionalitat i poder explicar-se sense que el grau d’emotivitat i d’apel·lació permanent als sentiments obnubili la nostra capacitat d’anàlisi crític, però aquesta és la meva obligació com a representat de la ciutadania.

Perquè aquest dijous al Parlament he votat “no”? Doncs en primer lloc, senzillament perquè la proposta no facilita la consulta, al contrari contribueix a fer-la impossible, si més  no en els termes que avui està plantejada la pregunta encadenada. Com  tothom sap, tots els que ha  votat “sí” també, la demanda que s’ha aprovat no té la més mínima possibilitat de prosperar. Això si, contribueix a per una banda a mantenir viu i reforçar la idea de que la independència està a tocar de la punta dels dits,  i per l’altra, a tensar les relacions amb el Govern de l’Estat i a l’incrementar la crispació i l’enfrontament amb qui es diu que es vol negociar. I com es sabut, els socialistes no estem a  favor de la independència i per tant no es lògic que donem suport a una iniciativa condemnada al fracàs i que només servirà per donar arguments als que volen la ruptura amb Espanya.

En segon lloc, un motiu que per a mi és també molt important. Es tracta de la posició acordada democràticament pel Nacional del PSC el passat 17 de novembre: “ Ens reafirmem en el criteri de votar  contràriament a qualsevol proposta o iniciativa legislativa relacionada amb la consulta que no hagi estat prèviament negociada i acordada amb el govern d’Espanya, com ha estat el cas dels únics antecedents que podem considerar de referència, Regne  Unit i Escòcia, i Canada i Quebec.

Es cert que vaig traslladar a la direcció del meu grup i del meu partit  la meva preferència d’optar per l’abstenció com la millor opció d’identificar una opció alternativa al frontisme independentisme-espanyolisme al que se’ns emplaça reiteradament i també per tal de que totes les denominades sensibilitats socialistes es sentissin més representades. Malgrat això, respecto i accepto la posició   concordant amb la votació del Consell Nacional del PSC on es va debatre el tema, va ser la del “no” en una votació que tan sols servirà per alimentar el victimisme d’aquells que ja fa temps que han optat per l’unilateralisme i l’enviament de cartes internacionals enlloc de buscar una sortida raonable al problema real que tenim de relacions entre Catalunya i Espanya. Un problema que va atiar irresponsablement el PP i que ara recull les conseqüències en forma d’auge de l’independentisme.

Sóc allà on he estat sempre: defensant una sortida federal a l’encaix de Catalunya a Espanya i Europa, on puguem transformar de manera radical les brutals desigualtats socials que pateix la nostra societat i on la llengua, la cultura i la identitat nacional de Catalunya siguin reconegudes i garantides en una situació d’igualtat.


Finalment, he d’acabar denunciant les paraules i les actituds d’aquells que dia rere dia, volen dividir el país i la ciutadania en dos blocs: els “patriotes” i els “traïdors”, que són tots aquells no són partidaris de la independència. El darrer intent en aquest sentit és intentar confondre la ciutadania dient que el PSC és el mateix que el PP i C,s perquè ha votat el mateix en aquesta votació al Parlament. Un reduccionisme que no hauria d’enganyar ni als nens de primària. Però jo pregunto a aquests que formulen aquestes lliçons polítiques: quan ERC va fer campanya pel “no” a l’Estatut del 2006 juntament amb el PP també vol dir que eren el mateix? I quan CiU, en aquests moments, governa amb el PP a tot arreu on sumen (12 ajuntaments a la província de Tarragona, de Reus, Salou, Cambrils, Calafell, Torredembarra..., 6 consells comarcals, i la diputació...) també això significa que són idèntics? 

Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc 

PER UN NOU COMPROMÍS AMB CATALUNYA I LA SEVA GENT



Una immensa majoria de catalans creiem que ha arribat el moment de canviar el marc de convivència entre Catalunya i Espanya, i que la millor manera de manifestar aquesta voluntat d’avenç nacional és la celebració d’una consulta sobre el futur del nostre país.
Aquest compromís amb l’exercici d’un dret democràtic ha de ser inequívoc. Cal esgotar tots els mecanismes i vies possibles per aconseguir la celebració d’una consulta. Ens hem de carregar de raons per poder dur-la a terme. Amb determinació, sí, però també amb eficàcia per tal que tot aquest esforç institucional, social i polític culmini amb èxit. Hem d’explicar els pros i contres de les decisions, plantejar escenaris i buscar alternatives. No es pot jugar amb els sentiments de la gent. Els ciutadans volen votar sobre el seu futur i hem de fer el possible per assolir-ho. Per desgràcia, l’acord d’ahir al Parlament de Catalunya no ho facilita gens.
El Govern de la Generalitat no ha fet cap gestió política ni institucional per garantir que la proposició de llei del Parlament sigui aprovada pel Govern d’Espanya. De fet, sap des que la va plantejar que obtindrà un ‘no’ rotund. El mecanisme escollit per celebrar la consulta fracassarà en qüestió de setmanes. I què aconseguirem aleshores? Greuge i frustració.
Per això val la pena mirar de prop Escòcia: després de més de 12 anys de negociacions i la reiterada negativa del Govern britànic, s’aconsegueix acordar la celebració d’una consulta. Un cop assolit és quan es negocia quan es farà, com, quina serà la pregunta i com s’informarà objectivament tots els ciutadans per tal que votin en conseqüència. Impecable. Ahir, el Parlament de Catalunya, des del meu absolut respecte, va alterar l’ordre del procediment a seguir i això debilita l’acord i l’èxit del procés.
Ahir no es votava el dret a decidir. De fet, com a diputat Congrés he defensat incansablement el dret dels catalans a ser consultats sobre el seu futur i això m’ha portat a votar diferent del PSOE dues vegades en sis mesos per primera vegada a la història. Ahir es votava l’adhesió a un procediment que ja sabem que fracassarà i s’estamparà contra la majoria absoluta del Partit Popular. També del PSOE, sí, però que ara per ara ni governa ni és determinant en termes parlamentaris.
No es pot actuar només amb tacticisme polític. Estem parlant de sentiments i dels fonaments del nostre sistema polític i institucional. Cal actuar amb responsabilitat perquè el que hi ha en joc són el catalanisme polític i la unitat civil del poble de Catalunya. Compartim l’objectiu de fer la consulta, però no el procediment que s’està utilitzant.
I això és el que hem d’oferir els socialistes catalans: treballar per a l’acord, per a la negociació política. No volem un diàleg de sords que serveixi d’excusa per convocar les terceres eleccions catalanes en quatre anys, mentre patim una crisi econòmica duríssima i moltes famílies viuen i mengen gràcies als ajuts públics i privats.
Es tracta de gestionar la complexitat del nostre país sent fidels al nostre ideal catalanista. I tal com entenc el catalanisme polític i els principis fundacionals del PSC, cal defensar amb la mateixa intensitat l’ambició nacional de Catalunya i la cohesió social de la seva gent. I si no ho hem fet prou bé, ho haurem de fer millor. Sense consulta no tindrem prou credibilitat.
Qui celebri la divisió d’ahir al Parlament s’equivoca, perquè és el catalanisme en el seu conjunt qui hi surt perdent. El PSC té el complex repte de guanyar en credibilitat interpretant correctament la voluntat de la majoria dels ciutadans de Catalunya, però sense portar la gent al desànim. I en això em comprometo. No ens quedarem impassibles veient com s’esquerda el PSC i, per extensió, el conjunt del país.
Article d'opinió de Francesc Vallès publicat al Diari de Tarragona 

SÍ A LA CONSULTA, NO A FER-LA IMPOSSIBLE



Vivim immersos en una profunda crisi econòmica i de valors, que està comportant gravíssims efectes socials, que els governs de la dreta han convertit en més desigualtat i retrocessos en drets i llibertats. Una crisi que els ciutadans paguen perdent la feina, l’habitatge o l’accés a uns serveis públics bàsics de qualitat .
A Catalunya s’hi suma la crisi nacional. Una insatisfacció general que compartim des del PSC per l’actual model d’Estat, , generada per un sistema de finançament insuficient i ineficaç, la retallada de competències que ja es va iniciar amb l’Estatut. Agreujat per un govern del PP amb una agenda política de re-centralització, d’aniquilació de drets socials i irrespectuós i fins i tot bel•ligerant amb les realitats nacionals com la catalana.
D’altra banda CIU, condicionada a l’agenda d’ ERC han emprès un camí que en lloc d’afavorir i aconseguir el diàleg, l’acord i una sortida democràtica, la dificulta i impossibilita. És una via que provoca desunió, divisió en el si de la societat catalana, enemistat amb la resta d’Espanya i desconfiança en el context internacional i en els mercats. Una via que ha suposat anul•lar l’acció de govern en àrees claus com l’econòmica i social, la màxima expressió de la qual han estat les retallades.
El PSC té una alternativa pròpia pel canvi de relació amb la resta de l’Estat que ha defensat en primera persona Pere Navarro: una reforma constitucional en clau federal compartida amb la resta de socialistes d’Espanya. I que per nosaltres es resumeix en una idea: refer el pacte constitucional de 1978. Som conscients de les dificultats de la nostra proposta i assumim el repte de fer-la creïble i , sobre tot, viable.
La votació del dia 16 al Parlament no era “Dret a decidir si o no” , era una proposta de CiU-ERC-ICV demanant al Congrés dels Diputats que es traspassi a Catalunya la facultat de convocar un referèndum, un exercici més de gesticulació estèril, de fugida endavant que només cerca guanyar temps. Ho saben fins i tot els seus promotors. I aquest era el fons del debat.
Nosaltres rebutgem la via unilateral que planteja el front independentista, però hem defensat que una abstenció per part del PSC podia haver estat congruent amb la tesi de fons de la resolució del Consell Nacional de 17 de novembre: la de no donar suport a cap iniciativa que no fos legal i acordada prèviament amb l ‘Estat com s’ha fet a Escòcia i al Quebec.
Podia també haver mostrat millor quina era la nostra posició antagònica a la del PP, principal responsable de la situació i alhora facilitar la gestió de la pluralitat interna, lluny de personalismes, en un moment d’extrema complexitat en el debat nacional. Una abstenció que assenyalés, també, la fugida endavant i sense sortida de CiU i ERC.
Ara bé, en tant que el Consell Nacional del PSC va definir la seva posició de forma explícita amb un vot negatiu, nosaltres vam actuar en conseqüència amb el seu mandat i amb la unitat d’acció que per nosaltres no és incompatible amb les sensibilitats i punts de vista diversos que existeixen en el nostre partit sobre la qüestió nacional.
Volem refermar el nostre compromís amb el dret a decidir possibilitant una consulta legal i acordada en coherència amb el nostre programa electoral alhora que reiterem el nostre compromís en incrementar el nostre treball polític en aquesta direcció, compatible amb la via federal defensada al Parlament i a Les Corts.
Catalunya té grans reptes per endavant i des del PSC els afrontarem des del catalanisme d’esquerres i integrador que històricament hem representat , donant resposta a una situació cada dia més crítica des del punt de vista social.
Aquet és el servei que ha d’oferir el PSC al poble de Catalunya en la nova etapa: esdevenir de nou el reflex de la Catalunya plural i diversa, i contribuir a una solució acceptada per una àmplia majoria. Per això no promourem l’exclusió sinó la unió, la suma i no la resta. Ens cal molta gent i no en sobra ningú. Els socialistes catalans formem part del corrent de fons de la societat catalana que reclama un canvi profund en la democràcia, el sistema econòmic i en la relació amb la resta de pobles d’Espanya, i tenim l’obligació democràtica de construir i proposar un projecte de futur amb ambició i esperança.
Article de Xavier Sabaté publicat al diari El periódico de Catalunya 

dijous, 16 de gener del 2014

EL PSC DE VALLS PROPOSA QUE L’AJUNTAMENT SANCIONI LES ENTITATS FINANCERES QUE INCOMPLEIXIN AMB LA FINALITAT SOCIAL DELS SEUS HABITATGES



La portaveu del PSC a l’Ajuntament de Valls, Rosa Maria Ibarra, ha anunciat avui que el grup socialista presentarà en el proper ple municipal una proposta per tal que l’Ajuntament obri un expedient sancionador a les entitats financeres que incompleixen de manera flagrant la finalitat social dels habitatges que tinguin en propietat, d’acord amb les possibilitats que contempla la Llei de l’Habitatge.

Així mateix, la moció socialista demana al consistori que es determinin els habitatges del municipi que en l’actualitat són propietat d’entitats financeres i que l’Ajuntament es posi en contacte amb aquestes a fi i efecte de què aquests habitatges puguin ser disponibles pel mercat de lloguer a preus assequibles.

Segons la portaveu socialista, “A Valls, com a la resta del país, també es donen casos de concentració d’habitatges en mans d’entitats financeres. En algun casos s’ha posat aquests habitatges a un preu de lloguer assequible per als ciutadans però en d’altres casos això no ha estat així i per això des del grup socialista creiem necessària aquesta reacció de l’Ajuntament de Valls en defensa dels interessos ciutadans.”


“Per desgràcia la gravetat de la crisi que estem patint es tradueix en una taxa desorbitada d’atur i en l’augment de la pobresa, però també en les dificultats de moltes famílies per poder accedir a un habitatge amb un preu de lloguer que sigui accessible als seus ingressos econòmics. Els socialistes entenem que tots els esforços que puguem fer des de les institucions són necessaris per fer-ho possible i degut a aquesta convicció personal i política hem considerat adient presentar aquesta proposta al ple municipal”, ha sintetitzat Rosa Maria Ibarra.