Una immensa majoria de catalans creiem que ha arribat el moment de canviar el marc de convivència entre Catalunya i Espanya, i que la millor manera de manifestar aquesta voluntat d’avenç nacional és la celebració d’una consulta sobre el futur del nostre país.
Aquest compromís amb l’exercici d’un dret democràtic ha de ser inequívoc. Cal esgotar tots els mecanismes i vies possibles per aconseguir la celebració d’una consulta. Ens hem de carregar de raons per poder dur-la a terme. Amb determinació, sí, però també amb eficàcia per tal que tot aquest esforç institucional, social i polític culmini amb èxit. Hem d’explicar els pros i contres de les decisions, plantejar escenaris i buscar alternatives. No es pot jugar amb els sentiments de la gent. Els ciutadans volen votar sobre el seu futur i hem de fer el possible per assolir-ho. Per desgràcia, l’acord d’ahir al Parlament de Catalunya no ho facilita gens.
El Govern de la Generalitat no ha fet cap gestió política ni institucional per garantir que la proposició de llei del Parlament sigui aprovada pel Govern d’Espanya. De fet, sap des que la va plantejar que obtindrà un ‘no’ rotund. El mecanisme escollit per celebrar la consulta fracassarà en qüestió de setmanes. I què aconseguirem aleshores? Greuge i frustració.
Per això val la pena mirar de prop Escòcia: després de més de 12 anys de negociacions i la reiterada negativa del Govern britànic, s’aconsegueix acordar la celebració d’una consulta. Un cop assolit és quan es negocia quan es farà, com, quina serà la pregunta i com s’informarà objectivament tots els ciutadans per tal que votin en conseqüència. Impecable. Ahir, el Parlament de Catalunya, des del meu absolut respecte, va alterar l’ordre del procediment a seguir i això debilita l’acord i l’èxit del procés.
Ahir no es votava el dret a decidir. De fet, com a diputat Congrés he defensat incansablement el dret dels catalans a ser consultats sobre el seu futur i això m’ha portat a votar diferent del PSOE dues vegades en sis mesos per primera vegada a la història. Ahir es votava l’adhesió a un procediment que ja sabem que fracassarà i s’estamparà contra la majoria absoluta del Partit Popular. També del PSOE, sí, però que ara per ara ni governa ni és determinant en termes parlamentaris.
No es pot actuar només amb tacticisme polític. Estem parlant de sentiments i dels fonaments del nostre sistema polític i institucional. Cal actuar amb responsabilitat perquè el que hi ha en joc són el catalanisme polític i la unitat civil del poble de Catalunya. Compartim l’objectiu de fer la consulta, però no el procediment que s’està utilitzant.
I això és el que hem d’oferir els socialistes catalans: treballar per a l’acord, per a la negociació política. No volem un diàleg de sords que serveixi d’excusa per convocar les terceres eleccions catalanes en quatre anys, mentre patim una crisi econòmica duríssima i moltes famílies viuen i mengen gràcies als ajuts públics i privats.
Es tracta de gestionar la complexitat del nostre país sent fidels al nostre ideal catalanista. I tal com entenc el catalanisme polític i els principis fundacionals del PSC, cal defensar amb la mateixa intensitat l’ambició nacional de Catalunya i la cohesió social de la seva gent. I si no ho hem fet prou bé, ho haurem de fer millor. Sense consulta no tindrem prou credibilitat.
Qui celebri la divisió d’ahir al Parlament s’equivoca, perquè és el catalanisme en el seu conjunt qui hi surt perdent. El PSC té el complex repte de guanyar en credibilitat interpretant correctament la voluntat de la majoria dels ciutadans de Catalunya, però sense portar la gent al desànim. I en això em comprometo. No ens quedarem impassibles veient com s’esquerda el PSC i, per extensió, el conjunt del país.
Article d'opinió de Francesc Vallès publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada