dilluns, 23 de desembre del 2013

I MENTRESTANT... I LES BEQUES DE MENJADOR?



L’Antonio i l’Anna viuen a Torredembarra i són els pares de dos nens, el David, de cinc anys, i l’Ivan, de 9. En aquests moments segueixen sense saber si després de Nadal podran comptar amb els aproximadament 300 euros que els corresponen en concepte de beques de menjador. Tenen reconeguda la prestació però no la cobren el que, per desgràcia, no és un cas aïllat, ni puntual. De forma inexplicable i totalment injusta més de 10.000 famílies catalanes, de les quals quasi un miler de les comarques tarragonines, es troben en la mateixa situació. Malgrat complir amb els criteris per obtenir una beca de menjador encara no l’han rebuda. Com és possible?

No ens ho explica la consellera d’Educació ni el Govern de CiU que segons la Junta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) han mentit diverses vegades pel que fa a la situació de les beques de menjador i s’han mostrat reticents a oferir diàleg per a solucionar aquest problema, fet pel qual han demanat la dimissió de la consellera. Ni una paraula sobre el tema, condemnat a l’ostracisme mediàtic en plena voragine sobre el referèndum independentista i la reacció fervorosa del nacionalisme espanyol més ranci i la seva apel·lació a la “indisoluble unidad de la patria.”

Jo mateix, com a secretari de política municipal del PSC del Camp de Tarragona he denunciat reiteradament el deute de la Generalitat amb els Ajuntaments i Consells Comarcals de Tarragona  en concepte de beques de menjador. Uns impagaments que suposen un risc real per a la salut de molts nens ja que aquestes beques són l’únic instrument capaç d’evitar el creixement de la malnutrició infantil a Catalunya, tal i com alerten les entitats del tercer sector que són les que treballen sobre el terreny i el Síndic de Greuges en un informe recent.  

Suposo que el bloc independentista de CiU-ERC-ICV-CUP ens dirà que la culpa de tot és d’Espanya i que la situació es resoldrà miraculosament després del 9 de novembre de l’any vinent. Més o menys és la mateixa inspiració filosòfica de Rajoy, Montoro i companyia quan ens diuen que Espanya “es la nación más antigua del mundo y la quinta que más ha crecido en los últimos 30 años.” Ho diuen els mateixos que governen un país amb quasi sis milions d’aturats i un 24% de la població en paràmetres de pobresa. En tots els casos, s’apel·la a l’èpica de la “pàtria” per damunt del patriotisme de veritat, el social, el que es construeix dia a dia als carrers, escoles i hospitals del país.   

Ho sento, però nego la major. És culpa d’Espanya que CiU i ERC destinin l’any vinent 22 milions d’euros a subvencions per a les escoles de l’Opus Dei en els pressupostos de la Generalitat mentre es dóna una patada cap endavant al problema de les beques de menjador? De veritat es construeix així la llibertat de Catalunya? Què els hem de dir als pares i mares que es troben en la situació de l’Antonio i de l’Anna? Què s’esperin a l’arribada de la mítica Ítaca? I mentrestant?

Mentre, ara i sempre, els socialistes ho tenim molt clar. Els socialistes em presentat al Parlament un seguit  d’iniciatives per garantir que tots els nens tinguin assegurades les seves necessitats alimentàries bàsiques. Això implica garantir tres àpats al dia als infants en situació de pobresa, el pagament de totes les beques de menjador (de totes!) i la posada en servei d’una targeta de compra per tal que les famílies puguin adquirir paquets d’aliments bàsics que les permeti viure amb dignitat.


Ja em perdonaran la irreverència en aquests moments que vivim però aquesta fita, que cap nen se’n vagi a dormir sense sopar, em sembla un objectiu més patriòtic, i amb més sentit de país, que totes les manifestacions de nacionalisme juntes.

Article d'opinió de Josep Masdeu publicat al Diari de Tarragona 

EL PSC EXIGEIX AL GOVERN LA REACTIVACIÓ DELS PLANS ESTRATÈGICS DEL CAMP DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE



El grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines ha exigit al Govern de la Generalitat la reactivació “immediata i urgent del pla estratègic del Camp de Tarragona i el de les Terres de l’Ebre davant l’escenari actual d’augment de l’atur i de la pobresa a la demarcació com a conseqüència de la crisi i de les retallades dels Governs de CiU i del PP.”

“On són els senyors Nin i Pallarès?”, ha demanat la diputada Núria Segú. “Els socialistes ja anunciem que davant la paràlisi absoluta dels Governs de CiU i del PP a les nostres comarques presentarem una proposta de resolució al Parlament instant al Govern a activar aquests plans per generar activitat econòmica i llocs de treball a la província de Tarragona. Que facin alguna cosa ja i que es posin a treballar d’una vegada!”

Els diputats socialistes han alertat que des de que CiU governa la Generalitat i el PP el Govern de l’Estat l’atur a la demarcació de Tarragona ha crescut en més de 10.000 persones, un 17% més del que hi havia el novembre de 2010. Així mateix, en tan sols un any, el nombre de famílies amb tots els seus membres a l’atur i que no cobren cap prestació ni subsidi ha crescut en 3.500 famílies. Paral·lelament s’ha agreujat el drama dels desnonaments: l’any passat es van executar 2.500 desnonaments a la província dels quals més de 500 corresponien a habitatges de famílies que es van quedar al carrer. 

“Són unes dades que ens recorden la situació dramàtica que viuen molts ciutadans de la província de Tarragona. Una situació dramàtica que s’ha vist agreujada per la desinversió dels Governs de CiU i PP. Amb Rajoy de president del Govern Tarragona ha patit una desinversió del 37% en relació al darrer període de Govern socialista, mentre que amb l’entente CiU-ERC a la Generalitat la desinversió acumulada a Tarragona ja és del 73% menys en relació al volum inversor del 2010, darrer any de Govern de progrés. Creiem que les dades objectives parlen per sí mateixes.”

Els diputats socialistes tarragonins, en concret, han demanat desenvolupar les potencialitats logístiques de la demarcació (com el Logis Penedès), les infraestructures que ajudin a guanyar en mobilitat i competitivitat (A-7, A-27 i desdoblament de l’eix de l’Ebre), i potenciar l’energia i la investigació (com el projecte Zefir, actualment en stand-by). En un ordre de coses, cal reactivar els plans d’ocupació i formació dels tarragonins que es troben a l’atur.


Mercat central de Tarragona

Per la seva banda, el diputat socialista al Congrés Joan Ruiz ha preguntat al PP “on estan els diners per al mercat central de Tarragona que van prometre? En els pressupostos del 2012 se’ns va dir que hi havia una partida que després va desaparèixer i finalment no va arribar ni un euro, en els pressupostos de l’Estat per al 2013 no hi ha hagut cap partida i en els dels 2014 tampoc n’hi ha cap. Ens pot dir el diputat Alejandro Fernández on està, en quina part dels pressupostos, la partida que va prometre per al mercat central de Tarragona? Ho dic perquè es tracta d’un compromís personal seu.”


Joan Ruiz també ha mostrat una resposta escrita del Govern a una pregunta del grup socialista al Congrés en la què s’afirma, literalment, el següent: “no obstante las subvenciones contempladas para el 2012 no llegaron a efectuarse ya que con fecha 13 de juliol de 2012 –es decir, 13 días después de la entrada en vigor de la Ley de PGE para 2012- el consejo de ministros adoptó un nuevo acuerdo que declaraba la no disponibilidad de créditos en los PGE 2012. Como consecuencia de dicho acurdo de no disponibilidad no se formalizaron los convenios previstos para el 2012.” “On estan, doncs, els recursos per al mercat central que el PP exigia de manera urgent quan estava a l’oposició?”, ha preguntat el diputat tarragoní.   

divendres, 20 de desembre del 2013

S.O.S. PLACES PÚBLIQUES D’ESCOLES BRESSOL



Mentre CiU-ERC-PP-C,s-ICV-Cup es dediquen tot el dia a parlar, en exclusiva, del referèndum famós no passa ni una setmana sense que el Govern d’Artur Mas i els seus socis d’ERC executin alguna nova retallada. En aquest cas, el perill està en les dificultats per mantenir la xarxa pública d’escoles bressol. No es tracta d’un tema menor. Com sabeu, els canvis socials de les darreres dècades del segle XX i l’augment de la natalitat durant els darrers anys van provacar  que moltes famílies necessitessin  com l’aire que respiren el servei que els ofereixen les escoles bressol a un preu públic i assequible. Fruït d’aquesta necessitat una iniciativa legislativa popular va fer que el Parlament aprovés l’any 2004 una llei per la qual el Govern es comprometia a crear i mantenir una xarxa pública de llars d’infants que fos capaç d’atendre aquesta demanda. Com dic, es tractava d’una iniciativa que comptava amb el consens de tots els partits polítics i, no diguem, del conjunt de la societat. Un consens que ara CiU i ERC han trencat unilateralment... A les portes ja del 2014 el Govern de la Generalitat continua ajornant el pagament als Ajuntaments en relació amb el finançament amb les escoles bressol públiques. També en aquest camp, en els darrers tres anys les coses han anat a pitjor: l’any 2010 (Govern de progrés) la subvenció de la Generalitat per plaça pública era de 1.800 euros per plaça a l’any. L’any 2011 (el primer del Govern de CiU) la subvenció es va baixar a 1.600 euros anuals, una quantitats que ha anat continuant reduint-se. Baixar, baixar, baixar... I què vol dir tot això? Doncs que si es continuen aplicant aquestes retallades del Govern de CiU-ERC, la quota mensual que paguen les famílies s’incrementarà encara més; perquè si bé en un primer moment mols ajuntaments van assumir amb els seus pressupostos la davallada de l’aportació de la Generalitat, això és insostenible a mig termini. En fi...

Doncs bé, els socialistes volem denunciar que els impagaments de la Generalitat situen en un carreró sense sortida a molts ajuntaments que es veuen obligats a fer front al manteniment d’uns serveis que tenen un cost econòmic que no poden assumir. Per exemple, i per no moure’ns massa, a l’Alt Camp i la Conca de Barberà més de 700 places públiques d’escoles bressol municipal estan en perill si el Govern de CiU i els seus socis d’ERC persisteixen en aquesta actitud.


És obvi que el context econòmic global ens obliga a fer sacrificis però tampoc podem permetre que amb l’excusa de la crisi retrocedim en igualtat. Les retallades en escoles bressol són retallades ideològiques, el fet de què el salt qualitatiu i quantitatiu al nostre país es fes durant  Governs d’esquerres no és una casualitat, malgrat que alguns ara vulguin abdicar del que defensaven amb tanta vehemència fa pocs anys. Els socialistes creiem, i seguim creient, que cal posar els elements adients per permetre l’escolarització dels nens i nenes d’entre 0 a 3 anys a un preu assequible. Això garanteix la cohesió social i més i majors oportunitats per a la incorporació i manteniment de les dones al món del treball. Precisament per això tant des del Parlament com des dels ajuntaments els socialistes lluitarem per evitar que CiU i ERC continuïn laminant en pocs mesos allò que a tots com a societat ens ha costat molts anys d’assolir. La llibertat de Catalunya es construeix també als carrers i places dels seus pobles i ciutats. Parlar de la llibertat, en abstracte, i després votar les retallades al Parlament no és estimar més Catalunya sinó més aviat tot el contrari.

Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc 

dijous, 19 de desembre del 2013

SUSPENS



Els resultats de les proves PISA de Catalunya demostren que tenim un problema real com a país, un problema que condicionarà el nostre futur. Un problema que ens restarà competitivitat i potencial no davant els països asiàtics, sinó dins d’Europa i fins i tot d’Espanya. El govern de CiU, enrocat en la seva pràctica de culpar de tot a tercers, atribueix els resultats dolents a “l’alt percentatge d’alumnat procedent d’altres països”. La consellera Rigau no hauria d’oblidar que aquests alumnes de 15 anys són de famílies immigrants, però la majoria d’ells ja nascuts a Catalunya o integrats des de fa molts anys amb normalitat en el sistema educatiu. De fet, els alumnes nouvinguts, amb menys de 2 anys a Catalunya, no hi participen en les proves. I si fos tal com diu la consellera, caldria que expliqués per què Catalunya aconsegueix millors resultats en comprensió lectora que la mitjana de la UE i de l’OCDE, quan la nostra immigració és majoritàriament africana. Inclús, el percentatge d’alumnes en els nivells inferiors de comprensió lectora, on esperaríem trobar preferentment als alumnes d’origen estranger, és inferior a aquesta mitjana. La consellera Rigau faria bé de no mirar només a fora i comprovaria com tenim un problema en els nivells de rendiment alt; per exemple en matemàtiques, hi ha un 8%, d’alumnes en aquests nivells, quan la mitjana de la UE és del 11%. Per contra, tenim menys alumnes amb rendiments baixos que la mitjana de l’UE i l’OCDE. Per tant, el problema no estaria tant en la part baixa de l’alumnat, preferentment procedent de famílies amb més dificultats socioeconòmiques, sinó més aviat en les parts altes. El nostre sistema educatiu sembla que no genera alumnes en els nivells de més alt rendiment. Com a lectura positiva, podem dir que el sistema no crea grans diferències entre els alumnes. Dels objectius bàsics que marca la LEC, estaríem assolint el de la cohesió social de l’alumnat, que no és poca cosa.   

No obstant, si la consellera Rigau té clar que el problema educatiu català respon a les diferències socioculturals de les famílies i al percentatge important d’immigrants, en part aquest problema l’ha agreujat les mesures del seu Departament que ha reduït o eliminat els recursos que donaven suport als alumnes amb més necessitats. S’han reduït les aules d’acollida, i eliminat el finançament dels Plans Educatius d’Entorn, la subvenció a les escoles bressol o la sisena hora. Tots aquests recursos afavorien especialment a aquelles famílies amb menys possibilitats econòmiques. I en qualsevol cas, justament el sistema educatiu públic té com objectiu formar i donar possibilitats al conjunt de la població, especialment a aquells sectors que no podrien accedir a una educació si no fos pública. És amb educació com se superen les desigualtats socials. Per tant, l’alumnat català, amb tota la seva diversitat i complexitat, ha de rebre la formació adequada perquè aquest país tingui possibilitats de futur i el Departament d’Ensenyament no pot excusar-se, és la seva feina i són, tots, els seus alumnes, els que aproven i els que suspenen. 


Però no només tenim feina dins de les aules, tots els informes i estudis sobre les causes del fracàs escolar i els factors que condicionen els resultats acadèmics destaquen la relació estreta amb el nivell educatiu de les famílies, les seves expectatives i el context laboral. Per tant, és el conjunt de la societat el que ha d’assumir la prioritat de l’educació.

Article de Kenenth Martínez publicat al Més Tarragona 

“VAMOS A MEJOR”... ENCARA QUE NO HO NOTI NINGÚ



Escric des de la indignació. La indignació que em neix d’escoltar unes declaracions de Mariano Rajoy en les què aquest té la gosadia de comparar-se amb Nelson Mandela. No crec que Rajoy sàpiga gaires coses de Nelson Mandela (ell mateix reconeix que el que li motiva realment és llegir la premsa esportiva) ni molt menys que hagi llegit la seva biografia, en tot cas si ha llegit alguna cosa no ha entès res. Us imagineu a Mandela responent “parece que llueve” en ser preguntat per les víctimes de la violència terrorista? Mandela enviant missatges de “ánimo luis” al Bárcenas de torn? Mandela mentint a la ciutadania ja “a los siete días de ser proclamado presidente del gobierno” com reconeix el mateix Rajoy en una entrevista recent? Potser estaria bé recordar al senyor Rajoy que mentre Nelson Mandela lluitava per la llibertat des de la presó el fundador del que després va esdevenir el PP era ministre de la Dictadura franquista. En definitiva, Nelson Mandela no es mereix l’insult de què Rajoy es compari amb ell. Una mica de rigor, si us plau.

La veritat però, és que la dreta centralista sempre ha fet gala d’una arrogància i d’una prepotència a prova de qualsevol reflexió. Veiem sinó les sorprenents declaracions de l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella, en el darrer ple municipal: “La ideología del PP es la que ha traído mayor progreso en la historia de la humanidad.” I afegeixo jo humilment: “Toma ya!” O sigui, l’aparició de la roda, el sorgiment de les primeres societat urbanes i nuclis de civilització o l’epopeia de Gilgamesh empal·lideixen al costat de les idees de Mariano Rajoy, d’Alejandro Fernández o de la mateixa Ana Botella. Però, com es poden dir aquestes tonteries i després quedar-se tan ample?    
   
“El mayor progreso de la historia de la humanidad”? Sí? Segur? Vegem-ho. El PP ja fa dos anys que governa Espanya, disposa de majories absolutes al Congrés i al Senat i controla també la quasi totalitat de Governs autonòmics i la immensa majoria dels Ajuntaments de les capitals de província. I quin és el resultat de la seva gestió? Com tots recordareu el PP va presentar-se a les eleccions amb enormes cartells que prometien + empleo y – impuestos. Què hem tingut realment? Exactament el contrari, Mariano Rajoy i el seu Govern han pujat tots els impostos que han pogut i al mateix temps han disparat l’atur per sobre dels sis milions de desocupats, la xifra més alta de la nostra història. Des de que governa el PP s’han destruït un milió de llocs de treball, el nombre de llars amb tots els seus membres de l’atur ha superat els dos milions de famílies, l’atur se situa en el 26% de la població activa mentre que l’atur juvenil està en un revolucionari 57%. Al mateix temps, el PP ha retallat les prestacions per desocupació, ha abaratit l’acomiadament, ha introduït el copagament sanitari, han retallat serveis essencials que han desaparegut de la Seguretat Social, han devaluat les pensions, han congelat la llei de dependència, etc. Per retallar fins i tot han passat la tisora en matèria de lluita contra la violència de gènere... En fi, no sembla un balanç com per donar gaires lliçons a la humanitat, no.

Però que ningú pensi que això pot fer reflexionar a Rajoy i al PP. Lluny de reconèixer que s’han equivocat, que no han donat ni una ni per casualitat (ni tan sols poden utilitzar els Jocs Olímpics de Madrid o el projecte d’Eurovegas com a cortines de fum), i que cal rectificar urgentment la recepta d’aquest austericidi suïcida, aquests que tenen ambicions mil·lenàries prometen més del mateix: “no vamos a levantar el pie del accelerador, pido paciencia a los españoles” deia Montoro la setmana passada al Senat. Rajoy, com sempre, el supera i va més lluny quan afirma que “las cosas estan mejorando. La verdad es que vamos a mejor”... la veritat real és que ningú a peu de carrer té motius per compartir aquest balanç entusiasta tipus Alícia en el país de les maravelles que només veuen el senyor Rajoy i els seus corifeus mediàtics.

Així doncs, malgrat que la immensa majoria viu pitjor que ara fa dos anys i que les diferències entre el tram de la minoria més rica i la immensa majoria de la població s’ha eixamplat en més d’un 20% des de que governa el PP (tindrà alguna cosa que veure l’amnistia fiscal que va impulsar Montoro?), d’aquí a dos anys, quan acabi la legislatura, el balanç del PP no es mourà de la seva exhibició triomfalista. Potser aleshores la senyora Botella ens explicarà que la taxa d’atur i de pobresa que tinguem en realitat són la major manifestació de progrés des de la formació del cosmos.

Article de Maria Jesús Sequera publicat al Més Tarragona 

     

dimecres, 18 de desembre del 2013

EL GRUP SOCIALISTA PROPOSA MESURES URGENTS PER LLUITAR CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA A TARRAGONA



La senadora del PSC per Tarragona, Maria Jesús Sequera, ha explicat aquest dimecres que el grup socialista a les Corts Generals ha presentat una proposició no de llei de mesures urgents contra la pobresa energètica.

Es considera pobresa energètica la situació d’aquelles famílies que per manca de recursos econòmics no poden pagar els serveis d’energia suficients per satisfer les seves necessitats domestiques bàsiques.

“Segons dades del grup socialista, a partir de les denuncies de les entitats del tercer sector, unes 50.000 persones a la demarcació de Tarragona es poden trobar en aquesta situació. Per tant, estem parlant d’un problema de primera magnitud”, ha subratllat la senadora socialista.

“En concret, aquesta proposició no de llei permetria no tallar el subministrament de la llum i de l’aigua a les famílies en situació econòmica molt precària. A més, establiria un sostre social que garantiria l’accés bàsics a aquests serveis.”

Segons argumenta Maria Jesús Sequera el creixement del nombre de famílies que es troben en situació de pobresa, sumat a l’encariment progressiu de les factures de la llum i de l’aigua, fa imprescindible que s’adoptin mesures urgents per evitar “que hi hagi famílies que passin fred o que no puguin disposar d’aigua per veure, netejar-se o rentar la roba. Estem parlant d’un mínim bàsic per poder viure amb dignitat.”

“Per desgracia, la majoria absoluta del PP no augura res de bo perquè sempre que els socialistes hem plantejat propostes similars al Congrés i al Senat el PP ha votat en contra el que no dubtem a qualificar com una menyspreu intolerable cap als ciutadans més perjudicats per les conseqüències de la crisi econòmica.”


Finalment, el grup socialista ha emplaçat a la resta de formacions polítiques a centrar tots els esforços a les cambres legislatives per aprovar mesures reals que ajudin realment als amplis sectors socials que es veuen cada cop més perjudicats pels efectes de la crisi i de les retallades. “No entenem com és que CiU, ERC, ICV, PP, C’s i la CUP es dediquen tot el dia en exclusiva a parlar del referèndum donant l’esquena a la realitat diària dramàtica que, lamentablement, viuen tantes i tantes famílies al nostre país.” 

dimarts, 17 de desembre del 2013

EL GRUP SOCIALISTA DEMANA LA INSTAL.LACIÓ D’AVISADORS SONORS ALS SEMÀFORS DE LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA



El grup socialista al Congrés ha presentat aquest dimarts una proposició no de llei en la què es demana la instal·lació d’avisadors sonors als semàfors per tal d’afavorir la mobilitat de les persones amb discapacitat visual.

Segons el diputat tarragoní Joan Ruiz, autor de la proposta, “la instal·lació d’aquest dispositiu que emet una senyal acústica que permet a la persona invident identificar quan el semàfor està verd seria un gran pas endavant en la millora de la qualitat de vida i de la mobilitat del col·lectiu d’invidents tarragonins.”

En aquest sentit, el grup socialista ha recordat que segons dades de la fundació ONCE la majoria dels semàfors dels nuclis de població, més del 70%, no tenen encara aquest dispositiu.

“Els socialistes defensem que no hi ha excuses per votar en contra de quelcom tan essencial, quasi de sentit comú. Estem parlant d’una mesura que suposaria una inversió econòmica relativament menor però que implicaria una sensible millora de les condicions de seguretat dels ciutadans invidents. Estem en disposició de fer un nou pas en la lluita per millorar l’accessibilitat de les persones cegues, en la línia del que ja va suposar en el seu moment l’ajuda d’un gos-guia capaç d’evitar que els carrers es convertissin per aquest ciutadans en una cursa d’obstacles insalvables.”


En darrer terme, el grup socialista ha argumentat que aquesta iniciativa incorpora una reivindicació històrica de les associacions d’invidents “que no admet excuses, ni demores, en la seva aplicació”, ha conclòs Joan Ruiz.

dilluns, 16 de desembre del 2013

LA JSC DE LES COMARQUES TARRAGONINES EXIGEIX LA RETIRADA DE LA CAMPANYA “VIOLET BY MANGO”



La Joventut Socialista de Catalunya de les comarques tarragonines ha exigit aquest dilluns la retirada immediata de la campanya “Violet” que vol endegar a principi de gener la multinacional Mango.

Segons ha remarcat Sofia Acosta, secretaria d’organització de JSC de les comarques tarragonines, “aquesta campanya presenta una nova línia de roba que es denomina com a “talles grans” i que incorpora des de la talla 40 a la 52. Des de la JSC denunciem que una empresa multinacional com aquesta pretengui transmetre el concepte que a partir de la talla 40 estem parlant de talles grans. Ho considerem un greu error que requereix una rectificació immediata.”

La dirigent de la JSC ha argumentat que “milers de joves adolescents són enormement influenciables a aquestes orientacions de marques considerades de moda i, per tant, aquesta estigmatització de les talles considerades com a “grans” és doblement perillosa.”

“Cada cop identifiquem més problemes i trastorns alimentaris entre el jovent derivats d’aquest model de cos ideal que transmet la publicitat i determinats estereotips masclistes. En els casos més greus, aquesta obsessió per entrar dins dels cànons de bellesa marcats per aquestes multinacionals acaba amb transtorns greus com l’anorèxia i la bulímia que, per desgràcia, han crescut en els darrers anys especialment entre el segment de les joves adolescents.”


Per tot plegat, des de la JSC de les comarques tarragonines s’ha emplaçat a l’empresa Mango a rectificar i promoure un model d’estètica sa i saludable per les usuàries dels seus establiments.    

EL SENY I LA RAUXA



Martin Villa ho descriu a la perfecció a les seves memòries. La primera reunió entre el president del Govern espanyol, Adolfo Suárez, i el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, havia acabat de la pitjor manera. Aleshores, en ser preguntat a la sortida pels periodistes, Tarradellas va respondre “agreixo la bona disposició del president Suárez i estic convençut que assolirem un principi d’acord”. Martin Villa va tornar a entrar al despatx i va dir-li a Suárez “presidente, nuestro interlocutor es un hombre posibilista con sentido de Estado.” El president Tarradellas va pactar amb el Govern espanyol la recuperació de l’autogovern de Catalunya atenent a la realitat política, jurídica i institucional del moment mentre una part del maximalisme nacionalista li reclamava declaracions unilaterals condemnades al no-res. Què hagués passat si el president Tarradellas hagués optat pel gest gloriós però estèril sense buscar acords ni consensos? Per sort la història ens impedeix respondre a aquesta pregunta perquè Tarradellas va optar, amb encert, pel seny.

Aquest dijous el bloc independentista de CiU-ERC-ICV-CUP va acordar dur a terme una consulta unilateral, amb una data, i unes preguntes sense acord amb el Govern de l’Estat, amb la resta de forces polítiques i donant l’esquena al nostre ordenament jurídic el que condemna la iniciativa al fracàs més absolut des del seu inici. Per desgràcia, va prevaldre més el tacticisme a curt termini per poder aprovar uns pressupostos anti-socials la setmana vinent (condició sine quan non d’ERC) que el “sentit de país” que el mateix president Mas reivindicava en la seva intervenció. Estimen més Catalunya aquells que la porten a un carreró sense sortida que tan sols generarà un ampli sentiment de frustració? Els socialistes creiem que no.

La resposta del Govern del PP va ser la ja coneguda des dels temps de l’Estatut de 2006: “No a tot i, a més, no volem escoltar res més que l’eco de la nostra pròpia veu.” El tan temut “xoc de trens” ha arribat i amenaça amb créixer. Un “xoc de trens” entre el bloc independentista i el bloc nacionalista espanyol, de PP i Ciutadans, que pot arribar a posar en perill la unitat civil del poble Catalunya. 

Ara més que mai és l’hora del seny i del sentit comú. Els socialistes reiterem el nostre compromís amb el poble de Catalunya i amb l’empeny de treballar sense descans per vertebrar un Estat federal que reconegui d’una vegada la singularitat de Catalunya, de la seva llengua i de la seva cultura.


És l’hora del seny... i de la rauxa perquè el conflicte institucional que ara obriran el bloc independentista i el Govern del PP no pot ocultar la durísima realitat que viuen tantes i tantes famílies a Catalunya. Aquí a la província de Tarragona la crisi i les retallades dels Governs de CiU i PP han enlairat l’atur per sobre de les 72.000 persones mentre que la taxa de pobresa supera el 22%. El nostre primer compromís és amb ells, amb tots els que pateixen la crisi. Ignorar aquesta realitat, continuar votant les retallades al Parlament i posposar qualsevol actuació a una futura arcadia feliç seria una veritable traïció a Catalunya i als catalans que els socialistes no permetrem.  

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona 

MÉS LLISTES D’ESPERA I MENYS ACTIVITAT QUIRÚRGICA



Com recordareu durant la darrera campanya electoral el PSC va presentar un spot on sota el títol “les retallades tenen conseqüències” mostrava els efectes que les retallades en matèria de salut tenien sobre la vida de les persones. Aleshores van ser molts els que ens van acusar de “demagogs” i de “catastrofistes” però al final el temps, per desgràcia, ens ha donat la raó. Amb el Govern de CiU i el suport d’ERC la sanitat pública catalana ha perdut qualitat, les llistes d’espera s’han incrementat i l’activitat quirúrgica als hospitals s’ha reduït. També aquí a casa nostra. Segons resposta escrita al grup socialista del mateix Govern català l’activitat al Pius Hospital de Valls s’ha reduït amb aquest govern CiU-ERC, i perquè quedi molt clar, s’ha reduït per decisió del govern de la Generalitat i malauradament els treballadors del Pius de complir allò  els venia imposat des de Barcelona, des d’un govern que n’és l’únic responsable perquè en té la competència exclusiva.

Així, el 2010, amb Govern de progrés, es van dur a terme 2.048 intervencions considerades com a urgents, 1.175 operacions de procediments  garantits (tenen termini màxim d’espera de 6 mesos) i 1.020 de procediments no garantits (les que no tenen un límit màxim d’espera). Dos anys després, el 2012, amb Govern de CiU- ERC, aquestes xifres s’havien reduït a 1.778 operacions urgents, 976 operacions de programes garantits i 958 intervencions no garantides. És a dir, l’activitat quirúrgica també a Valls ha baixat tot i que, per ser plenament honestos, es tracta d’un descens menor al de la resta del país.

Durant el mateix període les llistes d’espera per poder operar-se als hospitals tarragonins ha augmentat un 25% i el temps d’espera mitja per entrar a quiròfan supera ja els sis mesos que és el que estableix la normativa vigent, una mitjana superior fins i tot a la del conjunt de Catalunya.

Aquest és el resultat real d’allò que els socialistes sempre hem denunciat: les retallades tenen conseqüències. Per desgràcia també, res augura que haguem tocat sostre perquè en els pressupostos de la Generalitat per enguany es torna a executar, i mai millor dit això d’executar, una retallada addicional del 16% dels pressupost destinat a salut i com sabeu, la primera conseqüència ha estat  en la baixada de les retribucions dels treballadors dels Pius i haurem d’esperar a veure com es trasllada aquesta nova retallada a l’activitat del nostre hospital, perquè per molt esforços, ajustos, millores....per molt que es digui, si es redueixen els recursos econòmics destinats a salut en tres anys de la manera tant dràstica i lineal com s’ha fet, l’activitat sanitària se’n resenteix i les esperes s’allarguen.    

El PSC ha presentat una esmena a la totalitat de rebuig a aquest pressupost de salut però un cop més l’entente retalladora de CiU i ERC han impedit que aquesta prosperés.


Davant d’aquest escenari tan poc envejable jo mateixa com a diputada socialista al Parlament he anunciat aquesta setmana que el PSC reclamarà al Govern un pla de xoc per garantir que es compleixi un termini el màxim per ser operat, també aquí a Valls i a  les comarques tarragonines. No podem continuar de braços plegats mentre veiem com any rere any baixa la despesa sanitària per càpita i com d’estar entre les comunitats autònomes que més invertien en la salut dels seus ciutadans hem passat a ser la quarta per la cua.  

Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc 

REIVINDICANT MANDELA



Aquests dies els mitjans de comunicació van plens de valoracions de dirigents polítics de tot el món que glossen la figura de Nelson Mandela. Tots els elogis són pocs i es queden curts. Nelson Mandela és una d’aquelles figures de la història que -com Gandhi, Salvador Allende o Olof Palme-  ens reconcilien amb la nostra condició humana. A ell se li pot aplicar l’epitafi que figura a la tomba d’un altre heroi, el polonès Jan Karsky, el primer en denunciar l’holocaust, que diu: “aquí reposa un home bo, digne i just, que ens va fer millors amb la seva presència.”

La vida del dirigent sud-africà demostra que les transformacions reals són possibles amb el poder de les conviccions quan aquestes són fermes i conseqüents. Quan Nelson Mandela surt de la presó després de quasi 30 anys de reclusió es troba un país que està al llindar de la guerra civil. Els abusos de la minoria blanca després de dècades d’apartheid preveia un escenari d’augment de la violència en una societat dividida per l’odi i el desig de revenja.

El geni de Mandela va ser reconciliar i fer possible un país que unís tots els sentiments d’identitat i de pertinença: els de la minoria blanca afrikaner, els dels anglosaxons, els de la comunitat negre i les seves ètnies i entitats tribals, els dels mestissos, dels sud-africans d’origen hindú, etc. Com ho va aconseguir? Mitjançant la seva extraordinària generositat i la seva convicció que l’essència humana comuna era superior a totes les diferències nacionals o lingüístiques. Per exemple, ja durant la seva estada a la presó Mandela va voler aprendre la llengua pròpia dels afrikaners, va estudiar les seves tradicions i va voler comprendre els mites històrics que els cohesionaven com a comunitat. Quan està sortint de la presó, enmig de l’entusiasme i la cridoria dels seus seguidors, un periodista li pregunta “quin és el paper dels blancs en la futura Sud-àfrica?”, Mandela es gira i respon a l’instant, rotund, “un paper essencial, essencial.”

El llibre “el factor humà” de John Carlin explica a la perfecció la mutuació que viu la societat sud-africana liderada per Nelson Mandela durant els dies de celebració de la Copa del Món de rugbi de 1995. El rugbi, esport vinculat als blancs afrikaners, acaba unint un país gràcies al carisma irresistible de Mandela que no dubta a posar-se la samarreta de l’equip sud-africà i demanar a la comunitat negre que animi a un dels símbols del règim de l’apartheid.   

Recordo que després de llegir el llibre li vaig preguntar a un amic meu que havia treballat a Sud-Àfrica que va suposar per a la població negra sud-africana escoltar Nelson Mandela demanar-los el seu suport per a l’equip de rugby de l’Springboks. Recordo nítidament la seva resposta: “És com si Artur Mas digués als catalans que havíem d’animar al Reial Madrid o a Mariano Rajoy demanant als espanyols que anessin al camp a celebrar els èxits de la selecció nacional catalana de futbol.” Algú s’imagina aquest escenari? No.


Reivindico totalment els valors de Mandela i reivindico també la seva vigència i el seu exemple moral en el període històric que estem vivint al nostre país. Estic convençut que ara més que mai hem de ser capaços d’assolir consensos, des de la generositat i el respecte als sentiments de l’altre, per damunt de la batalla partidista i del frontisme, la suma en lloc de la divisió. En un país com el nostre en què el patiment i la segregació -no per motius racials però si per raons econòmiques- són tan ofensives per a la sensibilitat humana, la disposició a ajudar a qui més pateix la marginació, saber posar-se a la pell de l’altre renunciant si convé a aspiracions particulars en pro de la convivència i la igualtat d’oportunitats és un exemple a seguir. Mandela va saber convèncer fins i tot als seus seguidors que aixecar la mirada, projectar-se cap al futur amb força, exigeix renuncies parcials per assolir objectius més ambiciosos. Un exemple i una lliçó que té plena vigència avui dia al nostre país.

Article d'opinió de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona  

dimecres, 11 de desembre del 2013

L’ACTIVITAT QUIRÚRGICA PROGRAMADA NO GARANTIDA CAU UN 5,4% A LA REGIÓ SANITÀRIA DEL CAMP DE TARRAGONA



“Les dades del mateix Departament parlen per sí mateixes i tiren per terra el balanç d’Alícia al país de les meravelles que ens intenta vendre el Govern de CiU i els socis d’ERC quan afirmen que retallen per tot arreu però que, de forma quasi màgica, es redueixen les llistes d’espera i s’augmenta l’activitat quirúrgica. Doncs bé, això no és així, l’activitat quirúrgica a la regió sanitària del Camp de Tarragona ha baixat, les llistes d’espera s’han incrementat un 25% i el temps d’espera per operar-se s’ha quasi doblat, passat dels 3.98 mesos per operar-se el desembre de 2010 a 6 mesos a juny de 2013. I això segons les mateixes dades de la Generalitat!”, així ho ha denunciat avui el grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines.

Segons resposta escrita a una pregunta del grup socialista, el Govern reconeix que l’activitat quirúrgica programada no garantida al Camp de Tarragona (és a dir, tota la que no afecta als 14 procediments considerats com a garantits) ha baixat un 5.4% entre el desembre de 2010 i el desembre de 2012 (en total s’han intervingut 742 persones menys). El més greu és que l’activitat quirúrgica d’urgències també s’ha reduït un 1.6% en aquest període. En conjunt, l’activitat quirúrgica a la demarcació en els dos primers anys de Govern de CiU baixa un 1,2% en relació a les darreres dades del Govern de progrés, el que suposa 548 intervencions menys, tan sols el repunt a l’alça de les operacions programades garantides eviten una caiguda de l’activitat encara major.

“Pitjor encara és la situació de les llistes d’espera. En els tres primers anys de “Governs dels millors” les llistes d’espera a la regió sanitària del Camp de Tarragona han augmentat un 25% passant de 4.824 persones en llista d’espera el desembre de 2010 a 6.036 persones a juny de 2013. El temps d’espera s’ha quasi doblat i ja és de sis mesos per poder operar-se, un temps d’espera encara superior a la mitjana del país que és de 5.45 mesos”, segons denuncia la diputada socialista Núria Segú.

“I ara on queda el balanç entusiasta del conseller Boi Ruiz i del Govern de CiU? Com és possible que hagin intentat enganyar la ciutadania venent aquest descens de l’activitat quirúrgica i l’augment del temps d’espera per poder operar-se com un “èxit”? Els tarragonins ens mereixem un Govern que no ens menteixi”, ha remarcat Segú.

Davant d’aquest escenari el PSC ha presentat una esmena a la totalitat de rebuig al pressupost del Departament de Salut que ha estat rebutjada per CiU i ERC (“un cop més ERC continua sent còmplice de les retallades de CiU oblidant-se del que els mateixos republicans defensaven durant els anys de Govern de progrés, sembla increïble!”).


El grup socialista ja anuncia que presentarà una moció reclamant un pla de xoc de temps màxims garantits i de reducció de les llistes d’espera tant a la regió sanitària del Camp de Tarragona com a la resta del país.  

dimarts, 10 de desembre del 2013

NÚRIA SEGÚ: “MENTRE CIU I ERC RETALLEN EN DEPENDÈNCIA EL NOMBRE DE SOL.LICITANTS AL CAMP DE TARRAGONA JA SUPERA LES 36.000 PERSONES”



La diputada socialista per Tarragona, Núria Segú, ha alertat aquest dimecres que “la situació dels dependents a la demarcació de Tarragona ja fa temps que ha superat totes les línies vermelles i ha encès la senyal d’emergència S.O.S.”

“Per posar un exemple, en aquests moments la llista de sol·licituds inicials per acollir-se a la llei supera per primer cop les 36.000 persones (en concret, 36.285) al Camp de Tarragona, el que suposa un increment de 3.401 persones en espera d’ençà l’inici de la legislatura ara fa un any. Els pressupostos de la Generalitat que han pactat CiU i ERC per l’any vinent tan sols implicaran més retallades i més dificultats per als ciutadans tarragonins en situació de dependència.”

Pel que fa a la distribució territorial, el 36% del sol·licitants són del Tarragonès, un altre 34% del Baix Camp, un 15% del Baix Penedès, el 8% de l’Alt Camp, un 4% de la Conca de Barberà i el 3% de restant del Priorat. A totes les comarques creix el nombre de sol·licitants en relació a les dades d’ara fa un any.

Segons ha desgranat Núria Segú en les dades del pressupostos que CiU i ERC volen aprovar es constata una reducció del 40% de les aportacions econòmiques per a les prestacions vinculades a residències, d’un 12% addicional per a les prestacions als cuidadors no professionals, i es retallen al mateix temps el nombre de places públiques de residència per a la gent gran. “Al mateix temps, s’incrementa un 13% de mitjana el copagament a les persones amb dependència usuàries de residències, hospitals de dia, centres sociosanitaris o serveis a la llar. O sigui, es retallen les aportacions i s’incrementa el copagament, i així es construeix una Catalunya lliure?”


ERC, còmplice

“La veritat és que no ens sorprèn l’ànsia retalladora de CiU i PP en l’altar de l’austericidi però si que és trist veure la submissió d’ERC a les polítiques de dreta de CiU amb l’excusa del referèndum. No recorden que formaven part d’un Govern de progrés que va impulsar la llei de dependència com el quart pilar del nostre estat del benestar? Com poden parlar de benestar social i de llibertat quan es condemna als dependents catalans a ser víctimes de copagaments i de l’augment de les llistes d’espera?”


Davant d’aquest escenari el PSC ha afirmat que demanarà celeritat al Govern en la tramitació dels expedients i en l’aplicació de la llei. “No pot ser que tinguem aquestes llistes d’espera tan elevades per cobrar una prestació a la que aquests ciutadans tenen dret o per poder ser valorats i poder així accedir al sistema”, ha explicat Segú.

EL PSC DENUNCIA LA PARALITZACIÓ DE LES ACTUACIONS PER SUPRIMIR PASSOS A NIVELL A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA



El diputat socialista i membre de la Comissió de Foment del Congrés, Joan Ruiz, ha denunciat aquest dimarts “la paralització absoluta de les actuacions per suprimir els passos a nivell existents a la província de Tarragona per part del Govern del PP. La veritat és que l’executiu de Rajoy ha fet una veritable poda a la demarcació de Tarragona: tot aturat i els serveis i prestacions socials en caiguda lliure per culpa de les retallades.”

“Durant els anys de Govern socialista es va impulsar un pla de seguretat en els passos a nivell que contemplava l’eliminació progressiva d’aquests passos. Doncs bé, amb el Govern del PP també s’ha passat la podadora per aquí i s’ha desat aquest pla en un calaix”, ha remarcat Joan Ruiz.

Segons ha detallat el diputat socialista a la província de Tarragona continuen actius un total de 63 passos a nivell. En concret, quatre es troben ubicats al terme municipal de Tarragona, sis a Alcover, quatre a la Selva del Camp, cinc a Reus, quatre a Vila-seca, un a Flix, un a García, quatre a Mora la Nova, dos a Marçà, un a Riudecanyes, un a Riudecols, un a Botarell, un a les Borges del Camp, quatre a Constantí, tres a la Pobla de Mafumet, un a Roda de Barà, un a Picamoixons, un a Salomó, un a Creixell, un a Bellvei, quatre a Tortosa, un a l’Aldea, cinc a Mont-roig del Camp, dos a Cambrils, i quatre a Salou.


Durant els darrers anys de Govern socialista es van suprimir 10 passos a nivell de la línia Plana-Roda de Barà. “És una llàstima que de facto s’hagi aturat aquest pla de seguretat i millora perquè molts municipis tarragonins continuen travessats per línies ferroviàries al mig dels seus nuclis urbans com a conseqüència del seu desenvolupament urbanístic dels anys 70 i 80. Aquestes actuacions de Foment permetien no només suprimir passos a nivell sinó també millorar la seguretat dels existents instal·lant senyalitzacions lluminoses o paviment antirelliscant.”   

dilluns, 9 de desembre del 2013

FRANCESC VALLÈS PREGUNTARÀ AL MINISTRE MONTORO SOBRE LES INTENCIONS RECENTRALITZADORES DEL GOVERN DEL PP



El portaveu adjunt del grup socialista a les Corts Generals, Francesc Vallès, preguntarà en la sessió de control del Congrés d’aquest dimecres al ministre Montoro sobre les intencions reals recentralitzadores que planteja l’informe sobre duplicitats administratives que ha elaborat el Govern del PP.

En concret, la pregunta concreta demana al Govern que expliqui si l’informe en qüestió respecta la capacitat d’autogovern de Catalunya en el marc de les seves competències. Cal tenir en compte que de l’informe es desprèn que organismes de la Generalitat com ara la sindicatura de comptes o la sindicatura de greuges poden estar en perill en cas d’aplicar-se la reforma de l’administració que ha defensat el PP.

“En cap cas la crisi o la millora, necessària, de la coordinació entre els diferents organismes de l’administració ha de suposar una pèrdua de l’autogovern o una limitació de les competències assumides per la Generalitat. L’autogovern de Catalunya és fruït d’una lluita històrica que no admet renúncies encara que ens vinguin amb l’excusa de la crisi i de la “necessària austeritat”.”


En darrer terme, el diputat socialista també ha defensat que la racionalització de les estructures de l’administració tampoc ha de comportar la supressió d’organismes que garanteixen el funcionament democràtic i la veu dels ciutadans com la figura del Síndic de Greuges. 

dijous, 5 de desembre del 2013

AMB LA VIDA DE LES DONES NO S’HI JUGA



Aquesta setmana hem conegut el contingut dels darrers estudis institucionals en relació a la violència de gènere a la nostra societat. Les dades són terribles. Per exemple, es posa de relleu que creix la violència de gènere entre els adolescents. Un 11% de les noies d’entre els 15 als 19 anys reconeixen que han estat maltractades per les seves parelles i un altre 30% afirmen ser objecte d’un control abusiu per part dels seus companys sentimentals. Un 4% de les adolescents d’aquest país reconeix que ha estat víctimes d’agressions físiques. I estem parlant de la gent jove, de persones que han crescut i s’han format en llibertat i en democràcia. Com és possible, doncs, que estiguem davant d’una realitat tan lamentable?

Doncs perquè el fons sociocultural masclista no s’ha eradicat de la nostra societat. Adopta formes més subtils, però és plenament viu i vigent. Només cal veure, per exemple, el reclam permanent a uns estàndards determinats del físic femení que atia permanentment la persuasió publicitària per evidenciar això que dic. Cal parlar amb claredat i denunciar que la realitat patriarcal i masclista continua sent present malgrat la lluita feminista per incorporar a les dones al ple exercici dels seus drets. Una lluita històrica que amenaça ara amb estancar-se i retrocedir.

Exageració? Per desgràcia, no ho crec. Durant aquest 2013 han disminuït el nombre de denúncies i les sol·licituds d’auxili i està augmentant el nombre de dones que retiren aquestes denuncies. Un cop més, implícitament s’intenta limitar aquest maltracta a l’àmbit de la llar i fer que les dones optin per el silenci i no per la denuncia. Una denuncia que en molts casos és la línia que separa la vida de la mort. Mentre escric aquestes línies 50 dones han mort ja en el que portem d’any com a conseqüència de la violència de gènere.

El que és intolerable és que amb l’excusa de la crisi s’abandoni a les víctimes més vulnerables, com és el cas de les dones víctimes de la violència de gènere, a la seva sort. No es pot passar també la tisora per aquí, senyors de CiU i del PP. Com pot ser que mentre la violència contra les dones creix el Govern del PP hagi retallat un 28% els programes de lluita i prevenció contra la violència masclista? Aquí no val que un buròcrata tancat en un despatx passi la tisora pel pressupost destinat a combatre la violència de gènere com si fos el mateix que passar-ho pel pressupost de Foment. Un quilòmetre de carretera o de via ferroviària pot esperar però una dona víctima de violència domèstica, que ha de conviure amb aquesta xacra cada dia a casa, no.

Els socialistes no demanem sinó que exigim al Govern de l’Estat i al de la Generalitat que no retallin ni un cèntim d’euro en matèria d’actuacions contra la violència vers les dones i que es reactivin les lleis, en especial la llei integral contra la violència de gènere, que es van aprovar i impulsar durant els anys de Govern de progrés. Així mateix, alertem que l’ànsia retalladora del Govern de Rajoy, que ara vol laminar els Ajuntaments de competències, no suposi, en la practica, la fi de tots els serveis municipals d’ajuda i protecció a les dones objecte de violència que s’han impulsat durant els darrers anys amb resultats molt positius.


Finalment emplacem al conjunt de la ciutadania a reassumir, cadascú en l’àmbit de la seva vida diària, el compromís de lluitar per eradicar definitivament el masclisme endèmic que arrossega la nostra societat. Un masclisme que arrenca amb manifestacions d’humiliació i burla en relació a conductes considerades com a “femenines” i que en els casos més tràgics es tradueix després en forma de violència contra les dones. Amb la vida de les dones, de totes i cadascuna d’elles, no s’hi juga.     

Article d'opinió d'Aurora Rodríguez al Diari de Tarragona 

LA LUCHA CONTRA EL SIDA CONTINUA



El día 1 de diciembre es el día mundial de la lucha contra el SIDA, en la actualidad la gran mayoría de la población es conocedora de la existencia del virus, aunque siguen habiendo dudas sobre las formas de contagio. Además, como consecuencia de los recortes se han reducido o eliminado las campañas de prevención e información que mantenían alerta a los ciudadanos ante las prácticas de riesgo de transmisión y las secuelas de la enfermedad.

Desde 1988, año en que se conmemoro por primera vez este día, esta pandemia ha matado a más de 25 millones de personas en todo el mundo y se calcula que hay uno 36 millones de personas portadoras del VIH.  Y hemos de reconocer que durante los últimos 25 años de lucha activa contra el SIDA se ha avanzado mucho en el conocimiento de la enfermedad y del virus, pero siguen existiendo lagunas y todavía hoy podemos observar como muchas personas siguen sin comprender que por ejemplo ser seropositivo, es decir ser portador del VIH no significa desarrollar y padecer la enfermedad del SIDA.

El SIDA tuvo su mayor propagación durante los años 80s, aunque los primeros casos datan de principios del siglo XX, pero una vez más hasta que no afectó al primer mundo no se dejó de mirar para otro lado. Durante esos primeros años de propagación de la enfermedad tener el SIDA era una sentencia de muerte, a los pocos años de contraer el VIH se desarrollaba el SIDA y eso significaba que entre 3 y 5 años después el paciente moría. La sociedad trataba a los enfermos como auténticos parías haciéndoles ese duro y doloroso proceso aún más difícil. Aparte de todos los prejuicios y desconocimiento que rodeaban la manera de contraer y contagiar la enfermedad se tenía que añadir el hecho de que la mayoría de la gente que contraía el SIDA en los 80 eran los homosexuales, creyéndose durante mucho tiempo que esta enfermedad solo afectaba a este colectivo. Pues bien, hoy en día el 50% (60% dependiendo del país) de las personas que tienen la enfermedad son mujeres.

Durante la década de los 90s llego la comprensión, tanto de la enfermedad como de la gente que la padecía gracias a películas  como Philadelphia o campañas publicitarias como el “póntelo, pónselo”. Al mismo tiempo que se producían grandes avances médicos en este campo, y contraer el VIH ya no significaba tener el SIDA, ni tener que morir. Gracias a los medicamentos el virus podía paralizarse, y aunque se convertía en crónico era controlable.

A las personas como yo que rondamos la trentena y que recibimos clases de educación sexual en el instituto y se nos informó a través de la televisión sobre la enfermedad tenemos claro el concepto de la enfermedad y que se trataba de una enfermedad que en una gran cantidad de casos debía su contagio a la transmisión sexual. Y gracias a esa información personas de mi edad somos conscientes de que el preservativo es el único método anticonceptivo que evita el contagio, aunque a la Iglesia Católica y a los más conservadores de nuestra sociedad les de por continuar diciendo que “usar el condón es pecado”.  Por desgracia a los que vivimos aunque fuera siendo muy pequeños los 80s también nos quedó claro que no debía compartir jeringuillas, pues los casos de drogadictos contagiados de VIH se contaban a miles en esa época.

Lo preocupante es que a día de hoy esta enfermedad parece que ha pasado tan de moda como los radiocasetes, ya no hablan de ella en las noticias ni le dedican espacio publicitario, y en mi opinión nos estamos olvidando de explicarles a las generaciones más jóvenes que deben tener cuidado porque continua ahí.

Se debe informar de los riesgos de las prácticas sexuales sin protección, o de como el compartir instrumental para el consumo de drogas puede acarrearles un problema tan o más peligroso que la drogadicción.
En la actualidad los jóvenes se inician en el sexo a edades muy tempranas y existe todo un abanico de posibilidades en métodos anticonceptivos, cosa que esta genial, pero no debemos olvidar que solo hay uno que además puede evitarnos el contagio de las enfermedades de transmisión sexual, no debemos olvidar que hoy en día la mayoría de gente que padece esta enfermedad no sabe que la tiene.

Desgraciadamente y como remarcaba antes las políticas de los gobiernos de derechas que ostentan el poder en Catalunya y España cada vez recortan más también en este tipo de políticas de prevención de contagios, pero además cada vez se están acercando más al mensaje de la Iglesia contrario al uso del preservativo, y desgraciadamente los jóvenes y las jóvenes que está empezando a tener sus  primeras prácticas sexuales no están recibiendo la educación y formación sexual adecuada.

Desde la Joventut Socialista de Catalunya creemos que es muy importante que cada 1 de diciembre se recuerde la enfermedad, se hable de ello en las noticias y los periódicos, se salga a la calle a informar a la gente y se intente recaudar el mayor dinero posible para seguir estudiándola y que el siguiente paso sea poder curar el VIH, como que eso no solo pase el día 1 de diciembre.


Desde la conciencia de existencia del problema queremos hacer un llamamiento a los gobernantes para que se conciencien de que es un tema lo suficientemente importante como para que se destinen más fondos públicos para la investigación de tratamientos paliativos y de cura de la enfermedad, y para seguir informando a la sociedad de los riesgos y problemas que acarrea.

Article de Mireia López publicat al diari Més Tarragona  

UNS 200 EUROS MENYS PER PENSIONISTA



“No tocaré les pensions”  va ser la promesa que van rebre els pensionistes de Tarragona ara fa dos anys a la campanya de 2011, una  promesa que repetia reiteradament el candidat Rajoy als actes el seu electorals i que el seu aprenent tarragoní, Alejandro Fernàndez aplaudia.

Només dos anys mes tard i per voluntat del govern que presideix el mateix Rajoy cada pensionista tarragoní perdrà al 2014, vora 200 euros de poder adquisitiu mentre encara li ressona a la oïda la promesa

I és que com diu el meu amic Rosendo ¿Pero que le hemos hecho la gente mayor al PP ¿parece como si les molestasemos!. I no m’estranya la frase del Rosendo. El govern en any i mig que governa no para, de desmuntar el que els socialistes varem construir per fer la vida dels nostres grans mes digna. Ho fan a cop de Decret Llei, darrera de Decret Llei que després ratifiquen amb la seva majoria absoluta

La perla de tot aquest atac, dirigit a les persones grans, és la reforma del sistema de pensions actuals i futures. Reforma que fa el PP sol, sense acord amb la resta de partits ni amb sindicats ni empresaris, i que ja hem anunciat que derogarem en quan governem  Per començar el govern va demanar a un equip d’experts, la majoria lligats d’una manera o altra a asseguradores, un seguit de mesures per fer sostenible el sistema de pensions. Una cosa així com si li demanem a la guineu mesures per fer que un galliner fos segur per les gallines.

Entre les mesures suggerides i que el govern vol tirar endavant està la de fer compatible cobrar pensió i continuar treballant tot i el nivell d’atur que tenim. Pretenen deslligar la revalorització de les pensions de l’IPC i pujar cada any només un 0,25 quan per exemple l’any que ve el mateix govern diu que l’IPC pujarà un 1,5. o en el cas dels pensionistes futurs endurit les fórmules per jubilar-se, quan per la edat ja no trobes feina, a mes castigant-los amb mes descomptes del que hauria de ser la seva jubilació. O volen també lligar la quantia de la pensió, als anys que cada pensionista te com esperança de vida. A mes anys de vida pensió més baixa.


El PP no es preocupa per augmentar els ingressos de la Seguretat Social, que han baixat degut a la caiguda de cotitzants que ens ha portat la crisi, ni per la caiguda d’ingressos que està suposant la Reforma Laboral, amb nous contractes amb salaris mes baixos que cotitzen menys. Es preocupa d’equilibrar els comptes retallant les pensions, ficant la ma a la butxaca dels pensionistes actuals i futurs, que ens portarà a que en pocs anys perdin un 30% de poder adquisitiu. I tirant de quan en quan de la “guardiola dels pensionistes” una herència de la etapa de govern socialista. Una herència de la que no els agrada parlar 

Article d'opinió de Joan Ruiz publicat al setmanari La Ciutat de Tarragona  

dimarts, 3 de desembre del 2013

EL PSC PRESENTA 9 ESMENES ALS PRESSUPOSTOS PER CORREGIR LA DESINVERSIÓ DEL GOVERN AL BAIX PENEDÈS



El grup parlamentari socialista ha presentat nou esmenes als pressupostos de la Generalitat per al 2014 per corregir la desinversió que el Govern de CiU ha anat acumulant a la comarca del Baix Penedès des de 2011.

“Per fer-nos una deia de la dimensió d’aquest greuge addicional que pateix la comarca només cal recordar que l’any vinent la inversió del Govern Mas al Baix Penedès serà un 25% inferior a la inversió del 2010, el darrer any de Govern de progrés a la Generalitat”, segons ha subratllat la diputada socialista Núria Segú.

“Cal tenir en compte, a més, que la comarca del Baix Penedès és la que, proporcionalment, ha registrat un increment més elevat de la taxa d’atur donada la seva vinculació amb el sector de la construcció. Per tant, la primera esmena que hem presentat els socialistes és la posada en marxa a la comarca d’un pla de xoc a fi i efecte de dinamitzar l’activitat econòmica, crear nous llocs de treball i donar ajudes i formació addicional als aturats de llarga durada.”

La resta d’esmenes del PSC a la comarca són: la reobertura del servei d’atenció nocturna del CAP de l’Arboç, l’impuls a la subestació elèctrica del Vendrell, l’ampliació del CEIP de Santa Oliva, la redacció del projecte constructiu del CEIP Teresa Godés de la Juncosa del Montmell, la construcció del nou institut la Talaia de Segur de Calafell, l’extensió de la xarxa de telefonia mòbil a la zona muntanyosa de la comarca, bonificacions dels peatges de l’AP-7 i la C-32 per als usuaris de la comarca i l’impuls definitiu del projecte del Logis Penedès.    


Consternació davant la valoració dels diputats de CiU per Tarragona

En relació als pressupostos de la Generalitat per l’any vinent, Núria Segú s’ha felicitat per “la primera valoració que ens arriba de les files de CiU. Després d’un mes de silenci absolut en relació als pressupostos els diputats de CiU han tingut el gest de valorar les partides que afecten les nostres comarques. Repeteixo, un mes després de la seva presentació...”

Malgrat això la diputada socialista no ha ocultat la seva “sorpresa i consternació per la lectura que es fa d’aquests comptes per part dels diputats que donen suport al Govern i que, per tant, tenen responsabilitats de Govern.”

Amb dades objectives a la ma, segons es pot constatar a la web del mateix Departament d’Economia, els pressupostos per l’any vinent representen una davallada d’un 69% al Camp de Tarragona en relació als darrers pressupostos del Govern de progrés (2010), la inversió per habitant a Tarragona és de 77 euros per habitant quan a Barcelona és de 115 euros i la mitjana del país és de 111 euros i el volum d’inversions a Tarragona sobre el total és del 5% quan el Camp de Tarragona representa quasi el 9% de la població de Catalunya.


“Davant d’aquest escenari tan poc engrescador primer el delegat del Govern, senyor Nin, ens va dir que la culpa de tot era del tripartit, d’Espanya i de la crisi, reconeixent implícitament que eren uns mals pressupostos per Tarragona. Però és que ara els diputat de CiU afirmen que en aquests pressupostos “Tarragona té les inversions que necessita” i que el Camp de Tarragona és la regió de Catalunya “on la inversió més creixerà”. Estan de broma els diputats de CiU, estan fent un homenatge encobert a la paradoxa o potser es pensen que els tarragonins som necis?”, ha denunciat la diputada socialista.