L’Antonio i l’Anna viuen a Torredembarra i són els
pares de dos nens, el David, de cinc anys, i l’Ivan, de 9. En aquests moments
segueixen sense saber si després de Nadal podran comptar amb els aproximadament
300 euros que els corresponen en concepte de beques de menjador. Tenen
reconeguda la prestació però no la cobren el que, per desgràcia, no és un cas
aïllat, ni puntual. De forma inexplicable i totalment injusta més de 10.000
famílies catalanes, de les quals quasi un miler de les comarques tarragonines,
es troben en la mateixa situació. Malgrat complir amb els criteris per obtenir
una beca de menjador encara no l’han rebuda. Com és possible?
No ens ho explica la consellera d’Educació ni el
Govern de CiU que segons la Junta de la Federació d’Associacions de Mares i
Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) han mentit diverses vegades pel que fa a
la situació de les beques de menjador i s’han mostrat reticents a oferir diàleg
per a solucionar aquest problema, fet pel qual han demanat la dimissió de la
consellera. Ni una paraula sobre el tema, condemnat a l’ostracisme mediàtic en
plena voragine sobre el referèndum independentista i la reacció fervorosa del
nacionalisme espanyol més ranci i la seva apel·lació a la “indisoluble unidad
de la patria.”
Jo mateix, com a secretari de política municipal del
PSC del Camp de Tarragona he denunciat reiteradament el deute de la Generalitat
amb els Ajuntaments i Consells Comarcals de Tarragona en concepte de
beques de menjador. Uns impagaments que suposen un risc real per a la salut de
molts nens ja que aquestes beques són l’únic instrument capaç d’evitar el
creixement de la malnutrició infantil a Catalunya, tal i com alerten les
entitats del tercer sector que són les que treballen sobre el terreny i el
Síndic de Greuges en un informe recent.
Suposo que el bloc independentista de
CiU-ERC-ICV-CUP ens dirà que la culpa de tot és d’Espanya i que la situació es
resoldrà miraculosament després del 9 de novembre de l’any vinent. Més o menys
és la mateixa inspiració filosòfica de Rajoy, Montoro i companyia quan ens
diuen que Espanya “es la nación más antigua del mundo y la quinta que más ha
crecido en los últimos 30 años.” Ho diuen els mateixos que governen un país amb
quasi sis milions d’aturats i un 24% de la població en paràmetres de pobresa.
En tots els casos, s’apel·la a l’èpica de la “pàtria” per damunt del
patriotisme de veritat, el social, el que es construeix dia a dia als carrers,
escoles i hospitals del país.
Ho sento, però nego la major. És culpa d’Espanya que
CiU i ERC destinin l’any vinent 22 milions d’euros a subvencions per a les
escoles de l’Opus Dei en els pressupostos de la Generalitat mentre es dóna una
patada cap endavant al problema de les beques de menjador? De veritat es
construeix així la llibertat de Catalunya? Què els hem de dir als pares i mares
que es troben en la situació de l’Antonio i de l’Anna? Què s’esperin a
l’arribada de la mítica Ítaca? I mentrestant?
Mentre, ara i sempre, els socialistes ho tenim molt
clar. Els socialistes em presentat al Parlament un seguit d’iniciatives
per garantir que tots els nens tinguin assegurades les seves necessitats
alimentàries bàsiques. Això implica garantir tres àpats al dia als infants en
situació de pobresa, el pagament de totes les beques de menjador (de totes!) i
la posada en servei d’una targeta de compra per tal que les famílies puguin
adquirir paquets d’aliments bàsics que les permeti viure amb dignitat.
Ja em perdonaran la irreverència en aquests moments
que vivim però aquesta fita, que cap nen se’n vagi a dormir sense sopar, em
sembla un objectiu més patriòtic, i amb més sentit de país, que totes les
manifestacions de nacionalisme juntes.
Article d'opinió de Josep Masdeu publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada