La regulació urbanística de l’àmbit del CRT de Vila-seca i Salou està
presentant novetats sorprenents pel que fa a la part sud. La nord que és la reservada
als hotels, comerços i casinos ja va sortint com esperàvem si tenim en compte
les superfícies que en altres indrets ocupen aquests tipus d’edificacions.
Ningú, doncs, es pot portar a engany.
En canvi, pel que fa a la part sud i tenint en compte que al maig de l’any
passat, en el moment d’aprovar-se les modificacions legals de la llei
2/1989, ens manifestàvem en contra d’usos residencials en aquest indret – també
els representants del Govern de la Generalitat i el seu portaveu parlamentari –
ara ens trobem amb un contracte tancat entre el Govern i la Caixa que és la
propietària dels terrenys. Contracte on es fixen tots els paràmetres de
l’ordenació i on apareix la possibilitat de construir més de quatre-mil
habitatges.
És possible que no valorem suficientment que la democràcia ha portat, entre
altres avantatges, una legislació urbanística que garanteix que en la
planificació de les nostres ciutats i del país, l’administració no pot actuar
lliurement i al marge de l’opinió dels ciutadans. És per això que es requereix
temps per escoltar-los, períodes d’exposició pública, informes tècnics i
ambientals de diferents tipus.
Per això li fem al Govern algunes preguntes: Què vol dir que el govern de
la Generalitat hagi firmat un acord amb la Caixa on es fixen ja d’antuvi tots
els paràmetres de l’àmbit. On queda l’exposició pública ? Si el Govern és
conseqüent amb el contracte format no admetrà cap al·legació ni suggeriment? Si
és conseqüent amb la legislació està disposat a trencar el contracte?. Ens
poden aclarir aquest embolic ? Hi ha precedents d’una tramitació similar ? Què
passaria si vostè, lectora o lector va a Urbanisme de la Generalitat i planteja
un acord similar a partir d’un contracte i demana saltar-se el procediment
legalment establert ?
No podem aprovar aquest procediment . La llei és i ha de ser igual
per tothom, sigui poderós o humil. El procediment urbanístic és garantista dels
drets dels ciutadans a uns terminis , a ser escoltats, a poder presentar
al.legacions, a poder contrastar informes, possibilitats de transaccionar.
Més preguntes, en aquest cas als ajuntaments de Salou i Vila-seca afectats
? Estan d’acord els alcaldes que tot ja estigui fet i no puguin dir res ? O si
diuen que no se’ls escolti en absolut ? Estan d’acord que l'aprovació inicial
es correspongui amb les condicions del contracte que acabem de conèixer ?
I la final també ? En definitiva, que el contracte anul·li de facto el
dret, repeteixo, els dret de ciutadans i ajuntaments a opinar i plantejar
alternatives a les propostes que se’ls presenten ?
Ens hem pronunciat reiteradament a favor de l'economia productiva – en
aquest cas turística - que genera llocs de treball de forma estable. D'aquí el
nostre suport al projecte d'hotels , zones comercials, casinos i turisme de
convencions. Davant l’alternativa d’usos residencials o turístics
preferim aquests darrers. Entendríem una proposta racional i moderada
d’habitatges però no la que ha signat el Govern que sembla que serà la mateixa
que es proposarà a aprovació.
En cap cas un contracte d'opció de compra pot vincular un Pla Urbanístic.
NO coneixem cap precedent. Ni tan sols un conveni urbanístic – que hauria pogut
ser una altra possibilitat – escapa a l’obligació d’informació pública i allí
s’estableixen les obligacions urbanístiques a canvi d'aquesta ordenació que
l'afavoreix, perquè se l’incrementa la densitat.
Ens pronunciarem definitivament sobre aquesta part de l'àmbit del CRT quan
coneguem la voluntat definitiva del Govern. Cal aclarir urgentment tot això i
no només per aquest cas sinó per al futur pel precedent que podria suposar.
Article d'opinió de Xavier Sabaté, Toni Brull i Ander Basterretxea