dijous, 31 de juliol del 2014

ANA LÓPEZ ELEGIDA ALCALDABLE DEL PSC A CAMBRILS PER UNANIMITAT



L’assemblea de l’agrupació socialista de Cambrils ha elegit l’actual regidora socialista Ana López com a alcaldable del PSC al municipi a les eleccions de l’any vinent. Ana López va ser elegida per unanimitat amb el vot de tots els militants socialistes cambrilencs que van assistir a l’assemblea.

Un cop elegida ja com a cap de llista socialista a les eleccions Ana López va fer una crida a la unitat i a “recuperar la il·lusió per Cambrils i l’impuls i la bona feina dels Governs de progrés després de tres anys de paràlisi i de retallades de l’actual equip de Govern de la dreta format per CiU-PP-PLIC.”

L’alcaldable socialista va afirmar que “el fracàs de l’actual Govern municipal, que se’ns va presentar com la formula per gestionar “millor”, és més que evident. No tan sols no han gestionat millor sinó que han comès greus errors com confiar regidories claus a persones que han protagonitzat escàndols de corrupció.”

“Ara és l’hora del canvi. Hem de ser capaços de recuperar l’orgull de ser cambrilencs i, sobretot, lluitar contra l’augment de l’atur i de les desigualtats que s’ha produït al nostre municipi en aquests darrers tres anys.”

Ana López també va subratllar la capitalitat de Cambrils dins de les comarques tarragonines. “Som la tercera ciutat del territori en nombre d’habitants i ens mereixem un nivell inversor per part del Govern de la Generalitat i del Govern de l’Estat proporcional a les necessitats reals dels cambrilencs i cambrilenques.”


“Cambrils històricament només ha avançat amb Governs progressistes liderats per socialistes. Ara, un cop més, ens presentem davant la ciutadania amb la voluntat d’assolir un Cambrils líder en benestar i progrés, que posi el servei a les persones com a prioritat absoluta i que doni un nou impuls a la nostra ciutat”, va concloure la candidata socialista.

BURLA AL POBLE DE CATALUNYA



“Què? Vosaltres estareu contents, no?”, això és el que em deia ahir mateix un militant de CiU en referència a l’escàndol derivat de la confessió de Jordi Pujol en reconèixer que durant dècades ha mantingut diners ocults a Andorra, un escàndol que ha sacsejat el país durant aquests darrers dies. Doncs no, no estic content, no ho estem els socialistes, ni crec que ho estigui cap ciutadà que estimi Catalunya i el prestigi de les seves institucions.

Com a socialista i persona de profundes conviccions d’esquerres i catalanistes sempre he discrepat del model nacionalista conservador que va impulsar Jordi Pujol com a president de la Generalitat. Això no obstant, no vol dir que no reconegués el seu paper en la reconstrucció de l’autogovern després de la negre nit del franquisme i que no valorés el seu comportament polític que creia, erròniament, congruent amb la seva dignitat personal.

No estic content, doncs, el que estic és indignat. Com és possible que Jordi Pujol ocultés que durant 34 anys va tenir el capital familiar en un paradís fiscal? Com és possible que en el seu comunicat de divendres digués que “no havia trobat el moment” de regularitzar aquesta evasió fiscal en tot aquest temps (en 34 anys no ha tingut cap moment?)? Com és possible que el president Mas digués en un primer moment que aquest escàndol, que afecta la dignitat de la mateixa institució de la Generalitat, era “un tema familiar”? Com és possible que ahir afirmés sentir “compassió” per Jordi Pujol? “Compassió”? Compassió mereixen les persones que estan a l’atur, que ja no reben cap prestació ni subsidi i que han de fer autèntics miracles per alimentar als seus fills. Els qui no passant gana, al contrari, tenint un nivell de vida molt elevat, evadeixen els seus diners a paradisos fiscals per no contribuir al benestar general no mereixen “compassió” mereixen el nostre rebuig i el nostre menyspreu. Així de clar.

El que ha passat és gravíssim, un autèntic terratrèmol encara pitjor que el cas Palau-Millet de presumpte finançament irregular de CiU. Jordi Pujol no és un ciutadà qualsevol, és una persona que va ocupar la presidència de la Generalitat durant 23 anys i que va crear un partit, CDC, com es diu popularment en castellà “a su imagen y semejanza”. Provoca ara vergonya aliena reproduir les múltiples apel·lacions als valors, la ètica i la regeneració moral que va fer Jordi Pujol mentre sabia que tenia el capital familiar en un paradís fiscal. L’escàndol que representa constatar ara que es tracta d’un evasor fiscal afecta de ple al seu partit (on tenia un lideratge moral inqüestionable) i, el que és pitjor, a la mateixa institució de la Generalitat, que compta amb predecessors de la vàlua moral i la integritat ètica d’un Francesc Macià o d’un Lluís Companys, que va arribar a ser assassinat per la seva condició de president de Catalunya. El mal al país, al seu prestigi i a la seva dignitat, és inqüestionable.      

És trist ara recordar la furibunda reacció dels dirigents de CiU i del mateix Artur Mas quan el president Maragall en seu parlamentària va fer la seva famosa referència al 3%. “Maragall ha de dimitir perquè la seva acusació afecta la mateixa dignitat del càrrec que representa”, deia aleshores Artur Mas. Pitjor encara es recordar les acusacions de ser “anti-catalans” que vam rebre els socialistes per part de l’entorn de CiU quan la justícia va investigar el cas Banca Catalana. El mateix Jordi Pujol va afirmar aleshores des del balcó del Palau de la Generalitat: “a partir d’ara serem nosaltres els que parlarem d’ètica i de moral”. Sí, doncs parlem ara d’ètica, de moral i de “patriotisme” si cal...


Així no podem continuar. Els mateixos tècnics d’hisenda han alertat que l’evasió fiscal anual a Catalunya -en el 85% a càrrec de les grans fortunes i de les grans corporacions empresarials- ascendeix a més de 15.000 milions d’euros. Com poden demanar “esforços” i “comprensió” per les retallades als treballadors que cobren menys de 1.000 euros mensuals i, al mateix temps, conviure amb aquest descomunal volum d’evasió fiscal? Quina cara se’ns queda a tots quan veiem que la policia imputa, presumptament, un capital en paradisos fiscals de 55 milions d’euros a un dels fills de Jordi Pujol quan la inversió total del Govern de CiU-ERC al Camp de Tarragona per enguany no arriba ni tan sols a 47 milions d’euros? Cal acabar amb la vergonya dels paradisos fiscals i ser implacables amb aquests delinqüents de guant blanc que posen les seves riqueses a l’estranger, sense perdre ni un cèntim d’euro, mentre aquí les classes populars carreguen amb el pes de la crisi i de les retallades. No, senyor Mas i senyors de CiU, no estem davant d’un “problema familiar”. El que ha fet Jordi Pujol es molt greu i es diu burla al poble de Catalunya.

Article de Salvador Ferré Budesca publicat al diari Més Tarragona 

LES TERRES DE L’EBRE TAMBÉ SÓN CATALUNYA



L’any 2010, ja en un context de crisi econòmica, el Govern catalanista i d’esquerres va invertir 118 milions d’euros a les comarques de les Terres de l’Ebre. Curiosament, unes setmanes després el grup parlamentari de CiU va carregar contra el Govern afirmant que aquest volum inversor era “insuficient” per a les necessitats dels ebrencs i de les ebrenques. Doncs bé, en els pressupostos de la Generalitat per enguany, aprovats per CiU i ERC, la inversió total del Govern a les quatre comarques ebrenques ascendeix a 18.495.284 euros... és a dir un 84% menys del que el 2010 es considerava “insuficient”.

Com és possible que el que era “insuficient” el 2010 ara, dividit per sis, sigui “satisfactori”? No se’ns explica, però si considerem les matemàtiques com una ciència exacte i no una declaració d’intencions veurem que en el mapa mental de Catalunya que té el Govern de CiU amb el suport d’ERC les Terres de l’Ebre deuen formar part d’un altre país, en cas contrari no s’entén aquest despropòsit. Per exemple, veiem que a la Ribera d’Ebre les inversions del Govern han davallat un 64%, al Montsià un 80%, al Baix Ebre un 84% i a la Terra Alta un al·lucinant (i subratllo això d’al·lucinant) 96%! Aquí hem passat de 34 milions d’euros d’inversió amb Govern de progrés a 1.300.000 euros amb Govern de CiU i ERC.

I tres quarts del mateix, pel que fa a la inversió per habitant. Mentre que a la mitjana del país hem passat de 375 euros per habitant amb Govern Montilla a 115 euros per habitant amb Govern Mas, a les Terres de l’Ebre aquest descens encara és més acusat passant de 484 euros per habitant el 2010 a uns raquítics 96 euros per ebrenc aquest 2014 (o sigui, 388 euros d’inversió per habitant menys amb CiU i ERC). Cal constatar que estem parlant del descens inversor més elevat de tot Catalunya (si exceptuem l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran), més que el Camp de Tarragona i molt més que Girona, Lleida i no diguem l’àrea metropolitana de Barcelona.


Reconec que parlo des de la indignació i des de la impotència de veure com el debat sobre la consulta, que monopolitza tota l’actualitat mediàtica, tapa injustícies flagrants impulsades pels que afirmen cada dia que s’estimen el país com aquesta que clama al cel. Els socialistes estem convençuts de què les comarques ebrenques no mereixen aquest menyspreu permanent del Govern de CiU i dels seus socis parlamentaris (ahir el PP i avui ERC). Prou d’excuses que tan sols provoquen la vergonya aliena! Si som catalans ho som tant com els barcelonins, els gironins i la resta d’habitants del país i no ens podem permetre quedar abandonats a la nostra sort mentre els pressupostos de la Generalitat passen de llarg del territori un any sí i l’altre també. Per això proposem a la resta de forces polítiques que garantim, tots al Parlament, per l’Ebre el mateix volum inversor que tenen la resta de regions del país i que ens pertoca per la nostra població i el pes del nostre sector productiu. En el cas de CiU tan sols ha d’aplicar allò que afirmava amb tanta vehemència quan estava a l’oposició mentre que ERC només hauria de continuar la tasca que duia a terme quan actuava com un partit d’esquerres al Govern de progrés. El futur immediat de l’Ebre depèn de la resposta a aquesta disjuntiva. Continuar amagant el cap sota l’ala i desplaçar qualsevol resposta activa a “després del procés” és un cop mortal a les necessitats bàsiques d’aquestes comarques que també són Catalunya, malgrat que sovint els buròcrates barcelonins tancats als seus despatxos ho oblidin amb freqüència. 

Article de Francesc Miró publicat al Diari de Tarragona 

dimecres, 30 de juliol del 2014

ANTONI BRULL ELEGIT ALCALDABLE DEL PSC A SALOU



L’assemblea de l’agrupació socialista de Salou ha elegit Antoni Brull com a alcaldable del PSC a les eleccions municipals de l’any vinent. Finalment, la candidatura d’Antoni Brull va obtenir un ampli suport dels militants socialistes de Salou amb un 64% de vots afirmatius. Un altre 18% van votar en blanc i el 18% restant van ser vots nuls.

En la seva primera intervenció, un cop proclamat ja alcaldable socialista per Salou, Brull es va comprometre a treballar sense descans per recuperar “un Govern de progrés a Salou que tingui en el servei a les persones, als salouencs, el seu objectiu número 1. Salou mereix més i tan sols els socialistes som capaços de garantir el canvi necessari després de tres anys d’inacció de la dreta al Govern municipal.”

L’alcaldable del PSC va emplaçar als afiliats i simpatitzants socialistes “a dur a terme un treball constant, sincer, de proximitat, mirant als ulls de la gent, per resoldre els greus problemes que tenen derivats de la crisi econòmica.”

En aquest sentit, Brull va avançar que el grup socialista impulsarà l’aprovació d’una ajuda municipal extraordinària per als salouencs que estiguin a l’atur, que tinguin fills petits a càrrec, i que ja no reben cap prestació o subsidi. “A Salou tenim 1.420 aturats censats. Darrera d’aquesta xifra hi ha molt de patiment, molta angoixa i molt de dolor. Els socialistes no deixarem a aquestes persones abandonades a la seva sort, amb nosaltres cap salouenc quedarà al marge d’unes condicions materials bàsiques que els permetin viure amb dignitat.”  


Finalment, l’alcaldable socialista també es va comprometre a defensar els interessos i la capitalitat de Salou dins de l’àmbit de la Costa Daurada i de les comarques tarragonines. “Hem de recuperar l’orgull de ser i de sentir-se salouenc. Salou no és un poble marcat per la història sinó per els seus veïns que van arribar de tots els indrets per construir aquest gran projecte, líder en benestar i progrés, que anomenem Salou”, va concloure el candidat del PSC.  

dimarts, 29 de juliol del 2014

IMMA COSTA: “EL GOVERN TAN SOLS HA DESTINAT 22.800 EUROS A BEQUES FORMATIVES A L’ESTRANGER A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA”



El PSC ha denunciat aquest dimarts que la baixíssima inversió del Govern del PP en beques de formació, recerca i docència per a l’estranger hipoteca el futur de la província de Tarragona.

Així, segons ha desgranat la diputada provincial socialista Imma Costa, durant l’any 2013 a la província de Tarragona tan sols es van concedir 38 beques per a docència a l’estranger, per un valor total de 22.800 euros, i 43 beques  de mobilitat de personal per a formació a universitats estrangeres amb una inversió total de 25.800 euros.

“Estem parlant d’una quantitat misèrrima i d’un error gravíssim que posa en risc el futur de la nostra demarcació. La sortida de la crisi implica generar ocupació de qualitat i també canviar el nostre model productiu de forma que generi prosperitat de manera sostinguda. En aquesta línia és fonamental apostar de manera decidida per l’economia intensiva en coneixement i tecnologia. Com ho farem si el PP tan sols sap passar la tisora per beques, prestacions i projectes d’investigació i de foment del capital humà?”

En aquest sentit, Imma Costa ha recordat que països punters en investigació, recerca i desenvolupament (com Israel, Dinamarca o Corea del Sud) destinen una part important del seu P.I.B. a invertir en I+D+i. “En canvi, què ens trobem aquí amb el Govern del PP? Una inversió minúscula de poc més de 50.000 euros per docència i formació de personal investigador a universitats estrangeres per tota la província de Tarragona...”


Finalment, la diputada socialista ha recordat que les beques ERASMUS per a estudiants de les comarques tarragonines també es van reduir durant l’any 2013, per primer cop, a una quantitat inferior a 300.000 euros per tota la província. “Retallar en la formació dels nostres joves té, a la llarga, el mateix efecte devastador que retallar en drets socials o prestacions per a aquells que pitjor ho estan passant com a conseqüència de la crisi”, ha afirmat Imma Costa.    

dilluns, 28 de juliol del 2014

EL PSC DENUNCIA UNA DAVALLADA DEL 86% DE LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT AL BAIX CAMP



El president del PSC al Baix Camp i portaveu socialista a la Diputació de Tarragona, Josep Masdeu, ha denunciat aquest dilluns “la desinversió que la comarca del Baix Camp ha vingut patint amb el Govern de CiU, primer de la ma del PP i ara d’ERC.”

Segons ha subratllat el portaveu socialista, “estem parlant d’una retallada brutal de les inversions directes a la comarca de més 85% en menys de quatre anys. Una davallada sense precedents en democràcia...”

Així, s’ha passat d’un volum inversor de 17.873.229 euros amb Govern de progrés l’any 2010, a 6.203.457 euros amb Govern de CiU i suport del PP l’any 2012, i a tan sols 3.795.168 euros enguany amb Govern CiU i vot favorable d’ERC. Pel que fa a la inversió per habitant s’ha passat de 298 euros per cada ciutadà del Baix Camp el 2010 a tan sols 20 euros per habitant al 2014 (41 euros per persona menys que al Tarragonès).

“Els socialistes creiem que aquest descens de les inversions de la Generalitat a la comarca ens situa fora del mapa mental de Catalunya que tenen CiU i ERC i són una burla a tots els ciutadans del Baix Camp. Una comarca que supera els 200.000 habitants no pot tenir uns raquítics tres milions d’euros d’inversió quan, per exemple, les comarques de Lleida reben un volum inversor superior 106 milions d’euros en els mateixos pressupostos... És totalment injust i intolerable!”, ha emfatitzat Masdeu.  


El diputat provincial socialista ha afirmat que la realitat encara és més inacceptable si tenim en compte que el grup parlamentari de CiU qualificava com a “vergonya” les inversions del Govern de progrés al Baix Camp. “Provoca vergonya aliena recordar que el diputat de CiU al Parlament i actual alcalde de Reus, Carles Pellicer, qualificava com a “vergonya” unes inversions de 28 milions d’euros a la comarca el 2009 i ara vota al Parlament a favor d’uns pressupostos que contemplen un total inversor nou vegades inferior. Si aleshores deia que el Govern tenia “cara dura” com qualificaria ara les inversions de CiU a Reus i el Baix Camp i el seu propi comportament com a diputat de Govern al Parlament?”, ha ironitzat el portaveu socialista.

divendres, 25 de juliol del 2014

FOMENTAR L’OCUPACIÓ I RECUPERAR L’HUMANISME



Hi havia una vegada un racó d’Europa amb un Govern que tenia una inusual capacitat de sorprendre al món. Un país on en els darrers tres anys s’ha retallat 65.000 milions d’euros del pressupost destinat a sanitat i educació públiques i a serveis i drets socials. Amb les beques en caiguda lliure, augments d’impostos a la classes populars i l’atur i les desigualtats socials disparats com mai en democràcia. Un país on s’ha arribat a aplicar el copagament als malalts de càncer o d’hepatitis per al seu tractament... No sembla un balanç gaire exitós, no. Doncs bé, en aquest país el president i el partit de Govern es dediquen a combatre la realitat a base d’imaginació i soflames patriòtiques. Així, el president del Govern treu pit afirmant que “tenemos un Estado del bienestar como no tiene casi nadie en el mundo” (o sigui, no tan sols no anem malament sinó que estem millor que ningú). Lluny de lamentar res aquest home es dedica a presumir i treure pit, orgullós: “la sanidad es más universal que antes porque no hay copago o eso ya existia antes.” I si algú té algun dubte que apliqui la recepta màgica de l’autoestima patriòtica: “Esta una gran nación” i els ciutadans hem de sentir “el orgullo de ser españoles” (encara que les persones que estan a l’atur i tenen enormes dificultats per donar un mínim de benestar material als seus fills tinguin inquietuds menys prosaiques...)       

Es tracta de la Itàlia de Berlusconi i Beppe Grillo? És la França somiada per la senyora Le Pen? La Gran Bretanya dissenyada amb el bisturí de Margaret Thatcher? No, és l’Espanya de Mariano Rajoy i del Govern del PP.

La regla d’or de tanta desgràcia és la coneguda recepta de la “necesaria austeridad” per combatre la crisi. És a dir, s’ha de baixar els salaris dels treballadors i acomiadar a dues mans per ser competitius i reduir la “despesa” social (i fixeu-vos que parlen de “despesa”, no d’inversió social). Els socialistes creiem que això no és cert. Tots estem d’acord en què els països escandinaus estan al capdavant d’Europa en matèria de benestar social. Doncs bé, en aquests països els Governs socialdemòcrates lluny de retallar plantilles han augmentat les inversions en els serveis públics de l’Estat del benestar, una mesura exitosa que aquí provocaria el pànic dels senyors Rajoy i Montoro. Si augmentem el nombre de treballadors públics dels serveis assistencials (per exemple, l’atenció a les persones grans o als dependents) generarem llocs de treball, estalviarem costos econòmics a les famílies i dinamitzarem el consum intern (per exemple, a Suècia un de cada quatre cotitzants és treballador dels serveis públics de l’Estat).

Si l’austeritat no ve acompanyada de polítiques d’estímul a la creació de nous llocs de treball es converteix en el que és ara mateix a Europa: una eina que condemna a una part cada cop més gran de la població a l’atur i a l’exclusió social, a no tenir futur. Cal redreçar urgentment aquest “austericidi”...però això no ho faran mai els tecnòcrates.


Fa pocs dies vaig assistir a una trobada sobre el futur de les infraestructures a la nostra demarcació que es duia a terme en un emblemàtic palauet de la ciutat. Exactament al costat de l’entrada hi havia una persona asseguda al terra que sostenia un cartró on havia escrit “tengo hambre”. Vaig poder constatar que la immensa majoria de persones que entraven a aquesta trobada de les infraestructures desviava la mirada a l’hora d’entrar al recinte. La persona que demanava ajuda al terra no tan sols tenia gana sinó que havia perdut la seva dignitat humana, als ulls de molts dels que entraven ni tan sols existia, era invisible. S’ha parlat mols aquests darrers mesos de les característiques que han de tenir el que els mitjans de comunicació anomenen “els polítics”. Segons alguns és condició sine quan non parlar anglès, tenir formació tècnica qualificada o haver estudiat en universitats estrangeres. Jo crec, en canvi, que hi ha un requisit indispensable: tenir empatia envers els altres, sentir dolor i indignació en veure gent demanant per menjar o nens sense una alimentació nutricional bàsica garantida. Veure sempre la persona i no numerets d’un excel a la pantalla de l’ordinador. Tenir la sensibilitat de respondre al patiment aliè i tenir la decència de respectar el dolor de les persones que pitjor ho estan passant i no burlar-se d’elles dient que “tenim un Estat del benestar com no té ningú al món” quan es governa un país amb un 26% d’atur i un 23% de risc de pobresa. En definitiva, recuperar el contingut de les antigues humanitats tan denostades avui dia i víctimes de les retallades ofertes en sacrifici a l’altar de “la necesaria austeridad”.       

Article de Josep Masdeu publicat al diari Més Tarragona 

dimarts, 22 de juliol del 2014

MARIA JESÚS SEQUERA: “EL PP VOL FER PAGAR ALS ATURATS PER LA SEVA INDEMNITZACIÓ EN SER ACOMIADATS”



La senadora socialista per Tarragona, Maria Jesús Sequera, ha alertat avui que “el PP torna a carregar contra els treballadors ja que ara, en cas d’acomiadament, al damunt hauran de pagar per la seva indemnització.”

Sequera ha qualificat aquesta decisió, que els treballadors paguin impostos per la seva indemnització en cas de ser acomiadats, com un “nou escàndol i manca de sensibilitat social absoluta ja que, al mateix temps el Govern del PP fa un autèntic regal fiscal amb la seva reforma a les rendes més altes i a les grans empreses i corporacions.”

“La veritat és que el PP se supera a ell mateix ja que les indemnitzacions per acomiadament no tributen, ni ho han fet mai, en tota la història de la democràcia espanyola. Ni tan sols al senyor Aznar se li va acudir això!”

Cal tenir present que a la demarcació de Tarragona més de 25.000 treballadors han estat acomiadats mitjançant un expedient de regulació d’ocupació des de l’inici de la crisi.

“Rajoy passarà a la història com el president del Govern que més mal ha fet als treballadors. No tan sols ha portat al país a la taxa d’atur més alta de la seva història sinó que, a més, ha retallat drets (deixant als treballadors en mans de les empreses que poden modificar condicions laborals i baixar sous a voluntat), ha abaratit l’acomiadament i ara vol crear un nou impost per gravar als aturats. La veritat és que provoquen vergonya aliena...”


Finalment, Maria Jesús Sequera ha constatat el “fracàs” de la reforma laboral del PP de 2012. “Ni ha contribuït a frenar la destrucció d’ocupació, ni ha frenat els acomiadaments, ha precaritzat les condicions laborals i ha devaluat els salaris i ha fet augmentar la pobresa. Un balanç realment devastador.”  

dilluns, 21 de juliol del 2014

LES RETALLADES TENEN CONSEQÜÈNCIES...



En aquests moments a la regió sanitària del Camp de Tarragona hi ha 5.831 persones en llista d’espera per poder operar-se, és a dir, més de 1.000 persones més de les que hi havia el 2010 quan Artur Mas va ser elegit president de la Generalitat. Aquestes dades, del mateix Departament de Salut, resumeixen a la perfecció la gravíssima situació que viu la sanitat pública catalana.

El pressupost de salut per enguany és inferior als 1.000 euros per habitant, el que suposa rebobinar el rellotge 10 anys enrere (a les dades anteriors al 2005) i ens situa no només per sota de la mitjana europea, si no, fins i tot, per sota de la mitjana espanyola.

Crec que en matèria de salut ja hem travessat totes les línies vermelles. Les retallades de més 1.600 milions d’euros del pressupost que ha aplicat el Govern de CiU, primer amb la complicitat del PP i ara d’ERC, ens ha portat a una situació límit. No es pot continuar retallant el pressupost d’un dret i d’un servei, la sanitat pública, que afecta la vida de les persones, fins i tot literalment. Per això des del grup socialista hem fet múltiples propostes defensant aprovar amb urgència un pla de xoc de temps màxims garantits i aconseguir la reducció real de les llistes d’espera de les intervencions quirúrgiques, tant a Tarragona com al conjunt del país. Així mateix, aquest pla hauria de contemplar la contractació del personal sanitari necessari per dur-ho a terme. Unes propostes que malauradament s’han trobat sempre amb els rebuig de l’entente CiU-ERC al Parlament.

Però continuarem insistint perquè aquestes retallades es tradueixen en menys activitat quirúrgica als nostres hospitals, més llistes d’espera, retallades salarials per als treballadors (reduccions d’entre el 20 i el 30%), precarització del sector, etc. I vull destacar que si la qualitat assistencial no ha baixat més ha estat gràcies a l’esforç diari -i no sempre reconegut- del col·lectiu de professionals que atenen els hospitals i centres d’atenció primària. Tot el meu reconeixement i admiració al col·lectiu de metges i infermeres.

Malgrat aquest sacrifici permanent per part dels treballadors dels centres hospitalaris la disminució continuada del pressupost està perjudicant la qualitat de l’assistència. Amb menys professionals, pitjor pagats, amb molt estrès, sense cobrir baixes i amb condicions precàries, l’atenció als pacient se’n ressent. I quina és la resposta del Govern a aquesta realitat? Tancar llits i quiròfans i acomiadar o subcontractar al personal sanitari. Què pretenen? Animar a les persones que s’ho puguin permetre econòmicament a recórrer als centres privats? Doncs van camí d’aconseguir-ho. I els ciutadans que no es poden pagar una assegurança mèdica? I els aturats? I la pobresa infantil? I les famílies que es troben en paràmetres d’exclusió social? Ni el Govern, ni els seus socials parlamentaris, ens donen resposta.


Els socialistes no volem ser còmplices d’aquest irresponsabilitat tan evident. Nosaltres creiem que un país lliure és aquell on els seus ciutadans gaudeixen d’una sanitat pública universal i de qualitat, i no aquells països que ofereixen unes prestacions i serveis a la carta, en funció del poder adquisitiu dels seus usuaris. No podem malmetre l’excel·lent feina que es va dur a terme durant els anys de Govern de progrés, uns anys en què vam situar la sanitat pública catalana com una de les millors del conjunt d’Europa. No podem tampoc ocultar aquesta realitat dramàtica darrere de la bandera, com s’ha posat de moda, i xutar la pilota cap endavant emplaçant una possible solució a “després del procés”, com també ara es fa amb tot. Aquí i ara hi ha la possibilitat d’esmenar la situació si hi ha un mandat i una majoria del Parlament per impulsar aquest pla de xoc que explicava abans. En això, almenys, estem els socialistes.   

Article de Núria Segú publicat al Diari de Tarragona 

dissabte, 19 de juliol del 2014

EL VOTO Y LA PIEDRA



El 22 de agosto de 1914, el día se levantó nublado. Cuando se desvaneció la niebla miles de soldados franceses cargaron frontalmente contra las líneas alemanas en Alsacia. La infantería, con llamativos uniformes rojos y gorras azul cielo, y la caballería sable en mano y con corazas relucientes como en una estampa de las guerras napoleónicas. Pero no estaban en 1814, sino en 1914, y delante tenían posiciones defendidas por ametralladoras capaces de disparar 500 balas por minuto y por cañones con bombas de fragmentación que estallaban en el aire y esparcían miles de fragmentos letales de metralla. En pocas horas habían muerto más de 20.000 jóvenes. Los generales de la época siguieron insistiendo en las cargas a la bayoneta contra posiciones fortificadas con el resultado de millones de muertos en cuatro años de carnicería.

Cien años después los que se cuentan por millones son los parados que son víctimas de la misma miopía y de la fe mesiánica en “la idea” que no se puede equivocar nunca. Y “la idea” hoy día es la santísima trinidad del capitalismo liberal: desregulación, privatizaciones y recortes sociales. Ya sabemos todos a dónde nos ha llevado este camino, a un aumento sin precedentes en democracia de la pobreza y de las desigualdades en nuestra sociedad. Sería razonable pensar que la alternativa socialdemócrata y socialista, la única que combina la libertad y la igualdad, tiene más vigencia que nunca. Sin embargo, la verdad es que para millones de personas –y las recientes elecciones europeas así lo constatan- no es así. En unos casos vemos el resurgimiento con fuerza de opciones xenófobas, cuando no directamente racistas, que atribuyen todos los males nacionales a los “venidos de fuera”, mientras que en otros casos plataformas articuladas en torno al líder mediático de turno prometen demagógicamente subidas de sueldo y de pensiones superiores al 20% que saben imposibles, burlándose así de la angustia y del dolor de las personas que están en el paro.

Tenemos que revitalizar nuestra esencia socialdemócrata, debemos de ser capaces de enderezar el control que la economía ejerce sobre la política y ser inflexibles en la defensa de un modelo de protección social que evite que ninguna persona quede abandonada a su suerte en manos de las exigencias de los “mercados”. Hay que evitar que la fiscalidad recaiga sólo en las rentas del trabajo y la economía productiva en vez de gravar la economía especulativa.


Tengo la convicción de que tenemos que recuperar como sociedad el sentido de la medida y garantizar la igualdad de oportunidades real. No puede ser que decenas de miles de familias tengan a todos sus miembros en el paro y no perciban ninguna prestación, ni subsidio, ni ayuda, mientras, en el otro lado de la galaxia social, los altos directivos de las empresas que cotizan en el IBEX-35 ganen más de 30 millones de euros anuales en retribuciones salariales. ¿Qué sentido tiene esto? La acción política era y es la única vía para transformar la sociedad. Rearmémonos ideológicamente, seamos nosotros mismos y volvamos a llenar las urnas con votos para cambiar Catalunya, España y Europa sin falsos atajos. Sólo así seremos capaces de garantizar el máximo bienestar social posible en el marco de la máxima libertad creativa y, sobre todo, acabaremos con estos niveles intolerables de pobreza y de paro que son una vergüenza colectiva para todos.       

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat a La Vanguardia 

divendres, 18 de juliol del 2014

VA, SOM-HI!



Com tots sabeu, l’assemblea de l’agrupació socialista de Valls, va decidir el passat dijous, per unanimitat, proposar-me com a alcaldable del PSC a les eleccions municipals de l’any vinent. Es per a mi un honor i una gran responsabilitat. Per tant, un cop acabi el procés de primàries actualment en curs seré proclamada com a candidata socialista a l’Ajuntament de Valls.

I és una gran responsabilitat, perquè el projecte que encapçalaré vol ser continuador de la tasca feta per tots els socialistes vallencs, des dels primers ajuntaments democràtics.

Mireu, podem dir sense embuts i amb el cap ben alt, que quan Valls ha avançat més, en tots els aspectes, ha estat amb Ajuntaments socialistes, ja sigui sols o amb altres partits, però sempre amb el PSC. Ningú pot negar el que van suposar els primers ajuntament democràtics, van transformar Valls, el van dotar de serveis, d’instal·lacions que fins llavors no existien.

Després en temps de l’Alcalde  Paco Moreno, es va crear Casa Caritat, com un gran instrument de formació i d’ocupació de la nostra ciutat. I finalment, en el passat mandat amb la gran tasca de la Nuria Segú, a Valls i a Barcelona es van poder tirar endavant obres importants a la ciutat, que sense la seva insistència no haurien estat possibles. Parlo del Convent del Carme, parlo de la segona llar d’infants municipal, i de tantes i tantes coses.

Imagineu-vos doncs el molt que han fet, que hem fet els socialistes per Valls, i el molt que podem arribar a fer.

I és per això que jo he fet aquest pas endavant, perquè crec que els socialistes podem fer més per Valls del que s’està fent ara, i ho podem fer millor.

Ens cal un gir de 180 graus i els socialistes som la garantia de què es podrà dur a terme. Volem un Valls capital del territori, sí, però sobretot volem un Valls líder en qualitat de vida i en prestacions i serveis socials. Una ciutat que sigui un referent en proximitat, en servei a les persones i en l’humanisme tan propi de Valls que històricament ens ha fet grans.

Una ciutat de tots i per a tots i no segmentada en funció de la zona o del nivell adquisitiu dels seus veïns. Quan parlo d’un Valls gran no em refereixo al seu tamany, si no a una ciutat on cap, i subratllo, cap, dels seus habitants visqui en la pobresa o quedi al marge d’unes condicions de vida material digna. Una ciutat que garanteixi la igualtat d’oportunitats als infants, perquè ells són els que han de tenir la força per tirar endavant el Valls de demà. I aquí és on tenim camí, i molt, per recórrer.

Dit d’una manera molt clara: volem generar riquesa, per atreure inversions, generar llocs de treball i disposar de recursos econòmics per posar-los al servei dels vallencs i vallenques. Nosaltres no practicarem l’actual política d’aparador a cops de titulars del mal marketing polític.


Faig, doncs, un pas endavant. Però no ho faig sola, ho faig amb tots vosaltres. I quan parlo de tots vosaltres no em refereixo tan sols als i les socialistes si no a tota la gent que se senti progressista, que s’estimi aquesta ciutat i que tingui la convicció de què cal canviar per millorar. Perquè estic convençuda, com deia a l’inici, que Valls mereix més.

Article de Rosa Maria Ibarra publicat al Més Tarragona i el Vallenc  

dimarts, 15 de juliol del 2014

EL PSC DENUNCIA QUE LA COBERTURA PER DESOCUPACIÓ CAU PER SOTA DE LES 40.000 PERSONES A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA



La Federació del PSC del Camp de Tarragona ha denunciat avui la davallada tant en la cobertura com en les quanties de les prestacions per desocupació a la província de Tarragona.

Així, segons ha destacat el diputat socialista i membre de la Comissió de Treball del Congrés, Joan Ruiz, “els beneficiaris de prestacions per desocupació a Tarragona a data 1 de juny arriben a tan sols 39.406 persones el que suposa una caiguda lliure en relació als més de 50.000 aturats tarragonins que rebien una prestació d’atur l’any passat. Per desgràcia no estem parlant de persones que han trobat feina (l’atur registrat és superior a les 65.000 persones a la demarcació) si no de ciutadans a qui s’esgota la prestació i el subsidi extraordinari dels 426 euros i es queden sense cap ajuda per fer front a la situació material de les seves famílies.”

La quantia mitjana de les prestacions per beneficiari al mes també ha caigut dels 880 euros per persona l’any passat als 830 euros actuals, el que suposa un descens de 50 euros mensuals una xifra superior, fins i tot, a la mitjana nacional.

“Aquestes dades no són fruït de l’atzar si no de les retallades que ha aplicat el Govern del PP que no ha fet res més que posar dificultats als ciutadans que es troben a l’atur per tal que puguin cobrar les prestacions per desocupació i percebre la renta activa d’inserció. Mentre, es dóna barra lliure als grans delinqüents fiscals amb una amnistia fiscal a mida i s’intenta estalviar diners de les prestacions als aturats, un dels col·lectius socials més vulnerables als efectes de la crisi, aquesta és la realitat.”


En relació a aquesta qüestió, el PSC s’ha compromès a impulsar iniciatives parlamentàries per ampliar la cobertura social als desocupats. “Durant el Govern socialista la taxa de protecció va arribar a cobrir el 85% del total d’aturats tarragonins, un percentatge que no ha parat de baixar amb el PP. Intentar estalviar retallant en prestacions per desocupació és indigne, així de clar. Nosaltres creiem el contrari, cal protegir a les persones que han perdut la feina perquè molts viuen situacions dramàtiques com a conseqüència de la falta de recursos econòmics”, ha afirmat Joan Ruiz.

dilluns, 14 de juliol del 2014

877 CONDUCTORS TARRAGONINS VAN PERDRE EL CARNET DE CONDUIR DURANT L’ANY 2013



Durant l’any 2013 a un total de 877 conductors tarragonins se’ls va retirar el carnet de conduir després de perdre tots els punts per infraccions greus o molt greus.

En relació a aquesta qüestió, la diputada socialista Núria Segú ha assenyalat que “l’entrada en funcionament del sistema de carnet per punts, que va ser molt criticada en el seu inici, s’ha demostrat amb el temps com una eina útil per reduir tant els accidents com les víctimes mortals a les carreteres i, encara més important, com un instrument vàlid a l’hora de canviar els comportaments que provocaven aquests accidents.”

En aquest sentit Núria Segú ha subratllat que s’ha millorat molt tant en el descens de la conducció amb nivells d’alcohol elevats, com en el compliment de les normatives pel que fa als cinturons de velocitat i el descens de la velocitat a la xarxa viària.

“Per exemple, l’any 2006 es detectava que quasi un 7% dels usuaris de les autopistes circulaven a velocitats superiors als 140 quilometres per hora. Doncs ara, actualment aquest percentatge ha baixat per sota del 0,5% dels conductors.”

Segons Núria Segú el sistema del carnet per punts ha evitat que els comportament imprudents o directament temeraris en la conducció posin en perill la seguretat de les persones a les carreteres.  


“Es molt important recordar que quasi la meitat dels accidents de trànsit mortals que es produïen al nostre país abans del 2006 eren conseqüència de conductors que circulaven sota l’efecte de l’alcohol o de les drogues. Aquí és on el sistema de carnet per punts ha demostrat la seva eficàcia perquè ha millorat, i molt, el compliment de les normatives i ha baixat el consum d’alcohol entre els conductors”, ha conclòs la diputada vallenca.  

ERADIQUEM LA POBRESA INFANTIL



“Cada cop que escolto a algun d’aquests del Govern dir que les coses van de fàbula m’entren ganes d’agafar-los de la ma i que m’acompanyin al consultori un dia a veure si ho tornen a dir.” Amb aquesta contundència s’expressava aquest matí una veïna meva que és metgessa pediatra. Segons em comentava en els darrers anys ha vist directament com la combinació letal de crisi i retallades han augmentat, i molt, els problemes de salut de les famílies. “Les revisions periòdiques que fem als nens cada dos anys són el millor indicador per comprovar com ha crescut la pobresa infantil a Catalunya. I no només tenim casos de pobresa i d’una alimentació nutricional insuficient per als infants sinó també problemes derivats de salut mental que afecten tant als pares, molts dels quals es troben a l’atur des de fa temps, i als nens que viuen en famílies on es produeix una situació límit amb una angoixa diària o bé que tenen pares i mares a qui veuen poc temps perquè han de treballar tot el dia per arribar a final de mes. Aquesta és la realitat que em trobo un dia sí i l’altre també al consultori.”

Tot un bany de realitat per part de qui està en contacte permanent amb el què es viu a peu de carrer. I mentre això passa quina és la resposta del Govern a una situació tan dramàtica? Treure pit i afirmar cada dia que ja hem sortit de la crisi i que les coses van a les mil meravelles. Tan sols des de la dissociació més absoluta amb el principi de la realitat es poden interpretar, si no, les recents declaracions del mateix Rajoy quan afirmava que “en España tenemos un Estado de bienestar como no tiene casi nadie en el mundo”. I diu això el mateix home que ha executat la major destrossa en l’Estat del benestar de la història de la democràcia, el mateix president que ha retallat 65.000 milions d’euros en prestacions i serveis socials al nostre país. És fabulós...si no fos pel mal que provoquen les seves mesures a la vida quotidiana de tantes i tantes persones seria quasi simpàtica aquesta fenomenal demostració de narcisisme per part de Rajoy i del PP. En fi...

La veritat és que la mateixa UNICEF ha alertat del creixement de la pobresa infantil al nostre partit, un S.O.S. que també han llançat Cáritas i la prestigiosa organització internacional Save The Children que denuncien que a Espanya hi ha més de dos milions de nens en situació de pobresa, dels quals més d’un milió són fills de famílies amb tots els seus membres a l’atur. El Govern, lluny de posar fil a l’agulla a una realitat tan injusta, es dedica a seguir negant la major. El mateix Montoro ha afirmat que aquests estudis de Cáritas, Intermón o la mateixa UNICEF estan basats en la “falta de rigor”. Falta de rigor d’UNICEF què és l’organisme de les Nacions Unides per a la infància del qual Espanya n’és Estat membre? De veritat? Els estrategues del PP estan a un pas de dir que tot és mentida tret del que ells diuen. Ni anant per carrer amb una vena als ulls es pot ser tan miop a la realitat...

Els socialistes no ens resignem a una situació tan injusta (quina culpa tindran els nens del sorgiment i l’esclat de la crisi?) i reivindiquem un cop més un acord nacional per lluitar contra la pobresa infantil amb mesures i assignacions pressupostàries concretes per pal·liar aquesta injustícia. Així mateix hem proposat al Congrés que s’obrin els menjadors escolars aquests mesos d’estiu per garantir almenys un àpat al dia en condicions als més de 700.000 nens que es troben en una situació d’extrema necessitat. Tan sols cal fer el que ha fet l’Ajuntament de Tarragona de l’alcalde Ballesteros amb assignacions directes per garantir beques menjadors a tots els nens de la ciutat. Si ho pot fer un Ajuntament (amb els recursos econòmics molt limitats que té) com és possible que el Govern del PP no només no faci res sinó que, al damunt, hagi retallat un 14% les partides pressupostàries destinades a la protecció dels infants?


“No entenc res. Quan veig les gràfiques de pes dels nens i veig línies inferiors a les que els correspondria per l’alçada i la seva constitució morfològica per culpa d’una alimentació insuficient se’m cau l’ànima als peus. Què passa amb aquests del Govern que tenen la responsabilitat d’evitar-ho? És que no tenen fills ells? Com es pot tolerar aquesta situació en una societat que es s’auto-denomina “democràtica” i “civilitzada”? Això em deia la doctora pediatra de la què parlava abans. Tenia tota la raó i per això li dono la última paraula.

Article d'Imma Costa publicat al Diari de Tarragona 

divendres, 11 de juliol del 2014

COMUNICAT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC DE CAMBRILS

En relació al cas de corrupció recentment denunciat que afecta l’Ajuntament de Cambrils el grup municipal del PSC vol manifestar el següent:

1.- Demanem la necessària cautela fins que la justícia determini definitivament quina és la dimensió real d’aquest nou cas de corrupció. En aquest sentit, el grup socialista ha sol·licitat una reunió amb l’alcaldessa per conèixer tota la informació relativa a aquesta qüestió que afecta greument el prestigi i el bon nom del poble.

2.- El PSC demana una auditoria a tots els departaments i empreses municipals per part de l’interventor i del secretari municipals. Cal determinar ràpidament si estem davant d’un cas aïllat o bé s’han pogut produir altres casos similars. La transparència i la voluntat d’aclarir els fets han de ser totals. 

3.- En cas de confirmar-se les informacions aparegudes als mitjans de comunicació condemnem els fets i considerem que la responsabilitat és del conjunt de l’equip de Govern municipal que va confiar la responsabilitat clau de la regidoria d’hisenda a una persona del tot inadequada. D’aquest gravíssim error se n’haurien de desprendre responsabilitats polítiques, al nivell que sigui necessari.

4.- El grup socialista reitera la seva convicció política i ètica de tolerància zero envers qualsevol manifestació o cas de corrupció en l’administració de diners públics. Serem el màxim d’exigents en la reivindicació de què s’arribi fins al final en aquest o en qualsevol altre cas d’irregularitats que afectin al nostre Ajuntament.


5.- El PSC lamenta profundament l’impacte negatiu que aquest cas de corrupció tindrà en la projecció exterior de la ciutat. En aquests moments en què l’ombra de la corrupció plana sobre una part de l’acció política aquest cas situarà Cambrils en l’epicentre de la projecció mediàtica en negatiu. Els socialistes treballarem fins a l’extenuació per tal que Cambrils recuperi el bon nom que li correspon pel dinamisme de la seva gent i la seva feina honesta i eficaç. Un bon nom que no pot quedar malmès per la corrupció o la irresponsabilitat d’uns pocs. 

ELS SOCIALISTES DEL CAMP DE TARRAGONA VOTARAN DIUMENGE EL PRIMER SECRETARI DEL PSC I EL SECRETARI GENERAL DEL PSOE



Els militants del PSC de la Federació del Camp de Tarragona estan convocats diumenge a les urnes per elegir el primer secretari del PSC i el secretari general del PSOE en el marc de les eleccions primàries convocades pel partit a tal efecte.

Les urnes estaran obertes des de les 10h del matí fins a les 20h del vespre a les agrupacions socialistes de Valls, Cambrils, Miami, Reus, la Selva del Camp, Segur de Calafell, Cunit, El Vendrell, Falset, Constantí, Creixell, el Catllar, Roda de Berà, Salou, Tarragona, Torredembarra, Vila-seca i la Canonja.

En el cas del PSC el candidat a primer secretari és Miquel Iceta mentre que hi ha tres candidats que opten a la secretaria general del PSOE, Eduardo Madina, Pedro Sánchez i José Antonio Pérez Tapias.

El secretari d’organització de la Federació del PSC del Camp de Tarragona, Joan Ruiz, ha fet una crida als militants del partit per tal que “participin en aquest procés d’elecció directe dels màxims dirigents del partit d’acord amb el principi de radicalitat democràtica que ens demanda la societat.”


“Estic convençut de què aquest procés suposarà un revulsiu que revitalitzarà el partit i el situarà en les millors condicions per representar el veritable sentir del poble de Catalunya. En els propers mesos serà més necessari que mai un PSC fort que aposti pel diàleg i que defensi les prestacions i serveis socials del nostre Estat del benestar actualment en perill per culpa de les retallades de la dreta”, ha afirmat Joan Ruiz. 

dilluns, 7 de juliol del 2014

EL PSC DENUNCIA QUE L’ATUR ENTRE ELS TARRAGONINS AMB DISCAPACITAT S’HA MÉS QUE DOBLAT EN ELS DARRERS QUATRE ANYS



La Federació del PSC del Camp de Tarragona ha denunciat aquest dilluns que l’atur entre els tarragonins amb un grau de discapacitat superior al 33% s’ha més que doblat en els darrers quatre anys. Així, si l’any 2010 hi havia 1.160 persones amb discapacitat inscrites a les llistes de l’atur registrat aquesta xifra no ha fet res més que créixer any rere any: 1.576 discapacitats aturats el 2011, 2.067 el 2012 i 2.522 el 2013, segons resposta oficial del Govern del PP a una pregunta parlamentària del grup socialista del Congrés.

Segons ha subratllat el diputat socialista Joan Ruiz, “aquest increment desmesurat no és fruït de l’atzar sinó de les retallades que els Governs de CiU i PP han aplicat en matèria de polítiques d’incentivació a la contractació de persones amb discapacitat que havien implementat els Governs socialistes.”

“Els socialistes denunciem amb vehemència aquest nou torpede directe contra els sectors més vulnerables de la nostra societat. Com a conseqüència d’aquestes retallades (i mentre es dóna un xec en blanc als grans evasors de capitals amb una amnistia fiscal a mida) molts d’aquests ciutadans amb discapacitat que es queden a l’atur poden acabar caient en la pobresa, directament, exclosos del mercat laboral i amb les ajudes públiques de prestacions i serveis també en caiguda lliure.”

En aquest sentit, el PSC afirma que les mateixes entitats que es dediquen a la inserció laboral de les persones amb discapacitat denuncien que les aportacions públiques destinades a finançar els seus programes han davallat un 60%, el que suposa uns 53 milions d’euros menys per ajudar a facilitar l’entrada dels ciutadans amb discapacitat al mercat de treball.


“El PSC ha defensat reiteradament la posada en marxa d’un pla de xoc per posar el fil a l’agulla a una realitat tan dramàtica i injusta. Cal recordar que les retribucions salarials dels discapacitats ja són de mitjana tres vegades menors a la de la resta de població laboral. A això cal sumar-hi que la taxa d’atur de llarga durada també és sensiblement superior a la de la resta de treballadors. És indigne, així de clar, que CiU i PP vulguin també carregar la factura de la crisi sobre el col·lectiu de discapacitats, tallant de soca-arrel així els avenços que s’havien aconseguit durant el Govern socialista”, ha conclòs el diputat tarragoní.

dijous, 3 de juliol del 2014

EL PSC PREGUNTA AL GOVERN SOBRE L’EFECTE DE LES PEDREGADES A L’ALT CAMP I EL TARRAGONÈS



El grup parlamentari socialista ha entrat una bateria de preguntes al registre del Parlament en les què pregunta al Govern quins han estat els efectes de les pedregades sobre els conreus que van tenir lloc a les comarques de l’Alt Camp i el Tarragonès el passat dimarts 17 de juny.

En concret, el grup socialista vol conèixer el detall de cadascun dels conreus afectats per la pedregada, si el Departament d’Agricultura ha fet alguna estimació econòmica o algun informe sobre l’efecte dels danys produïts i quines mesures o ajudes ha emprès el Govern per pal·liar els efectes d’aquesta pedregada.

Finalment, el PSC vol saber si el Govern atendrà les peticions del sindicat Unió de Pagesos a l’Alt Camp i durà a terme un peritatge dels danys causats per la pedregada.

Segons ha subratllat la diputada socialista Núria Segú “les informacions de què disposem apunten què la vinya ha quedat molt afectada, en especial les zones d’avellaners que han perdut el brancatge jove el que afectarà de ple la propera collita i obligarà a canviar els arbres.”

“A més, també s’han registrat pèrdues en la producció d’horta i en els sistemes de subministrament de rec. Davant d’aquesta realitat els socialistes entenem que el Departament ha de fer el peritatge corresponent per tal de quantificar els danys, a partir dels informes tècnics qualificats.”


La diputada socialista s’ha compromès a estar especialment amatent en relació a aquesta qüestió. “Els pagesos de les comarques tarragonines, com els de la resta del país, ja han de fer front a moltes dificultats i requereixen i mereixen una atenció el màxim d’eficaç possible per part del Departament d’Agricultura”, ha conclòs Núria Segú.   

dimecres, 2 de juliol del 2014

TORREDEMBARRA, PRIMER



En aquests moments el que seria més fàcil és activar el ventilador i afirmar alegrement que tots “els polítics” són uns corruptes i que “tots són iguals”. Per tant, permeteu-me que no ho faci. El primer que vull respectar en relació a l’operació policial i judicial que ha destapat una trama corrupte a l’Ajuntament de Torredembarra és la presumpció d’innocència de les persones detingudes (l’alcalde i varis regidors de l’equip de Govern). Un cop dit això demano la màxima celeritat a la justícia per tal que faci arribar a bon port amb el menor temps possible una investigació que ha situat el nom de Torredembarra a tots els informatius nacionals com un municipi vinculat amb la corrupció.

Els socialistes creiem que Torredembarra és troba en una cruïlla política i judicial que pot marcar el seu futur a curt i mig termini. Per tant, estenem la ma a la resta de grups de l’oposició per assolir un punt d’acord que garanteixi la governabilitat de l’Ajuntament i la defensa dels interessos generals dels torrencs i torrenques que no tenen cap culpa de la desastrosa gestió de l’equip de Govern municipal de CiU, PP i independents que ens ha dut fins aquí.

Tot i així no hem de perdre de vista que el primer partit de Torredembarra va ser, en el seu moment, CiU i què és a ells, juntament amb el seu soci de Govern, el PP; a qui correspon posar damunt la taula les dimissions de tots els implicats per afavorir un diàleg obert i sincer amb persones sense cap ombra de dubte que permeti una regeneració total de la política torrenca a favor de la democràcia i la transparència. Això significa iniciar una nova etapa amb el restabliment de les competències del Ple, del secretari municipal, del R.O.M. i la desvinculació total amb les empreses implicades en la trama. Només des d’aquest punt de partida serà possible una entesa de la majoria de partits.

Davant d’una situació excepcional cal generositat, sentit de ciutat, molt de sentit comú i alçada de mires. Ara, més que mai, Torredembarra, primer. Estic, igual com ho estem tots els socialistes, plenament convençut de la honestedat i dignitat de la immensa majoria de torrencs i torrenques. D’uns convilatans que han aixecat el poble a partir del seu treball constant, picant de soca arrel, i que l’han fet gran sense perdre aquest caràcter emprenedor, generós i obert que ens caracteritza als torrencs. No podem permetre que els errors i els presumptes delictes d’uns pocs malmetin la trajectòria de tot aquest capital humà i el bon nom de Torredembarra. No ho permetrem.

Per desgràcia no podem dir que la trama ara investigada per la justícia ens hagi sobtat o agafats desprevinguts. Els socialistes ho hem denunciat en múltiples ocasions en aquests darrers tres anys. Per exemple, fins i tot mitjans d’àmbit nacional es van fer ressò de la nostra denuncia, la tardor de 2012, de què l’equip de Govern estava fent adjudicacions de projectes municipals a dit, sense convocar els preceptius concursos públics, i que utilitzava informes de consultores externes per donar-hi justificació. Vam predicar en el desert aleshores i se’ns va acusar d’alimentar la “demagògia”. Malgrat això, els socialistes sempre hem defensat una política de tolerància zero en relació a la corrupció i a la malversació de diners públics. En això estàvem i no ens hem mogut ni un mil·límetre d’aquesta convicció ètica i política.


Finalment, una darrera reflexió: malament acaba el que malament comença. L’alcalde Masagué no va arribar a l’alcaldia fruït de la voluntat popular expressada a les urnes, com correspon en democràcia, sinó gràcies a una regidora trànsfuga elegida a la candidatura del PSC que després va trair la confiança dels seus electors i va decantar amb el seu vot una moció de censura que nosaltres ja vam advertir que responia a interessos que anaven més enllà de la política. També aleshores se’ns va acusar de “demagogs”. Finalment però el temps, i la justícia, van posant cadascú al seu lloc. Crec que només des de la regeneració política i la radicalitat democràtica serem capaços, tots junts en aquest context de màxima dificultat, de recuperar el bon nom de Torredembarra i posar l’Ajuntament al servei dels interessos dels veïns del poble. En aquest empeny és on sempre ens trobaran als socialistes.

Article de Jordi Solé publicat al Diari de Tarragona