dilluns, 21 de juliol de 2014

LES RETALLADES TENEN CONSEQÜÈNCIES...



En aquests moments a la regió sanitària del Camp de Tarragona hi ha 5.831 persones en llista d’espera per poder operar-se, és a dir, més de 1.000 persones més de les que hi havia el 2010 quan Artur Mas va ser elegit president de la Generalitat. Aquestes dades, del mateix Departament de Salut, resumeixen a la perfecció la gravíssima situació que viu la sanitat pública catalana.

El pressupost de salut per enguany és inferior als 1.000 euros per habitant, el que suposa rebobinar el rellotge 10 anys enrere (a les dades anteriors al 2005) i ens situa no només per sota de la mitjana europea, si no, fins i tot, per sota de la mitjana espanyola.

Crec que en matèria de salut ja hem travessat totes les línies vermelles. Les retallades de més 1.600 milions d’euros del pressupost que ha aplicat el Govern de CiU, primer amb la complicitat del PP i ara d’ERC, ens ha portat a una situació límit. No es pot continuar retallant el pressupost d’un dret i d’un servei, la sanitat pública, que afecta la vida de les persones, fins i tot literalment. Per això des del grup socialista hem fet múltiples propostes defensant aprovar amb urgència un pla de xoc de temps màxims garantits i aconseguir la reducció real de les llistes d’espera de les intervencions quirúrgiques, tant a Tarragona com al conjunt del país. Així mateix, aquest pla hauria de contemplar la contractació del personal sanitari necessari per dur-ho a terme. Unes propostes que malauradament s’han trobat sempre amb els rebuig de l’entente CiU-ERC al Parlament.

Però continuarem insistint perquè aquestes retallades es tradueixen en menys activitat quirúrgica als nostres hospitals, més llistes d’espera, retallades salarials per als treballadors (reduccions d’entre el 20 i el 30%), precarització del sector, etc. I vull destacar que si la qualitat assistencial no ha baixat més ha estat gràcies a l’esforç diari -i no sempre reconegut- del col·lectiu de professionals que atenen els hospitals i centres d’atenció primària. Tot el meu reconeixement i admiració al col·lectiu de metges i infermeres.

Malgrat aquest sacrifici permanent per part dels treballadors dels centres hospitalaris la disminució continuada del pressupost està perjudicant la qualitat de l’assistència. Amb menys professionals, pitjor pagats, amb molt estrès, sense cobrir baixes i amb condicions precàries, l’atenció als pacient se’n ressent. I quina és la resposta del Govern a aquesta realitat? Tancar llits i quiròfans i acomiadar o subcontractar al personal sanitari. Què pretenen? Animar a les persones que s’ho puguin permetre econòmicament a recórrer als centres privats? Doncs van camí d’aconseguir-ho. I els ciutadans que no es poden pagar una assegurança mèdica? I els aturats? I la pobresa infantil? I les famílies que es troben en paràmetres d’exclusió social? Ni el Govern, ni els seus socials parlamentaris, ens donen resposta.


Els socialistes no volem ser còmplices d’aquest irresponsabilitat tan evident. Nosaltres creiem que un país lliure és aquell on els seus ciutadans gaudeixen d’una sanitat pública universal i de qualitat, i no aquells països que ofereixen unes prestacions i serveis a la carta, en funció del poder adquisitiu dels seus usuaris. No podem malmetre l’excel·lent feina que es va dur a terme durant els anys de Govern de progrés, uns anys en què vam situar la sanitat pública catalana com una de les millors del conjunt d’Europa. No podem tampoc ocultar aquesta realitat dramàtica darrere de la bandera, com s’ha posat de moda, i xutar la pilota cap endavant emplaçant una possible solució a “després del procés”, com també ara es fa amb tot. Aquí i ara hi ha la possibilitat d’esmenar la situació si hi ha un mandat i una majoria del Parlament per impulsar aquest pla de xoc que explicava abans. En això, almenys, estem els socialistes.   

Article de Núria Segú publicat al Diari de Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada