COM? EL PP VOTA EN CONTRA TAMBÉ D’EVITAR ELS DESNONAMENTS?

Els desnonaments són, juntament amb el drama de l’atur, una de les conseqüències més dramàtiques de la crisi que arrosseguem des de ja fa sis anys. Com tots recordem, durant els anys de la bombolla immobiliària originada per la liberalització del sòl per part del Govern Aznar es va donar barra lliure al crèdit fàcil i es va atiar una potentíssima campanya de persuasió massiva que bombardejava contínuament sobre les facilitats per comprar-se un habitatge. Qui no tenia un pis en propietat no era ningú, venien a dir.

Un cop la crisi provocada per l’ambició desmesurada del capitalisme financer ens va explotar a la cara milers de famílies van quedar atrapades per les hipoteques que havien subscrit, especialment aquelles famílies que van començar a veure com un o més dels seus membres es quedaven a l’atur i, per tant, sense ingressos. Així, mentre molts dels culpables en l’origen i desenvolupament de la crisi sortien “de rositas”, que es diu popularment, amb total impunitat, moltes famílies van iniciar un autèntic viacrucis en veure que no podien afrontar el pagament de les seves quotes hipotecàries mensuals, amb el que això comporta de patiment i angoixa.

En aquest sentit, la realitat és contundent: durant l’any passat es van executar 2.500 desnonaments a la província de Tarragona, dels quals més de 500 corresponien a habitatges de famílies que es van quedar al carrer. En el conjunt de Catalunya la situació encara va ser més devastadora ja que es van registrar una mitjana de 184 desnonaments al dia, és a dir, 184 tragèdies diàries.

D’altra banda, des de fa setmanes el Govern Rajoy, el PP i els seus poderosos altaveus mediàtics han repetit per activa i per passiva el discurs de la sortida de la crisi, amb afirmacions quasi eufòriques com la del mateix Rajoy en plena seu parlamentària: “España ya ha dejado atrás la crisis económica.”

Tenint present això és injust, és una autèntica infàmia, que mentre per un costat se’ns digui que la crisi “ya es cosa del pasado” els diputats del PP votin en contra d’aturar els desnonaments de les famílies que no poden pagar la seva hipoteca, amb exemples patètics com votar a favor d’aquesta mesura al Parlament (on no disposen de majoria) i votar en contra al Congrés (on tenen majoria absoluta). Però com és possible acceptar una contradicció de proporcions tan siderals!

Tinguem present que el Govern del PP va aprovar una iniciativa, el Fons Social d’Habitatges, que el mateix Rajoy va presentar com l’eina que “dará respuesta al drama de los desahucios.” Doncs bé, aquesta “solución” ha posat en mans de les famílies un total de... 30 pisos en tota la província de Tarragona. 30 pisos en una província que va superar els 2.500 desnonaments! Ens podem imaginar un fracàs més espantós?

Els socialistes defensem que el Govern del PP no pot continuar donant l’esquena a un drama social com els desnonaments, que ja ha comportat la pèrdua de vides humanes i, sobretot, molt de patiment. Prou de mirar a un altra banda, senyor Rajoy, i deixar de practicar la tècnica de l’autoadulació. Prou de permetre els desnonaments al mateix temps que veiem com molts responsables de la bombolla immobiliària disposen de milions a paradisos fiscals. Prou de retallar les ajudes socials al lloguer, prou de carregar-se la Renda Bàsica d’Emancipació (que el Govern socialista va crear per ajudar als joves) i prou, sobretot, de tanta prepotència.

Cal mirar als ulls de la gent i la realitat a la cara, per això els socialistes hem proposat (i ho continuarem fent) la paralització immediata de tots els desnonaments, amb més motiu després de la sentència del Tribunal de Justícia europeu que dictaminava quelcom que ja sabia tothom, es a dir, que els desnonaments al nostre país eren i són abusius. Defensem també augmentar el pressupost destinat a fomentar el lloguer a uns preus assequibles i incrementar el parc d’habitatges per garantir el reallotjament de les famílies afectades. El PP pot continuar votant en contra d’aturar els desnonaments perquè té la majoria absoluta a les Corts per a fer-ho però fins i tot ells saben que la batalla de l’opinió pública, de les conviccions ciutadanes, la tenen perduda des de fa temps perquè, com en el cas de l’atur, han estat incapaços de tirar endavant una llei que acabi amb el dolor i la tragèdia humana que suposen els desnonaments. El PP, en això, tampoc ha estat a l’alçada.

Article de Maria Jesús Sequera publicat al diari Més Tarragona