Les últimes
setmanes m’he trobat molts coneguts,
alguns militants o simpatitzants del PSC, d’altres que em diuen obertament que
no són socialistes i que no ens voten, però que em demanen, igual que els
primers que ens mantinguem ferms, que votem no a la investidura de Rajoy.
I els entenc,
perquè a la seva manera tothom t’explica que més govern del PP seria un
desastre, per Espanya, però sobretot per Catalunya. Evidentment comparteixo la
seva visió.
No puc deixar de pensar,
però, que tota la responsabilitat que se’ns transmet ara als socialistes, algú
l’hauria d’haver fet notar a Podemos, quan després de les eleccions del 20D, va
tenir a les seves mans la possibilitat de fer un canvi de govern a Espanya, i
no ho va fer.
Cadascú ha
d’assumir les seves responsabilitats, però que no ens falli la memòria.
Tot plegat, ha
derivat en una situació complicada pels i per les socialistes. Una situació que
ha tingut el seu punt crític en la voluntat de la majoria del Comitè Federal del
PSOE d’investir, no per activa, si no
per passiva, a Mariano Rajoy com a President del Govern.
Aquesta situació s’ha emportat pel davant un
Secretari General escollit per la militància, i qui sap si alguna cosa més.
El PSC davant
d’aquesta decisió ha dit NO.
Ho vam expressar
clarament en el Consell Nacional extraordinari del dimarts passat. I vam dir
NO, perquè, com a socialistes no podem compartir les polítiques econòmiques i
socials que els governs del PP han desenvolupat els últims anys. Vam dir NO perquè el PP és un partit afectat
per la corrupció, i no li veiem voluntat per superar-la. I vam dir NO perquè
Rajoy representa la incapacitat i la negació al diàleg i la negociació tan
necessàries per arribar a donar sortida a la crisi territorial plantejada entre
Catalunya i Espanya.
Per totes aquestes
raons els i les socialistes catalans vam votar NO a la investidura de Rajoy.
Però aquesta
negativa no vol significar la ruptura del projecte federal socialista. Els
socialistes catalans no ho volem, perquè com deia la proposta de resolució que
vam aprovar , el futur depèn, en gran mesura de la nostra capacitat d’acceptar
les diferències i de gestionar les discrepàncies, des de la convicció que hem
de seguir caminant junts, socialistes catalans i el conjunt dels socialistes
espanyols, per construir un projecte social i federal.
Si prenem aquesta
decisió, la de dir NO a Mariano Rajoy, la de dir NO a una manera de fer
regressiva, corrupta i d’enfrontament, és, tal com deia Miquel Iceta, per
seguir essent un instrument útil per als ciutadans i ciutadanes que se sentin
progressistes i catalanistes.
Fer una altra cosa
seria un gravíssim error, que ens inhabilitaria per tendir ponts, buscar
diàlegs i plantejar solucions en el
moment en què més falta fan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada