Fa una setmana Salvador Ferré Budesca signava al Més
Tarragona un excel·lent article sobre les connexions del PP amb diverses trames
corruptes que evidenciaven que estem davant de quelcom més que “casos aïllats”
que tan sols suposen “algunas pocas cosas que han pasado”, segons inigualable
definició d’aquest admirador secret de Kafka que es diu Mariano Rajoy.
Doncs bé, en menys d’una setmana s’han produït nous
escàndols que posen de relleu actituds, com a mínim, contemplatives del Partit
Popular i del Govern de Rajoy amb la corrupció. El primer i més escandalós és
l’indult encobert que s’ha concedit a l’expresident balear i exministre
d’Aznar, Jaume Matas. Aquest dirigent del PP, que encara té un llistat enorme
de causes pendents amb la Justícia, estava complint condemna després de ser
sentenciat a nou mesos de presó per tràfic d’influències en la trama corrupte
del cas Palma Arena. I quan temps ha estat Jaume Matas a la presó? Doncs 95
dies, és a dir, ni tan sols una tercera part de la condemna. En un nou exercici
de cinisme, i davant l’estupefacció d’una societat indignada per la proliferació
de casos de corrupció, el Govern del PP ha decidit concedir el tercer grau a
Jaume Matas...en contra de l’opinió de la mateixa Junta de Tractament de la
presó on complia la condemna!
Aquest és el compromís del PP en la lluita contra la
corrupció? Així és com demostren la “contundència” que afirmen alegrement en
les seves declaracions públiques?
Doncs abans de donar temps al nostre aparell digestiu per
absorbir tanta arbitrarietat i hipocresia, el PP ha continuat cavalcant sobre
la doble vara de mesurar que té per actuar contra la corrupció i les
irregularitats. I és que també durant aquests darrers dies s’ha fet públic que
l’actual president del PP a Extremadura, José Antonio Monago, i el diputat
popular per Terol, Carlos Muñoz, havien fet viatges de caràcter privat a les
illes Canàries a compte de l’erari públic. En aquest darrer cas, el del diputat
del PP aragonès, l’implicat s’ha vist obligat a dimitir però, paradoxalment, el
líder dels populars extremenys no s’ha donat per al·ludit i s’ha negat a
dimitir al·legant que els 32 viatges que va fer a les Canàries i que es van
pagar amb diners públics eren “de caràcter polític”...al mateix temps, però, ha
estat incapaç de documentar o de demostrar en què van consistir aquests 32
viatges “polítics”. Per cert, mentre acabo d’escriure aquest article rebo per
twitter que el jutge del cas Gürtel acaba d’imputar al fins fa poc president de
les Corts Valencianes pel PP.
Això és un no parar, i tot en menys d’una setmana... Ja
fa molts de temps que el PP ha abdicat de qualsevol vestigi de moralitat
política per merèixer continuar estant al capdavant de les institucions
d’aquest país. La negació de la realitat que, amb tant d’entusiasme, practiquen
Rajoy i els seus ha arribat a extrems grotescos com negar l’intolerable augment
de les desigualtats i de la pobresa i romandre amb els ulls tancats davant del
patiment de tanta gent mentre ells es dediquen a posar-se medalles per una
“recuperación econòmica” virtual que a peu de carrer ningú està notant. Si el
senyor Rajoy trepitgés de tant en tant els carrers d’aquest país i parlés amb
la gent, mirant a les persones als ulls enlloc de viure atrinxerat darrere de
pantalles de plasma, potser mostraria una mica més de respecte pel dolor i
l’angoixa que viuen tants i tants ciutadans per culpa de les seves retallades. En
tot cas, els seus assessors, els qui li escriuen les intervencions que ell es
dedica a llegir fil per randa com a bon alumne aplicat que és, podrien rebaixar
el nivell d’eufòria per una realitat econòmica que no convida, precisament, a
llançar coets. Com deia la mateixa vicepresidenta del Govern divendres passat
“a veces la prudència (i el sentit comú, afegiria jo) no es una mala consejera.”
Article de Maria Jesús Sequera publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada