dilluns, 10 de setembre del 2012

L’ALTERNATIVA REAL QUE DEMANA LA CATALUNYA REAL



Aquests dies els mitjans de comunicació van plens de pàgines que parlen de manifestacions independentistes amb motiu de la Diada, de qui anirà, en qualitat de què, d’anàlisis, articles i debats amb pretensions teòriques sobre el que som i la nostra “identitat nacional”, etc. Tot atiat, per cert, pel Govern de CiU a la Generalitat que no té cap problema en alimentar aquest discurs del greuge independentista mentre vota conjuntament amb el PP les retallades arreu. Malgrat això, si un posa l’oïda a peu de carrer sentirà a parlar de l’increment del preu del material escolar, de llistes d’espera als ambulatoris i hospitals, de l’atur, dels problemes dels joves per marxar de la casa dels pares i de tants i tants problemes en la vida quotidiana de la gent com a conseqüència de les retallades dels serveis públics impulsades per CiU i PP com a gran formula per sortir de la crisi.



I és que ja fa massa temps que aquest presumpte debat identitari ofega els temes que també estan a peu de carrer i que interessen tant o més a la immensa majoria dels catalans, és a dir, els enormes problemes en la vida diària de la gent agreujats per les decisions dels Governs de CiU i PP que injustament carreguen el pes de la crisi sobre l’espatlla de les classes populars i mitjanes, dels treballadors, dels joves, de les famílies i de les persones grans.

Aquests dies la gran majoria dels ciutadans no estan preocupats per qui anirà a la manifestació convocada pels independentistes amb motiu de la Diada sinó per l’increment dels productes bàsics (com a conseqüència de l’augment de l’IVA aprovat pel PP), pel preu dels llibres escolars i per les retallades educatives (aprovades per CiU) a uns dies d’inici del curs escolar, per l’increment de l’atur, per la manca de beques i ajudes, i per l’expansió d’una crisi a qui ningú sembla veure la llum al final de túnel. Els socialistes ens neguem a caure en la resignació i volem ser l’alternativa al model de la dreta, al binomi CiU-PP, que ja ha demostrat el seu fracàs a l’hora de trobar fórmules eficaces per combatre la crisi (recordeu la promesa electoral d’Artur Mas de reduir l’atur a la meitat durant aquesta legislatura?)


En aquest sentit, l’elecció de Xavier Sabaté com a nou president del grup del PSC al Parlament és un encert. La seva experiència política, el seu coneixement de la realitat i de les necessitats de les comarques tarragonines i la capacitat de gestió que va demostrar, per exemple, durant els anys que va ser delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona, són un aval i una garantia que Tarragona guanyarà pes específic en el nucli de decisió de les institucions del país. Una presència que suplirà també, en part, la manca de consellers i de figures de rellevància política provinents de Tarragona que hi ha a les files de CiU i PP.


Com deia el mateix Xavier Sabaté en la seva primera compareixença com a president del grup del PSC, “els socialistes serem l’alternativa a un Govern que parla molt de Catalunya però poc dels catalans.” Ha arribat el moment d’afirmar de manera clara i inequívoca que l’únic resultat de les decisions de CiU i PP ha estat ampliar el patiment de molts ciutadans del nostre país i que hi ha una alternativa real a aquesta laminació per etapes del nostre Estat del benestar en forma de retallades que practica la dreta. Una alternativa que passa per no renunciar a ingressos, per estar al costat d’aquells que més ho necessiten i que creu que ha d’aportar més aquells que més tenen. Una alternativa que només els socialistes som capaços de garantir perquè Catalunya, la real, la de veritat, no tornarà a ser “rica i plena” mentre hi hagi desenes de milers de catalans en situació de pobresa.


I una alternativa que, des de la vessant de la relació Catalunya-Espanya, exigeix de l’Estat un reconeixement ple de la personalitat de Catalunya, un tractament fiscal just com els Estats federals moderns i unes relacions de mutu respecte perquè, com ha dit Xavier Sabaté aquests dies, “o Espanya canvia i és federal o se’n va en orris.”

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada