EL FI JUSTIFICA ELS MITJANS?

No me’n puc estar d’escriure algunes reflexions veient el panorama que s’obre després de les eleccions del 27 S. I és que em desperta certa perplexitat, i em temo que no només a mi, tot el què està passant amb les negociacions entre els partidaris de portar el país a la independència.

Junts pel Sí, format per CDC i ERC i d’altres persones més o menys conegudes, vol, necessita, el recolzament de la CUP per poder formar un govern majoritari. Davant d’aquest fi, tots els mitjans són pocs. Algunes informacions apunten que CDC hauria acceptat alguns dels postulats anticapitalistes de la CUP, tot sigui per obtenir el seu recolzament.

I aquesta informació m’ha deixat de pedra: Recordo com, Albert Batet, alcalde de Valls i diputat de Junts pel Sí, havia dit, infinitat de vegades, als regidors de la CUP de l’Ajuntament de Valls que el seu model de ciutat, de societat, no era el de l’equip de govern (de CDC). També recordo com, davant qualsevol coincidència entre alguns dels grups de l’oposició i la CUP, ens etzibava un “vostès s’estan cupitzant”. Com si coincidir amb la CUP, fos convertir-se a una espècie de secta perillosa...

I ara tot això queda enrere, els senyors de Convergència han decidit esborrar la memòria, i, tot i tapant-se el nas, “cupitzar-se”.

Convergència ha passat del “business friendly”, a abraçar de grat o per força els postulats de l’esquerra radical de la CUP.

Però no és només això el que em causa estupor. Les propostes que surten de la CUP per poder pactar, però sense fer President a Artur Mas, són surrealistes: presidència coral, presidència col·lectiva, presidència rotatòria...

I és que em fa l’efecte que als de la CUP, també els fa angúnia pactar amb Junts pel sí. Deuen pensar que bona part dels seus integrants porten una motxilla massa pesada, plena de 3%, retallades, privatitzacions.... Però un cop més el fi justifica els mitjans, i utilitzant a Artur Mas com a víctima propiciatòria, volen fer-los expiar els pecats i anar de la mà en la legislatura que comença.

Us imagineu què haurien dit els assenyats convergents si els que haguéssim fet aquestes propostes diguem-ne “ocurrents” haguéssim estat els socialistes? Què ens haguessin dit si haguéssim estat nosaltres els que ens haguéssim “cupitzat”?

L’hemeroteca ens serveix per fer memòria i potser valdria la pena que traguéssim les declaracions que en temps dels tripartits d’esquerres van fer alguns personatges, estripant-se les vestidures, als què ara els sembla normal tot el que està passant.

Tant de bo tanta “ocurrència” no debiliti les nostres institucions fins al punt que sigui irreversible. La Presidència de la Generalitat és de tots els catalans i catalanes i no  pot ser objecte de mercadeig, ni d’ especulació.

Davant de tot plegat, només puc pensar que és més necessari que mai recuperar l’estabilitat, sortir d’aquest embolic i treballar pel diàleg, la negociació i el pacte que enforteixi les nostres institucions i el nostre país.

Ningú ha de renunciar a res. Ni els independentistes a la independència, ni els federalistes a les nostres conviccions. Ara bé, Catalunya i els seus homes i dones no ens mereixen que qui ha guanyat les eleccions encara no hagi dit res de quin govern farà ni quines polítiques aplicarà prioritàriament i que fins i tot es parli de tornar a celebrar eleccions. Seríem la riota. Necessitem un govern urgentment perquè ja fa cinc anys que tot està paralitzat i no podem continuar així més temps.

Article de Rosa Maria Ibarra publicat al diari Més Tarragona