dilluns, 22 d’octubre del 2012

L'ÚNICA ENQUESTA QUE ENS PREOCUPA ALS SOCIALISTES



Fa uns dies s’han fet públiques dues enquestes. La primera, del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, analitzava la intenció de vot a les properes eleccions al Parlament. La majoria de mitjans de comunicació, especialment els mitjans públics, obrien les seves edicions parlant del camí victoriós de CiU i d’Artur Mas cavalcant cap a la majoria absoluta sobre l’onada sociològica del dret a decidir i les “estructures d’Estat”.



Malgrat això, el mateix dia també es feia pública una altra enquesta que assenyala que prop d’un 30% dels catalans són pobres o estan en risc greu de ser-ho (un 30%!). En els darrers dos anys (els anys del Govern “dels millors” de CiU) la taxa de pobresa a Catalunya s’ha disparat fins i tot per sobre de la mitjana espanyola i nou punts damunt de l’europea. Però si llegim amb atenció el contingut d’aquestes enquesta trobem dades més alarmants, per exemple, que un 28% dels nens catalans viuen en famílies que es troben en paràmetres d’exclusió social.


Segons aquesta enquesta, un 57% dels catalans afirma que té greus dificultats per arribar a final de mes i un 12%, fins i tot, diu que no pot escalfar el seu habitatge durant els mesos d’hivern. En molts casos, les pensions dels avis i àvies són l’únic ingrés econòmic regular de molts nuclis familiars.


Per cert, l’enquesta també revela que el Camp de Tarragona i les terres de l’Ebre són les dues regions de Catalunya on la pobresa i les desigualtats han crescut més en aquests dos darrers anys, els dos anys en què Artur Mas havia de “resoldre” el problema de l’atur (recordeu allò de “per una Catalunya millor”)?


En un país “normal” la cruesa i l’envergadura tràgica d’aquesta realitat, el fracàs estrepitós del govern en relació amb els objectius que es va plantejar ell mateix a l’inici de la legislatura (reduir l’atur a la meitat, no tocar els pilars de l’Estat del benestar i assolir el pacte fiscal), faria que les perspectives electorals del Govern “dels millors” fossin directament proporcionals a la seva incompetència més absoluta, però, és clar, això seria en un país “normal”.


Davant d’aquesta tessitura, els socialistes ens presentem davant la ciutadania reafirmant el que sempre hem defensat i allò en què somniem: una Catalunya on tots els seus habitants puguin gaudir d’una protecció social des del moment en què neixen fins que moren, un país amb unes prestacions socials d’excel•lència, una societat on aporti més qui més té i que es preocupa per l'amenaça del canvi climàtic i les seves gravíssimes conseqüències pel nostre hàbitat i dels catalans i catalanes que vindran


Perquè a nosaltres l'única enquesta que ens preocupa, la que de veritat ens treu el son, és la segona, la que assenyala un creixement exponencial de la pobresa al nostre país per culpa de les retallades salvatges de la dreta. I així, mentre CiU i PP simulen que es barallen pels colors de la bandera, més de 10.000 famílies tarragonines tenen a tots els seus membres sense ingressos econòmics i han de fer autèntics miracles per arribar a final de mes. Suposo que ens diran que la solució de tot és el viatge a Itaca però també convindria recordar que de tota l’expedició tan sols Ulises va poder arribar a bon port.

Article de Xavier Sabaté publicat al diari Més Tarragona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada