Ara
fa dues setmanes vàrem aconseguir aprovar al Congrés una iniciativa llargament
reivindicada per la gent del nostre territori, especialment a les comarques
ebrenques. Em refereixo a la resolució que demana el desmantellament de les
instal·lacions del magatzem de gas Castor al litoral tarragoní (la relacionada
amb els sismes que tanta alarma social van crear), així com iniciar accions
legals per exigir responsabilitats a l’empresa concessionària (el que implica la
devolució a les arques públiques de la multimilionària indemnització que en una
altra decisió increïble el Govern del PP va decidir donar a l’empresa
immediatament per aturar el projecte mentre continuava retallant prestacions
socials a dues mans argumentant que no hi havia
diners.)
I
dic “vàrem aconseguir” amb èmfasi i satisfacció perquè la iniciativa va tirar
endavant gràcies als vots dels grups socialista, de Ciutadans i de Podemos (el
PP va votar en contra). Què hagués passat si algun dels tres grups s’hagués
desdit del seu vot amb l’argument que ho recolzava Ciutadans, Podemos o els
socialistes? Doncs que la resolució no hagués tirat endavant i el PP s’hagués
sortit amb la seva. La suma dels vots del canvi, cadascú des de la seva
identitat política diversa i en alguns casos molt divergent i tot, va aconseguir
una fita que objectivament beneficia a tots els ciutadans de les comarques
tarragonines.
Poso
aquest exemple per demostrar que més enllà del dogmatisme que demostren alguns
el Govern reformista i progressista és possible i, sobretot, necessari. Els
darrers escàndols de corrupció del PP (i ja perdo el compte i la seva continua
successió quasi diària) és un argument addicional més en favor del canvi. Fins i
tot per respecte als votants honestos del PP cal que els de Rajoy passin a
l’oposició i duguin a terme la regeneració democràtica que necessiten amb
urgència per fer net i saba nova.
El
que és contradictori i ridícul és el que fan alguns dirigents de Podemos que
consisteix en demanar pel matí la dimissió del ministre Soria per l’escàndol
dels papers de Panamà i per la tarda indultar amb el seu vot al Congrés al
Govern del PP i fer que Rajoy continuï sent president del
Govern.
No
estem condemnats a continuar tenint més PP els propers quatre anys! Ni a
donar-li una segona oportunitat al senyor Rajoy en unes noves eleccions! Els
ciutadans, n’estic convençut, van votar canvi a les urnes i és responsabilitat
de tots –també del senyor Pablo Iglesias- donar forma a aquesta voluntat
majoritària de canvi, sense bloquejos, apriorismes ni imposicions.
Els
socialistes fem una nova crida, amb humilitat però amb ferma convicció, a les
forces polítiques del canvi, renunciant a exclusions i vetos que no porten
enlloc, per assolir aquest gran acord en positiu en benefici dels ciutadans
d’aquest país.
Què
ha de passar perquè alguns dirigents de Podemos abandonin la seva dèria
antisocialista? Des de la nit del 20 de desembre van assegurar que el volíem els
socialistes era arribar a una gran coalició amb el PP i fer-li el joc a la dreta
més rància. Doncs bé, aquells que ens acusaven d’això han acabat votant en
contra d’un candidat socialista a la presidència del Govern amb Rajoy i els
diputats del PP! Però com es pot entendre tant de despropòsit?
Demano al nucli dirigent de Podemos que no oblidi que molts votants
progressistes van votar la seva opció perquè van creure en la seva promesa d’un
“canvi radical”, en cap cas per tenir quatre anys més de Rajoy de
president.
Encara som a temps d’evitar-ho. Podem fer-ho si el senyor Iglesias deixa
de dir NO a tot i ens explica quina de les 200 propostes concretes que li vàrem
presentar no li agraden. 10, 20? Doncs queden més de 180 mesures que poden
millorar la vida dels treballadors i de les classes populars i que amb el PP al
Govern no es desenvoluparan mai.
Sí,
podem fer-ho amb un Govern social, que lluiti contra les desigualtats i contra
l’augment de la pobresa, que defensi els drets dels treballadors i que acabi amb
totes les retallades socials que ha impulsat el PP. Per aconseguir-ho necessitem
una majoria àmplia de les tres forces polítiques del canvi.
L’objectiu és tan poderós que no ens cansarem de demanar al senyor
Iglesias fins a l’últim minut que abandoni els vetos que només aconseguiran
perpertuar al PP al poder. La nostra ma segueix estesa fins a l’últim moment per
aconseguir assolir el canvi real que els ciutadans d’aquest país demanen i es
mereixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada