UNA REALITAT FRÀGIL SOTMESA AL JOU D’UN PATIMENT INFINIT

La Luisa, mare de dos nens, és una treballadora domèstica que guanya uns 300 euros mensuals netejant pisos i cases particulars. Més enllà d’això no té cap més ingrés: ni prestacions, ni ajudes, ni renda bàsica, ni res. “Aquests mesos d’hivern hem patit talls de la llum. Havia d’escollir entre donar de menjar als nens o pagar la llum i l’aigua, que s’havien encarit, i no vaig tenir opció. El pitjor és quan veig que els nens demanen coses que no els puc donar. Tens fills tu?”

La realitat de la Luisa és el que els mitjans i el discurs polític defineixen com a “pobresa energètica” que no és res més que la incapacitat de moltes famílies per falta d’ingressos econòmics de poder pagar els serveis essencials de llum, aigua o gas que els permetin viure amb dignitat material. Lluny de minvar, en aquests anys de Govern de PP a Madrid i de CiU-ERC a la Generalitat, el nombre de famílies que pateixen aquesta precària situació s’ha multiplicat, i això segons les mateixes dades oficials.

Lluny d’intentar resoldre aquesta tessitura tan injusta la dreta de sempre -i els seus socis parlamentaris- han rebutjat sistemàticament totes les propostes socialistes per crear una tarifa social energètica que acabés amb aquesta vergonya i han utilitzat aquest tema, impúdicament, per tornar-se a llançar les banderes pel cap.

Per a nosaltres és trist i lamentable veure com el Govern del PP ha interferit i enviat al Tribunal Constitucional una normativa que el que feia era atendre les famílies vulnerables i és trist i lamentable també que el Govern de CiU-ERC-CUP a la Generalitat no desplegui la llei de pobresa energètica i desobeeixi així un mandat del Parlament de Catalunya. Cal dir que aquesta llei va entrar en vigor l’estiu de l’any passat i que durant tots aquests mesos el Govern català no n’ha fet el desplegament, incomplint així el que es va acordar al Parlament.

I, sobretot, és trist i lamentable veure que mentre la Luisa i els seus fills continuen passant necessitats els ciutadans assistim atònics a revelacions escandaloses com les dels papers de Panamà, la crema de constitucions en directe que són aplaudides per una part dels representants públics, debats teòrics sobre l’essència de la pàtria, resolucions de desobediència que no porten enlloc, bloqueig al canvi en nom de la revolució, etc. I tot això mentre ningú fa absolutament res per acabar amb aquesta realitat social tant perversa.  

Els socialistes ens neguem a ser còmplices de tanta inoperància i hipocresia política. La nostra raó de ser és donar una resposta real al drama que viuen la Luisa i els seus fills. Per això hem proposat aquesta setmana al Parlament que el Govern destini ja mateix 10 milions d’euros als ajuntaments catalans a fi i efecte que aquests, com a administració més propera al carrer, eviti el tall dels subministraments bàsics a les Luisas d’aquest país.

És cert que això que dic no té l’èpica de les grans concentracions amb banderes, ni fa referència a grans lluites històriques, ni parlen del FLA tot el dia, ni de recórrer al Tribunal Constitucional, ni té comentaristes professionals dedicats en exclusiva a assenyalar amb el dit als “traïdors” a la pàtria. Tot això és cert, però quan vaig conèixer la Luisa vaig recordar el poema d’Ajmatova que evocava “una realitat fràgil sotmesa al jou d’un patiment infinit.”

Amb tota claredat, i des del respecte a tots els sentiments de pertinença nacional que conviuen al nostre país i al debat territorial que també és important, senyors que teniu responsabilitats polítiques als Governs: aproveu la tarifa social energètica ja!