“Segons les
mateixes dades oficials de la Generalitat més de 2.000 persones estan en llista
d’espera a les comarques tarragonines per accedir a una plaça de residència
pública per a la gent gran, una xifra realment intolerable”, així ho ha denunciat avui
la diputada socialista per Tarragona, Rosa
Maria Ibarra, que ha demanat al Govern que atengui amb les dotacions
econòmiques necessàries, en els pressupostos de la Generalitat que s’han de
presentar en breu, la realitat diària que viuen moltes famílies.
Rosa Maria
Ibarra ha
recordat que el Govern de CDC-ERC ha vingut ignorant durant els darrers anys
totes les propostes del PSC per reduir aquestes llistes d’espera, establint
calendaris i fixant recursos, a les residències públiques. “Estem parlant d’uns ciutadans que no poden esperar. Quina sortida
se’ls dóna amb aquestes llarguíssimes llistes d’espera? Doncs anar a una
residència privada –qui s’ho pugui pagar- o bé deixar en exclusiva la
responsabilitat de tenir cura dels avis en mans dels familiars. Aquesta és la
disjuntiva real amb la que es troben moltes famílies.”
En aquest sentit, la diputada socialista ha recordat
que segons les mateixes associacions de Gent Gran de Catalunya el temps
d’espera efectiu per accedir a una plaça pública d’una residència es dilata
fins a cinc anys.
“Com sempre
passa, darrere dels números hi ha una realitat que en molts casos és realment
dramàtica. Per exemple, parlant amb associacions de Gent Gran ens expliquen casos
d’avis i àvies que requereixen ser atesos vàries vegades durant la nit amb el
que això comporta pels familiars que en tenen cura i que l’endemà han d’anar a
treballar.”
Rosa Maria
Ibarra ha
reiterat el compromís del PSC de sumar esforços on faci falta, també al
Parlament, per fixar una agenda social que doni una resposta efectiva a la
situació que es viu a peu de carrer a Catalunya.
“Amb el
conflicte institucional permanent i amb discursos abrandats estèrils no anem
enlloc. No podem parlar cada dia de “la llibertat” quan aquesta llibertat i la dignitat
que comporten els és negada, per exemple, a les persones amb discapacitat que
es veuen obligades a viure amb menys de 100 euros al mes. Els catalans ens
mereixem que entre tots siguem capaços d’establir un pla que garanteixi els
serveis bàsics de l’Estat del Benestar i uns ingressos mínims per a tothom, tal
i com defensen les associacions del tercer sector i les ONG que treballen
l’àmbit de la pobresa i les desigualtats com Save the children”, ha conclòs la diputada
vallenca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada