divendres, 17 de maig de 2013

L'ESCALA DEL PRESIDENT MAS




Dissabte 11 de maig el president del meu país inaugurava una petita remodelació de la Cartoixa de Scala Dei que ha quedat molt bé i recomano la visita.

El discurs, després d’un divendres en què el president es devia contenir davant Rajoy al Saló de l’automòbil, ja s’endevinava que seria d’inflamació nacionalista per als seguidors cada cop més àvids de racions de xutada independentista. Ja se sap que les addiccions no es poden mantenir si no és amb racions cada cop més carregades.

Així que el President del meu país es va empescar una traducció una mica forçada del topònim que ens acollia i va dir que “Scala Dei “ volia dir “Escala cap a Déu” en lloc de “Escala de Déu “ que seria la traducció literal. El president recordava que la Cartoixa també s’havia edificat allí perquè diu la llegenda que un pastor va somniar, com Jacob, que els àngels pujaven i baixaven per una escala que recolzava en un pi que allí es trobava. I efectivament l’Antic Testament relata  el conegut "somni de Jacob" que va veure una escala per on els àngels pujaven i baixaven" (Gènesi 28, 11-19). Jacob no m’ha caigut mai simpàtic perquè va comprar la primogenitura per un plat de llenties al seu germà Esaú i va enganyar el seu pare Isaac cobrint-se amb una disfressa per rebre la seva benedicció. Així que el President desgranava el seu discurs centrat en l’escala ja es deduïa el moment culminant que va arribar aviat quan va dir que Catalunya necessitava una “escala cap a la llibertat”.

No se sap cap a quina llibertat ens vol dur un president que ja va pel seu tercer any de mandat i encara no pot exhibir cap resultat positiu, però em temo que és per amagar aquest rotund fracàs que dia rere dia proclama una hipotètica llibertat que simplement no existeix. Perquè separar-se d’Espanya que és l’únic que vol dir quan parla de llibertat el sr. Mas és una cosa però hi ha una altra llibertat que entenem “ els altres catalans “ – i que em perdoni Paco Candel - entre els quals es troba aquest humil servidor que no combreguem amb la doctrina que alguns voldrien que fos l’única i que , si jutgem només pels mitjans públics ho sembla.

Som uns milions de catalans que defensem, desitgem i treballem per la llibertat que vol dir que tothom sense excepció tingui accés a una educació, una sanitat i una atenció social de qualitat; disposar de feina i eradicar la pobresa que és la principal manca de llibertat  al nostre país, ni nens exclosos socialment. La llibertat de poder decidir sobre les principals qüestions que afecten a la vida quotidiana dels nostres ciutadans com els aliments, l’energia o l’¡aigua, tots ells en mans foranes que decideixen per nosaltres. O la llibertat de no dependre dels poders financers i ni tan sols de disposar d’un banc propi. En definitiva, el sr. Mas potser entendrà més la màxima dels liberals anglesos “freedom from the need to be free” que fem nostra. És a dir, ser lliures de  la necessitat per ser lliures .

Però d’aquesta llibertat, el president del meu país no en parla mai i, naturalment, no en va parlar dissabte. Es va referir molt a Catalunya i al país però no va parlar dels problemes dels catalans i les catalanes.
En marxar vaig recordar que els terrenys i l’ordre per construir la Cartoixa de Scala Dei els va donar Alfons el Cast, un rei que no va néixer a Catalunya sinó a la terra on s’acaba d’aprovar una nova llengua que es diu lapao i va morir a terres de l’actual França. Valdria la pena que tinguéssim en compte que tant amb aquestes terres com amb d’altres veïnes hauríem de fomentar i mantenir bones relacions de tot tipus: Econòmiques perquè avui dia ja es veu que són imprescindibles però també culturals que són la base de la nostra nació catalana, per si s’havia oblidat.

I em temo que no fomentem ni les unes ni les altres. En una època d’interdependències, el Govern, amb el seu president al davant es preocupa d’explicar  i internacionalitzar els nostres conflictes en lloc dels nostres avantatges i fer-los ben grossos i dramàtics en lloc de cercar complicitats per trobar solucions com havia estat tradicional al nostre país.

Jacob va somniar una escala que el comunicava amb la divinitat. A l’escala que el President Mas voldria cap a la llibertat li falten esglaons i em temo que no els han serrat nomes els nostres adversaris.

Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Més Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada