dilluns, 27 de maig de 2013

CARTA ALS 33 (I ALS D'ABANS)




Aviso que no seré objectiva en aquesta carta ni tampoc és la meva intenció de ser-ho. Ho sento, però no puc ser objectiva quan aquesta setmana han fet fora a 33 treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Cambrils, de la mateixa manera que tampoc puc ser-ho quan veig a les noticies que acomiaden una persona de qualsevol tipus d'empresa. En el cas que ara ens preocupa, el de l’ERO de Cambrils, no tinc més remei que posar-li nom i cognoms a cadascuna de les persones que estan en aquesta maleïda llista. Persones que són i han estat companys de feina des de fa molts anys.

Són persones que tenen una història particular, personal i única. Persones amb els mateixos problemes que pot tenir qualsevol lector d’aquesta carta. I allò que els fa especials davant l’opinió pública és, només, que treballen en una administració.

La crisi econòmica no només ens fa més pobres en diners; la crisi ens fa més pobres en valors i en solidaritat, com es demostra clarament quan de vegades escolto “que ja els hi està bé, que no són intocables”.

Cal recordar que  aquesta seguretat en la feina ha estat guanyada en unes oposicions; no els va ser fàcil accedir a un lloc de treball fix, perquè va haver-hi un sacrifici en temps i esforç i potser, deixant feines que en aquell moment es guanyava més.

Si Cambrils ha arribat a ser una ciutat com la que (era), ha estat en gran part a l’esforç i professionalitat de treballadors com els que aquest govern ha acomiadat sense ni una paraula d’agraïment, ni un gest d’humanitat... res. Un dia estàs en un maleïda llista sense saber ben bé per què i l’endemà et trobes al carrer amb una ma al davant i l’altre al darrera. Molt hàbilment, la “negociació” que alguns han proclamat amb els representants sindicals consisteix en una espècie de ruleta russa, en la qual, els mateixos companys han de proposar una alternativa amb altres companys treballadors.

Es vol contaminar l’opinió pública dient que l’ajuntament està sobredimensionat, s’estigmatitza els treballadors públics acusant-los de no ser eficients ni rendibles i no sé quantes coses més.

Superàvit, superàvit, superàvit...a costa de qui i de què?

S’aplica un model ideològic tenint com a excusa la crisi econòmica. La dreta és així, a Cambrils i a qualsevol lloc del món. M’acomiado preguntant-me es pot presentar un resultat pressupostari de més de dos milions d’euros en positiu i tirar al carrer a 33 persones (més totes les que han marxat abans) sense cap mena de remordiment.

Estic  cansada i farta que, a més a més, el missatge constant del govern de CiU, PP i la PLIC digui que és culpa dels governs anteriors. Doncs no. Els governs anteriors van crear els serveis que portaven a terme aquestes persones que ara sembla que són prescindibles. Els serveis que tothom elogiava i gaudia sense distincions de cap mena.

Ja he dit que no seria objectiva en aquesta carta. Ho sento, no ho puc ser.

Trenta-tres companys i companyes i tots els d’abans, persones com tu o com jo estan en una llista injusta, com totes. Però aquesta és la nostra.

Article d'Anna Peláez, primera secretaria del PSC de Cambrils, publicat al Diari de Tarragona  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada