100 DIES PERDUTS

Difícilment un President de la Generalitat s’ha presentat amb un balanç tan pobre com el que Artur Mas ha exhibit aquesta setmana en valorar els 100 primers dies d’aquesta legislatura. 100 dies marcats per la inacció d’un Govern, el de CiU amb el suport d’ERC, que no ha fet absolutament res tot i el context d’emergència social reconegut pel mateix Mas en la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació. Bé, dir que no ha fet res tampoc és cert, una cosa sí que s’ha impulsat, en concret, el flamant Consell Assessor de la Transició Nacional (les majúscules són seves). Això en un país on ja s’han superat els 800.000 aturats, on hi ha 300.000 famílies amb fills petits que no tenen cap ingrés mensual i on la Generalitat no paga a les entitats del tercer sector, als farmacèutics, als hospitals...

Davant d’aquesta situació tan dramàtica, que es tradueix en patiment i una angoixa diària per a desenes de milers de catalans, als socialistes no ens interessa res més que donar resposta a les necessitats reals dels ciutadans. Per això emplacem un cop més a Artur Mas i al Govern de CiU a convocar la cimera social, a la que es va comprometre públicament Mas durant la campanya electoral, i que després va suspendre ell mateix unilateralment 48 hores abans de què es dugués a terme.

“Davant de situacions excepcionals, calen decisions excepcionals” com diu el mateix President Artur Mas. Però aquestes decisions han d’anar en la línia de respondre a la situació realment excepcional i dramàtica que es viu a moltes llars del país. La Generalitat no té tots els mitjans per a fer-ho, és obvi, però també és obvi que disposa d’instruments executius i pressupostaris per posar més l’accent sobre les polítiques socials que ajudin a pal·liar, encara que sigui en part, les conseqüències més devastadores de la crisi que estem patint.

Un cop dit això, un Govern pot actuar de moltes maneres, pot, fins i tot, equivocar-se en les seves decisions, però el que no pot passar, el que és un pecat mortal, és que no faci res. I això és el que ha fet el Govern de CiU d’ençà la seva constitució després de les eleccions: res pels catalans i catalanes.

Els socialistes li demanem que canviï les seves prioritats, què ja està bé d’intentar distreure aquesta abdicació de responsabilitats culpabilitzant, en exclusiva, al Govern de Rajoy  i que més enllà de “transicions nacionals”, ens doni resposta a interrogants com: Que pensa fer per reduir aquesta intolerable xifra d’aturats que patim a Catalunya? Quan pagarà a les entitats del tercer sector, als discapacitats, les ajudes a la dependència, als farmacèutics, etc? Aquestes són les respostes que esperem.

Els socialistes tornem a estendre la ma i reivindicar la nostra voluntat d’arribar a punts d’acord però no per perdre el temps i continuar jugant al gat i al gos amb el Govern del PP, sinó per impulsar tot el que estigui a les nostres mans, a les mans del  Govern de Catalunya per fer que aquests centenars de milers de catalans que estan a l’atur tinguin realment el dret  treballar, a tenir un habitatges digne... en definitiva, dret a decidir sobre la seva pròpia vida.