divendres, 19 d’abril de 2013

EL PP ES BURLA DEL DOLOR DE LA GENT




“Allà on hi ha dolor, allà hi ha un lloc sagrat. Algun dia la humanitat comprendrà el que això significa de veritat”. Atenent a aquesta màxima d’Oscar Wilde podem afirmar que no sabem si la humanitat ha après a respectar el dolor humà, el que si que podem afirmar amb contundència és el que el PP encara no ha arribat a aquest estadi. I és que aquesta mateixa setmana la secretaria general del PP s’ha despenjat amb unes sorprenents declaracions en les què afirmava el següent: “los votantes del PP se ajustan el cinturón pero pagan su hipoteca. Otros, con excusas vagas, no hacen lo mismo.”

Què està suggerint la senyora Cospedal amb aquesta al·lucinant afirmació? Que la gent no paga les mensualitats de la seva hipoteca per caprici o per “excusas vagas”? És conscient aquesta senyora que la devastadora crisi econòmica, sumada a les retallades socials del Govern del PP, han provocat que desenes de milers de ciutadans passin un autèntic viacrucis per pagar la seva hipoteca i arribar a final de mes amb un mínim de benestar material? Però com es pot frivolitzar sobre un tema que afecta i preocupa a tantes i tantes persones amb tant de cinisme!

Cal recordar, però, en desgreuge de la senyora Cospedal que es tracta de la mateixa persona que recentment ha definit les mobilitzacions de les associacions d’afectats contra els desnonaments com a “nazismo puro”. Per tant, potser caldria interpretar les seves declaracions sobre las “excusas vagas para no pagar la hipoteca” com una manifestació benigne del que el PP entén per “centro liberal” i per sensibilitat social. En fi...

Lluny de demanar perdó per aquesta barbaritat, el PP ha continuat enroscat en la seva particular i singular convicció que consisteix a dir que si la gent no paga la seva hipoteca és perquè no vol. Així, el senyor Martínez Pujalte va elevar el to i va reconèixer en declaracions televisives la veracitat de les afirmacions de la senyora Cospedal però ho va justificar afegint que “lo que quería decir es que en España la protección social no puede llevar a que se cambie la cultura de pago.” Demano un moment de reflexió sobre aquesta frase, demano reflexió perquè qui la diu se suposa que és conscient que viu en un país on hi ha sis milions d’aturats registrats, dels quals més de tres milions han esgotat la prestació d’atur.

Què vol dir el senyor Martínez Pujalte? Que aquells que no puguin pagar-se una atenció sanitària, per posar un exemple, no han de tenir accés a ella? Potser així seriem fidels a la “cultura de pago” però hauríem fracassat com a societat en donar l’esquena a aquells que més necessiten les ajudes per estar en condicions d’especial vulnerabilitat el que, d’entre altre petits detalls, és un dels impulsos humans més dignes segons totes les civilitzacions que mereixen aquest nom.

Però la guinda al reguitzell de despropòsits estava per venir i la va donar un comunicat de premsa del PP que deia (cito textualment): “Defendemos que hay que cuidar del que no tiene nada pero hay que animar a aquel que quiere ganarse la vida dignamente.” Guanyar-se la vida dignament... sí, sí, és clar, però tenint en compte que la frase s’adreça a les persones que estan patint desnonaments, què vol dir això? Que aquestes persones no es guanyen la vida dignament? Ja està bé, per favor!

Senyors del Partit Popular: vostès van guanyar les darreres eleccions i disposen d’una amplia majoria al Congrés i al Senat per fer i desfer a la seva voluntat, fins i tot per saltar-se tots i cadascun dels seus solemnes compromisos electorals. Fins aquí res a dir. Ara bé això EN CAP CAS els dóna dret a burlar-se del dolor de la gent i a menysprear a les persones amb afirmacions indignants com aquestes en les què s’assenyala que hi ha ciutadans que no paguen la hipoteca perquè no s’esforcen en fer-ho posant, a més, “excusas vagas”, per afegir-hi un plus que resulti encara més humiliant. No hi ha “excusas vagas”, senyor meus, el que sí que hi ha és molta desesperació, molt de patiment, i molta angoixa per part de desenes de milers de famílies que han perdut tots els seus ingressos i que estan patint de manera devastadora les conseqüències d’una crisi econòmica que ells no van provocar. Són realment incapaços vostès d’entendre, o com a mínim de respectar, el dolor d’aquells que estan vivint aquesta situació tan dramàtica? 

Article de Tomasa Molina publicat al diari Més Tarragona  

Cap comentari:

Publica un comentari