I LES BEQUES DE MENJADOR? I EL TRANSPORT ESCOLAR?

Sotmesos, com estem, a la successió ininterrompuda, diària i constant de declaracions, cops d’efecte, tweets presumptament enginyosos, sortides de to i desqualificacions i exabruptes cada dia més agosarats entre el Govern del PP i el seu entorn jurídic-mediàtic i el Govern de Junts pel Sí i la CUP, quasi se’ns ha oblidat que l’objectiu de qualsevol Govern que mereixi aquest nom ha de ser donar satisfacció a les necessitats reals dels seus ciutadans. A les necessitats més imperioses i urgents. A necessitats com el menjar o el transport escolar dels nostres nens i nenes.

I amb què ens trobem aquí? Que els socialistes ens quedem sols demanant l’actualització dels decrets de menjador i de transport escolar que el Govern de la Generalitat manté en stand-by, en els llimbs, en l’oblit dels virtuosos, pensant sempre en l’esdevenir gloriós de la pàtria que s’anuncia fa anys però que no arriba mai.

I mentre arriba aquest moment de glòria...i les beques de menjador? I el transport escolar? Sembla que qüestions tan bàsiques no interessen gran cosa a un Govern que pensa més en l’imaginari de Catalunya que en respondre amb eficàcia a les necessitats reals i concretes dels catalans i catalanes. Com s’explica, si no, que no es reobrin els menjadors escolars als centres de secundària que van haver de compactar la jornada escolar? Per què encara no s’ha corregit la injustícia que suposa que no hi hagi criteris de renda en determinats ajuts al servei de menjador?

Actualment, a la Catalunya on presumptament hi ha un partit que es considera d’esquerres al Govern (i un d’extrema esquerra que dóna suport als seus pressupostos) trobem casos de centres escolars concertats -que segreguen per sexe a l’alumnat- que són becats per al servei de menjador mentre que d’altres públics no ofereixen ni beca ni servei de menjador. Com és possible tanta insensatesa? Per què els socialistes ens quedem sols a l’hora de denunciar-ho?

Per què? Per què? Massa preguntes i cap resposta. Aquesta és la màxima que defineix l’actual Govern més interessat en pensar en l’èpica grandiloqüent i en gestos abrandats que no pas en governar, que és el que es van comprometre a fer a l’inici de la legislatura.

Què diem als pares i mares dels nens que no poden pagar el servei de menjador i que no reben cap beca o estan a l’espera de la tramitació de la mateixa? Per què tenim encara quasi 10.000 famílies catalanes que es troben en aquesta situació (tenir dret a una beca menjador però no rebre-la?

Cal recordar que la mateixa federació d’associacions de mares i pares d’alumnes de Catalunya ha acusat reiteradament al Govern de mentir sobre aquesta qüestió i no donar cap resposta real a una realitat que és real a peu de carrer.

Els socialistes hem exigit al Govern diverses vegades al Parlament que pagui el deute que té amb els ajuntaments i consells comarcals de les comarques tarragonines en concepte de beca menjador, d’acord amb les recomanacions del Síndic de Greuges de Catalunya. Vostès han vist alguna reacció? Jo tampoc.  

No s’hi val demorar una solució efectiva a “després” del denominat “procés”. No senyors meus. Prou d’amagar el cap sota l’ala. Si els pressupostos de l’actual Govern de Junts pel Sí i els seus socis de la CUP són capaços de destinat recursos públics en forma de subvencions a les escoles concertades de l’Opus Dei també han de ser capaços de resoldre un tema essencial, realment de país, com són les beques de menjador per a tots els infants que ho necessitin. En aquests moments Catalunya és la segona comunitat de l’Estat amb els preus de menú més cars. I el mateix pel que fa al transport escolar. Estem cansats de denunciar casos i casos on el transport escolar és imprescindible –pensem en la realitat de les comarques d’interior- i no es garanteix.   

Cal una reacció aquí i ara. Per això els socialistes demanem que tots els nens i  nenes tinguin garantides les seves necessitats alimentàries bàsiques. Això vol dir assegurar tres àpats al dia als infants de famílies en situació de pobresa, el pagament de totes les beques de menjador i la posada en servei d’una targeta de compra per tal que les famílies més necessitades puguin adquirir paquets d’aliments bàsics que les permetin viure amb la dignitat material que mereixen.

Si som capaços de solucionar les mancances actualment existents en beques de menjador i en transport escolar haurem fet, tots junts, un pas endavant de gegant per dignificar socialment el país.