dimecres, 10 de maig del 2017

LA MALA CONSCIÈNCIA DE PABLO IGLESIAS...



“Existe la posibilidad de que haya un Gobierno diferente.” Qui sembla haver baixat de la figuera i descobrir ara que no estem condemnats a tenir un Govern del PP liderat per Rajoy? Pablo Iglesias, líder màxim (i després de Vistalegre II, únic), de Podemos. Uns dies després, el senyor Iglesias ha anat més enllà i ha ofert “al Partido Socialista y a Ciudadanos a que pongan sobre la mesa al candidato que quieran para ganar la moción de censura contra el Gobierno de Mariano Rajoy.”

Molt bé, sí, però, un moment... qui va ser qui fa tan sols un any va rebutjar un acord polític que desbanqués Rajoy de la Moncloa? Qui va votar “no” a la candidatura de Pedro Sanchez com a president del Govern juntament amb els diputats del PP? Qui va qualificar un acord necessàriament múltiple alternatiu al PP com a “una operación al servicio de las élites y de las empresas del IBEX-35”? El mateix senyor Iglesias, màxim líder de Podemos.

Què ha passat, doncs, per explicar aquesta mutació meteòrica que ha portat al senyor Iglesias a passar de denigrar una alternativa real al Govern del PP a voler-la ara liderar? Ell mateix ens ho explica: la operació Lezo que ha descobert una altra presumpta trama corrupta vinculada al Partit Popular. Em sorgeix aleshores un nou dubte: Ha calgut aquesta acció judicial i policial per fer caure del cavall en el camí de Damasc al senyor Iglesias i fer-li descobrir que el PP té un petit problema amb la corrupció sistèmica? De debò? Què pensava fa un any, per exemple, de la trama Gurtel o de la trama Púnica que ja afectaven de ple al PP? Considerava aleshores que es tractava de temes menors? Què les diferència ara de la operació Lezo? No serà que ara té mala consciència per haver votat conjuntament amb el PP el rebuig a la candidatura de Pedro Sánchez?

No. El senyor Iglesias ha de deixar de convertir la seva acció institucional en un espectacle i ha de passar a fer política de debò, la que transforma la realitat i canvia a millor la vida de les persones. I això no es fa alimentant el seu ego ni donant voltes en un autobús sinó seient a negociar amb la resta de forces progressistes i reformistes sobre com aconseguim entre tots el canvi real que aquest país necessita.  

Ja va sorprendre tothom amb les seves excentricitats quan es va auto-erigir en vicepresident d’un Govern que anunciava sense negociar-ho prèviament amb ningú però reservant-se el control del Cesid i dels serveis d’intel·ligència. Ara anuncia una moció de censura, sí, però quan els periodistes pregunten si ha parlat amb la resta de grups afirma tranquil·lament que no però que parlarà amb la societat perquè aquesta és “la moción de censura del pueblo”. Naturalment, el “pueblo” ha de ser dirigit i liderat i per això està ell, per ser el digne i únic intèrpret de la voluntat popular. En fi...

Parlo sempre des del respecte i simpatia cap als cinc milions de persones que van votar Podemos i a la seva coalició electoral amb el partit comunista i 14 agrupacions polítiques més. Ara bé, estic convençut que la gran majoria d’aquestes persones volen una alternativa real al que representa mantenir Rajoy a la Moncloa. Impulsem-la amb honestedat sabent que el camí és difícil però que hi ha elements en comú en clau de regeneració democràtica i de redistribució de la renda nacional que poden, i han, d’unir-nos a tots. Deixem ja de banda les performances inútils i seiem a negociar de debò perquè estic convençut que tant a Catalunya com a Espanya cal que les esquerres sumin conjuntament per propiciar el canvi que ja s’ha esdevingut a la Generalitat valenciana o als ajuntaments de Madrid i Barcelona, per posar només uns exemples.


Ara bé, per aconseguir-ho caldrà que alguns deixin de mirar-se el mèlic i exerceixin de veritat la humilitat que falsament proclamen en els mítings però que després ignoren en la seva acció política.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada