El toc de la campana de
l’església torna a convocar-nos a tots i a totes en defensa de la ciutat i de
tot el que significa a nivell moral i de cohesió interna. El salvatge atemptat
que vàrem patir ens ha recordat a tots que Cambrils no és un topònim
identificat en un mapa sinó que també implica una serenor cívica i una
determinació invencible a l’hora de fer front i derrotar al terror.
De fet, l’amor dels cambrilencs
i cambrilenques per la llibertat és ancestral. No és flor d’un dia sinó fruït
d’un compromís fecund amb la tradició heroica del nostre poble. La mateixa història
registra que la nostra ciutat prefereix la resistència a la claudicació, la
lluita al deshonor.
Al 1640 la resistència cambrilenca
tan sols va poder ser sufocada amb la traïció i l’engany dels assetjadors. Les
muralles de Cambrils van ser testimonis del sacrifici dels veïns de la vila que
van lluitar fins més enllà de les seves possibilitats. Cap poder dictatorial ha
pogut eradicar aquest esperit cambrilenc de passió per la llibertat i si no ho
ha aconseguit cap exèrcit invasor no diguem uns covards terroristes que no
mereixen res més que el menyspreu universal per la seva indignitat.
No assoliran els seus propòsits
de sotmetre’ns al seu regne de terror. Desconeixen completament que Cambrils és
sinònim de dignitat i de justícia. La manifestació cívica que va omplir de gom
a gom els carrers de la vila per rebutjar la barbàrie dels assassins és la
plasmació de la unitat cívica del nostre poble. No tenim por, però també estem
determinats a derrotar democràticament a aquells que volen que l’odi entri en
l’ADN de la nostra estimada ciutat.
Aquest esperit cambrilenc en
defensa de la llibertat per damunt dels interessos egoistes s’ha tornat a
manifestar aquests dies. Ho ha fet amb la valentia dels agents dels cossos de
seguretat, amb el comerciant que ha tornat a aixecar la persiana del seu
establiment, amb els veïns que s’oferien a donar sang, amb els taxistes que
portaven de franc als turistes que estaven presents al lloc de l’atemptat.
Davant d’aquesta realitat no
puc més que sentir-me orgullosa de la meva condició de cambrilenca, de filla
d’una vila capaç de donar al món aquesta imatge de valentia cívica, digna
successora de l’heroisme dels nostres avantpassats.
No podran sotmetre Cambrils ni
aquests energúmens ni cap poder terrorista. Tampoc s’obriran camí els
predicadors de l’odi. Desconeixen que per a nosaltres el pluralisme no és
equivalent de debilitat sinó que és una fortalesa que ens reforça en la nostra
identitat de cambrilencs i cambrilenques. Lluny de debilitar-nos, ens enforteix.
Vull també parlar amb serenor i
humilitat sobre presumptes responsabilitats que per a mi són responsabilitat
exclusiva del assassins terroristes. Crec que faríem bé -al fil d’aquest esperit
cambrilenc que reivindico- enlloc d’assenyalar amb el dit o decretar
culpabilitats com fan alguns, ampliar els nostres compromisos morals,
escoltar-nos amb més atenció uns i altres, aguditzar els nostres sentiments
d’empatia i reiterar que som un sol poble unit entorn d’uns ideals comuns de
benestar social i qualitat de vida.
Crec que, malgrat les qüestions
que calgui millorar, la immensa majoria de cambrilencs i cambrilenques estem
plens d’honestedat i de bondat, com s’ha demostrat altre cop aquestes darreres
setmanes, i que ens reposarem d’aquest cop dur reiterant el nostre compromís de
forjar un poble alegre i cohesionat on els apòstols de l’odi terrorista, i
aquells que els alimenten i justifiquen, no tinguin cabuda. Cambrils és
llibertat i aquesta veritat essencial no podrà mai ser sotmesa o anihilada, ni
ara ni mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada