VOLEM VIURE AMB DIGNITAT!

Aquesta setmana jo mateixa com a diputada al Parlament he presentat a Tarragona la campanya del PSC “volem viure amb dignitat”. Què pretén aquesta campanya? Doncs fer una crida per a establir tres  línies vermelles, tres condicions  mínimes a Catalunya que garanteixin un mínim de benestar material a tots els catalans i catalanes. Aquí i ara això és possible si hi ha voluntat política per dur-ho a terme.

Sovint es crítica que diguem-ne, al carrer, hi ha  uns problemes mentre “els polítics” es dediquen a parlar de les transicions pàtries i del sexe dels àngels, per tant seré extraordinàriament clara en l’obligació que entenc té el govern i la societat, tenim en aquests moments de greu crisi econòmica: menjar, un sostre i un ingrés mínim per a totes les famílies catalanes.

Primer, ningú sense aliments. Tots els nens i nenes  tenen dret a  una alimentació adequada. Diverses associacions del tercer sector han alertat de casos de malnutrició infantil a escoles del país. És això acceptable a la Catalunya del segle XXI? Mai! Per això els socialistes demanem garantir tres àpats al dia als infants en risc, per aconseguir-ho proposem: una reforma de les beques de menjador i l’establiment d’una “targeta de compra” per garantir l’adquisició d’aliments bàsics a totes les famílies.

Segon, ningú sense llar. El dret a l’habitatge està recollit a la Constitució i a l’Estatut però, tot i això, el drama dels desnonaments es tradueix aquí a Tarragona en 500 famílies, durant l’any passat, que es van quedar al carrer, abandonades a la seva sort, sense un lloc on poder viure amb dignitat. Cal posar punt i final a aquest drama social per això proposem mesures excepcionals com l’expropiació temporal d’habitatges en processos de desnonament hipotecari i el foment del lloguer particularment de pisos buits propietat de bancs i societats immobiliàries.

Tercera línia vermella, ningú sense ingressos. Reivindiquem el dret a subsistir, com aconseguir-ho? Proposem la Reforma de la Renda mínima d’inserció (RMI) i que la Generalitat hi destini el 0’7% del seu pressupost (ara és el 0’2%). Recordeu quan fa uns anys demanàvem que les administracions destinessin el 0’7% dels seus ingressos als països del Tercer món?, avui els socialistes demanem al Govern de la Generalitat que es destini aquest 0’7% als catalans i catalanes que no tenen cap ingrés.  A les comarques tarragonines hi ha més de 10.000 famílies que tenen a tots els seus membres, a tots, a l’atur i que no cobren cap prestació o subsidi. Aquestes famílies necessiten menjar ARA i no poden esperar a les brillants conclusions del Consell Assessor de la Transició Nacional, ni l’arribada de la mítica Ítaca.

Per últim i no per això menys important, els socialistes estem convençuts que el principal problema que té Catalunya no es diu Espanya es diu atur. A les nostres comarques tenim 121.000 aturats, això significa 121.000 drames. Aquests convilatans no podem esperar, no poden esperar  solucions miraculoses a mig termini, necessiten solucions ARA. Solucions al nostre abast com una moratòria d’acomiadaments, una borsa de treball específica per a majors de 50 anys amb bonificacions i incentius per les empreses i plans d’ocupació, formació i requalificació  adreçats als joves.

Vull remarcar que totes aquestes mesures són perfectament realitzables ARA, al marge del debat sobre la transició nacional, dels mercats financers, etc. Per exemple, si la Generalitat recupera l’impost de successions (suprimit per CiU i PP) disposarem dels recursos necessaris per poder pagar el deute que té el Govern en matèria de beques de menjador, només aquí a les comarques tarragonines el deute supera els 4 milions d’euros.

Les persones que estan acusant de ple els efectes de la crisi no poden esperar. No fer res i lamentar-se després no serveix per a res.  

Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc