dimecres, 12 de juny de 2013

LA INFÀMIA DE LES RETALLADES EN VIOLÈNCIA DE GÈNERE



Acostant-nos ja al meridià de la legislatura de tots es coneguda l’ànsia retalladora del Govern del PP en matèria de drets, prestacions i serveis socials. Reconvertit en una mena d’Eduardo manostijeras polític, i un cop oblidat i menystingut el programa electoral amb el que el PP es va presentar a les eleccions (recordeu allò de “con el PP más trabajo y menos impuestos”?), Mariano Rajoy i els seus ministres han passat la tisora per tot arreu: beques per als joves, prestacions d’atur per als desocupats, pensions per la gent gran, ajudes destinades als dependents, etc.  

Hi ha, però, unes línies vermelles que divideixen el camp de l’acció política del terreny pervers de la indecència i la indignitat. I una d’aquestes línies vermelles és el que afecta les polítiques de lluita contra la violència de gènere. No és possible retallar aquí ni un cèntim d’euro perquè estem parlant de la vida (i subratllo i remarco, de la vida) de les dones víctimes d’aquesta xacra social.

No és possible per a tothom.... tret del Govern del PP que ha retallat el pressupost destinat a prevenir la violència de gènere en un 30% (el que suposa una 8 milions d’euros de davallada). El mateix president del Govern, senyor Rajoy, no ha dit ni una paraula sobre el tema des de que va arribar a la Moncloa. Però és que la ministre de sanitat fa el mateix! I no és que les dades siguin alarmants sinó que són dramàtiques: durant l’any 2012 un total de 52 dones van morir a mans de les seves parelles o ex-parelles i en els primers cinc mesos d’enguany ja han mort 25 dones.

És aquest drama un tema secundari i prescindible pel Govern del PP? Doncs sembla que sí, atenent a l’actuació de l’executiu de Rajoy. No contents en reduir el pressupost, la nova reforma del codi penal que vol aprovar el Govern desprotegeix a la dona i als seus fills menors i despenalitza o redueix les condemnes dels agressors que poden quedar amb una senzilla multa, sense penes de presó.

O sigui, just el contrari del que va fer el Govern socialista. Durant la passada legislatura es va aprovar la llei integral contra la violència de gènere, es van augmentar els efectius policials destinats a lluitar contra aquesta xacra, es van crear 106 jutjats especialitzats i es van impulsar una sèrie de mesures per ajudes a les dones víctimes de la violència (econòmiques, sanitàries, psicològiques, etc.). Fruït també d’aquesta també major conscienciació com a societat per eradicar aquesta violència masclista el 81% de les sentències dictades per les audiències províncies en relació a casos de violència de gènere van ser condemnatòries.  

Doncs també en aquest àmbit de la lluita contra la violència de gènere, amb el PP, hem anem com els crancs, cap enrera i a marxes forçades.

Les mateixes dades ho demostren. Des de que Rajoy és president del Govern les mesures de protecció s’han reduït en 2.000 dones menys a l’any, les víctimes que comptaven amb una protecció policial activa també s’han reduït en 1.000 dones menys en relació a les dades del mateix mes de l’any passat. El més greu, però, és la reducció d’un 6% en el nombre de denúncies, el que ha fet tornat el volum de denuncies per maltractaments als nivells de 2007. La dada no és menor perquè està demostrat que la immensa majoria de les dones assassinades per les seves parelles o ex-parelles l’any passat (un 81%) no havien presentat denuncia. Per tant, la denúncia és un factor extraordinàriament efectiu en el sistema de protecció contra els maltractadors.


Vull, finalment, adreçar-me directament als ministres, responsables sectorials i diputats del PP per Tarragona. Senyors meus, deixar d’ajudar a les dones víctimes de la violència masclista, reduir els recursos i debilitar així el sistema de protecció contra els agressors és una immoralitat. Vostès saben, des de la seva consciència ètica més íntima, que no està bé. Deixin, si-us-plau, el pressupost adreçat a lluitar contra la violència de gènere al marge de les retallades i lluitin des del seu àmbit de decisió per fer-ho possible. Lamentar-se després no serveix per a res.   

Article d'opinió d'Aurora Rodríguez publicat al Més Tarragona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada