“QUIÉN HABLA HOY DE PARO EN ESPAÑA?”

“Quién habla hoy de paro en España?” Encara que sembli una broma de mal gust són les paraules textuals del líder del PP, Mariano Rajoy, durant un míting electoral fa poques setmanes a Pamplona. Paradoxalment, aquestes afirmacions les fa el president del Govern que serà recordat a la història del país per tenir el trist record d’haver tingut un major nombre de ciutadans a l’atur durant el seu mandat. El deliri i la irrealitat més absoluta. Qui parla avui d’atur, senyor Rajoy? Sense anar més lluny els milions d’aturats registrats i les seves famílies.

Les afirmacions del senyor Rajoy i d’altres dirigents del PP són, en si mateixes, un cas patètic de megalomania. Tancats en la seva particular torre de marfil i sense trepitjar el carrer des del novembre de 2011 ja fa temps que tan sols es dediquen a sacsejar el tímid creixement d’algunes dades macroeconòmiques com la gesta més gran de tots els temps des de l’epopeia de Gilgamesh. Per desgràcia, la realitat diària que viuen milions de ciutadans és molt diferent als contes de fades que es dediquen a construir els estrategs i especialistes en marketing polític del Partit Popular.  

La veritat és que amb el Govern del PP les desigualtats i la pobresa al nostre país han crescut com mai en democràcia. Lluny de lluitar contra aquesta realitat tan injusta les mesures que Rajoy i el PP han impulsat des del Govern han accentuat les conseqüències nefastes de la crisi sobre la vida de les classes populars i treballadores. Una de les mesures tan devastadores és la tan celebrada (per ells) reforma laboral, una reforma que ha comportat que en aquests moments hi hagi un milió de persones amb contractes laborals inferiors a les 20 hores i que se signin contractes de 54 dies de mitjana. Això sí, després se’ns “ven” aquesta “generación de ocupación” com una mena de “milagro económico” que “sorprendre al mundo”, segons inigualable definició del ministre Montoro (de moment, però, l’únic que sorprèn al món és el triomfalisme econòmic del PP.)

Els socialistes defensem que cal un canvi profund de rumb perquè nosaltres creiem que no hi haurà recuperació real al nostre país mentre no hi hagi una recuperació justa que no deixi ningú a la cuneta, abandonat a la seva sort. Ara bé, lamentar-se de les injustícies del PP i després “passar” d’anar a votar no soluciona res. Tan sols des de la política i des de les institucions podrem transformar la realitat perquè és aquí on es decideix el benestar dels ciutadans. I nosaltres volem.   

Sí, volem posar fi a la reforma laboral i aprovar un nou estatut dels treballadors que recuperi els drets laborals i garanteixi contractes estables i salaris dignes. Prohibirem les amnisties fiscals per als grans defraudadors (un dels escàndols més grans d’aquests quatre anys de Govern del PP) i impulsarem una fiscalitat justa on aportin més aquells que més tenen. Volem ocupació de qualitat, ben remunerada i amb continuïtat, per això invertirem en educació i innovació i deixarem enrera el “creixement” basat en l’especulació immobiliària que es va originar i multiplicar durant els anys de Govern d’Aznar.

Sobretot volem garantir els drets dels ciutadans i defensar la dignitat dels treballadors. Prou d’acotxar el cap davant dels poderosos! Hem de passar pàgina als acomiadaments col·lectius d’empreses que tenen beneficis, als fons “voltors” que després desnonen a famílies sense recursos. No més salaris d’escàndol als alts directius de les grans corporacions que després paguen salaris ridículs als seus treballadors.

    

I sobretot que mai més es torni a produir la indignitat i la burla al patiment de la gent que suposa que el president d’un país on hi ha més de quatre milions i mig de persones registrades a les oficines de treball buscant feina tregui pit i es pregunti retòricament qui parla ara de l’atur.

Article de Maria Jesús Sequera publicat al diari Més Tarragona