LA VICTÒRIA DE LA CANONJA

15 d’abril de 2010. Segur que tots els canongins i canongines recorden amb emoció aquesta data. Aquell dia el Parlament de Catalunya, fent justícia al que era una reivindicació unànime, va aprovar el projecte de llei de creació del municipi de la Canonja, com a poble independent de Tarragona a tots els efectes. Aquell dia vaig plorar d’emoció en recordar la lluita de tants i tants canongins per assolir aquesta fita històrica. Pensava que era el dia, políticament parlant, més important de la meva vida.

Ara farà un mes, el 24 de maig, es van dur a terme les eleccions municipals per configurar els nous ajuntaments. Com es sabut per tothom, la fragmentació política sorgida d’aquests comicis ha estat una de les característiques principals i molt generalitzada al conjunt del país. No a la Canonja. Al nostre poble la candidatura socialista que tinc la responsabilitat de liderar va obtenir el 62% dels vots i 10 dels 13 regidors del consistori canongí. D’entre els municipis catalans majors de 5.000 habitants no es troba una victòria electoral tan aclaparadora. Aquella nit del 24 de maig vaig tornar a viure moltes de les emocions que vaig experimentar aquell 15 d’abril de 2010.

Vull agrair aquesta confiança tan enorme dels ciutadans de la Canonja. Uns anys després d’aconseguir tornar a ser un municipi independent, malgrat la crisi, tenim les eines per desenvolupar un projecte de futur pels veïns i veïnes del nostre poble amb més benestar social i millors prestacions i serveis municipals.

Ho he dit durant la campanya i ho reitero ara: crearem ajuts al lloguer per als joves menors de 30 anys, continuarem promovent la contractació de les persones amb especials dificultats econòmiques, seguirem subvencionant els llibres de text des de la llar d’infants fins a la universitat, negociarem amb la Generalitat per aconseguir un centre de dia aprofitant les obres del nou CAP, etc. No son promeses, són compromisos amb la ciutadania que com a persones honestes, amb conviccions i valors, tirarem endavant.

Sabem que l’escenari que tenim per endavant durant aquests propers quatre anys no és un camí fàcil però als canongins això no ens espanta. Sabem, per experiència pròpia, la dificultat que suposa assolir fites tan elementals com la municipalitat que ens va arrabassar la dictadura franquista. A nosaltres ningú ens ha regalat res, al contrari, hem hagut de remar el doble per arribar a bon port i sempre des de l’estabilitat institucional, la tenacitat i el treball constant, mantenint sempre ferm el timó. Per això afronto el futur amb esperança. Sempre ho he dit: l’autèntic capital, el veritable tresor, que té la Canonja és la força de la seva gent.

Vull també expressar el meu reconeixement als regidors de la resta de forces polítiques representades a l’Ajuntament en la seguretat que el treball que fem tots plegats sigui eficaç i d’utilitat per als nostres veïns. La meva ma està estesa des de ja mateix a la recerca de punts d’acord per assolir el màxim de consens possible que la Canonja necessita en els temes estratègics.

Aprofitem ara el dinamisme econòmic, social i associatiu del nostre poble i desenvolupem-lo! La Canonja és un municipi dinàmic i socialment viu, ben situat geogràficament i connectat amb dos dels principals vectors de creixement econòmic: la indústria química i el turisme (i amb un sector comercial i industrial també potent i en creixement). Tenim camí per recórrer. I si d’aquí a quatre anys hem aconseguit, entre tots, vertebrar un poble lliure d’atur, de pobresa i d’exclusió social haurem assolit la victòria definitiva de la Canonja.       

Article de Roc Muñoz publicat al diari Més Tarragona