“Nunca sabes cuándo la mente te puede jugar
una mala pasada.” Aquesta és la frase estrella de la precampanya electoral del
PP acompanyada d’altres reflexions pretesament originals i transgressores. Quan
vaig llegir les notícies que informaven del contingut de la campanya de Rajoy
immediatament vaig pensar que la desesperació s’havia apoderat del comitè
electoral del PP. Molt malament deuen anar les coses si es presenten continguts
que el mateix cap de campanya popular és incapaç d’explicar als periodistes...
Què volen dir amb aquesta singular afirmació?
Pensen potser en la diputada del PP Andrea Fabra quan, en plena sessió
parlamentària, va cridar “que se jodan!” just després que Rajoy anunciés
retallades a les prestacions que rebien els aturats? No ho crec perquè, en tot
cas, la diputada verbalitzava l’opinió majoritària de la bancada popular
atenent a les milionàries retallades i la pèrdua d’un 30% en la cobertura real
dels aturats que s’ha registrat durant aquesta legislatura.
O potser es refereixen a les afirmacions de la
secretaria d’immigració del Govern del PP que va atribuir la marxa massiva de
desenes de milers de joves del país a l’estranger al caràcter “aventurero
propio de la juventud”? Va jugar la ment una mala passada a aquesta dirigent
del PP? No va tenir temps de pensar que potser, i subratllo el potser, amb un
atur juvenil superior al 50% i amb les taxes i matrícules universitàries i de
formació professional disparades per decisió del Govern del PP aquest migració
massiva de joves cap a altres països a la recerca d’una oportunitat es veuria
enormement estimulada?
O bé els estrategs de la campanya de Rajoy
recorden l’estupefacció que al comú dels mortals van provocar les patètiques
explicacions de la secretaria general del PP intentant justificar els pagaments
del partit al senyor Bàrcenas quan parlava de “una simulación de despido en
diferido”? O es tractava d’un homenatge encobert a Cantinflas?
Deixo de banda aquestes reminiscències a
Heidegger quan parlava de la filosofia del desconcert que tenen les darreres
ocurrències del PP i passo a centrar-me en el canvi real al servei de la
majoria que representem els socialistes. Nosaltres volem acabar amb els
privilegis dels poderosos i amb les opacitats dels mercats financers que han
gaudit de carta blanca durant aquests darrers quatre anys. Volem un país on no
es comptin els milionaris sinó que sigui un referent a Europa per haver acabat
amb la pobresa i eliminat vergonyes col·lectives com la malnutrició infantil.
Ho farem! Amb menys retòrica i compromisos
clars: Primer, derogarem la reforma laboral del PP i convertirem l’Estatut dels
Treballadors en una Carta de Drets Laborals real. Segon, triplicarem en quatre
anys la inversió pública en educació per evitar que les desigualtats neixin ja
en el procés educatiu com ha aconseguit el PP amb tanta retallada. Tercer,
aprovarem un Ingrés Mínim Vital per a les 15.000 famílies de les comarques
tarragonines (700.000 al conjunt d’Espanya) que tenen a tots els seus membres a
l’atur i ja no cobren cap prestació. Aquests ciutadans tenen dret a viure amb
dignitat material i nosaltres ho garantirem. Quart, eradicarem en quatre anys
la pobresa infantil, la més injusta i la més cruel perquè les víctimes ni tenen
la culpa de res ni es poden defendre.
Aquestes eleccions no van de canviar un
president, ni canviar uns diputats per uns altres, els assessors, etc. El 20 de
desembre decidirem amb el nostre vot si continuem per la via de les retallades,
les mentides i la falta antològica de capacitat de diàleg demostrada per Rajoy
i el PP o bé decidim pel canvi seré però segur que representem els socialistes
amb un president com Pedro Sànchez per evitar que mai més ningú hagi de marxar
del país en contra de la seva voluntat. Aquesta és la disjuntiva on ens trobem.
Nosaltres volem un canvi de veritat perquè necessitem canviar per millorar. El
pitjor que ens podria passar és que fruït d’una “mala passada de la ment” ens
trobéssim el dia 21 amb quatre anys més de Rajoy ja sigui votant directament al
PP o a les opcions que després sumarien els seus vots per investir-lo president
com Ciutadans.
Article de Joan Ruiz publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada