LES IDEES CLARES

Aquests dies posant ordre als papers a casa he trobat un document titulat “Las ideas claras”. Després de llegir-ne el contingut no he pogut reprimir una rialla irònica. Per què? Doncs perquè “las ideas claras” és la carta personalitzada que Mariano Rajoy va enviar-nos als ciutadans amb la propaganda electoral del PP a les eleccions de novembre de 2011. Estic convençuda que l’equip de campanya de Rajoy deu estar maleint Internet, les hemeroteques i la possible reproducció del text perquè la carta en qüestió és un magnífic compendi del que no han fet Rajoy i el PP un cop instal·lats al poder.

Així, Rajoy prometia que “vamos a bajar los impuestos, sobre todo a los que ganan menos y a las mujeres que trabajan fuera del hogar.” I què ha fet al Govern? Pujar tots els impostos que ha pogut, començant per l’IVA, carregant el pes de la crisi sobre les classes populars i treballadores mentre les grans fortunes i les rentes altes sortien “de rositas”. Rajoy es comprometia a “subir las pensiones” quan els pensionistes han perdut cinc punts de poder adquisitiu i han hagut de fer front al copagament sanitari i farmacèutic. “Recuperar la igualdad de todos será el eje central de mi política”, deia el 2011, doncs bé, amb ell al Govern Espanya s’ha convertit en el segon país més desigual de la Unió Europea. En aquests moments l’1% més ric posseeix tant com el 70% dels espanyols. És a dir, mig milió de persones tenen el mateix que 33 milions.

La carta és realment fabulosa perquè pràcticament no hi ha promesa electoral que no hagi incomplet. Destaca particularment la següent afirmació: “quiero una sociedad en que las mujeres tengan de verdad las mismas oportunidades que los hombres. Para ello vamos a crear 400.000 plazas de guardería.” On són aquestes places? Han arribat a crear una dècima part les places públiques de guarderia promeses solemnement per escrit ara fa quatre anys?   

Ha arribat l’hora de canviar, de canviar per millorar, sense més mentides ni faltes de respecte. Sense enganys, ni solucions màgiques però amb fermesa i amb les prioritats ben definides. I quines són aquestes prioritats per als socialistes? Doncs afavorir el creixement econòmic, invertir en educació i frenar les desigualtats. Hem d’acabar amb la vergonya de l’amnistia fiscal del PP a mida dels Bárcenas, Pujols i tutti quanti. Quan es dóna barra lliure als grans evasors fiscals i es carrega l’esforç tributari sobre els treballadors –com ha fet el PP- la desigualtat augmenta, els sous dels assalariats s’estanquen mentre els interessos dels capitals dels milionaris continuen augmentant.

Hem de redreçar aquesta dinàmica perversa augmentant els impostos sobre el capital acumulat i reduint els impostos als assalariats, autònoms, petits empresaris, etc. Hem de lluitar contra la vergonya que representen els paradisos fiscals i invertir més en educació per fomentar una innovació que creï llocs de treball de qualitat i ben remunerats.

Podem fer-ho si combatem el frau fiscal que cada any –i subratllo, cada any- evadeix 16.000 milions d’euros de Catalunya i 44.000 milions d’euros del conjunt d’Espanya. Què representa això? Doncs l’equivalent a quatre vegades la despesa per càpita destinada a l’educació pública al nostre país, per posar només un exemple. No podem tornar a permetre, no està bé, que mentre el PP impulsava l’amnistia fiscal als grans delinqüents econòmics al mateix temps aprovava el copagament hospitalari per als malalts de càncer, d’hepatitis i altres malalties greus.

Els socialistes acabarem amb els paradisos fiscals i aprofitarem aquesta recursos que ara es perden per finançar uns bons serveis públics de qualitat per a tots i totes, un bon sistema sanitari, educatiu i unes pensions dignes alhora que lluitarem contra l’increment de les desigualtats.

Per a aconseguir-ho s’ha de tenir, realment, les idees clares i l’honestedat de no fer el contrari del que es promet en campanya, una claredat i un compromís que Rajoy i el PP han estat incapaços de demostrar.

Article de Diana Salvadó publicat al Diari de Tarragona