Queden 29 dies per donar el
tret de sortida als Jocs Mediterranis de Tarragona. Ara si que podem dir que ho
tenim a tocar. Ha arribat, efectivament, l’hora de la veritat. Estic
absolutament convençut que estarem a l’altura del repte i que celebrarem els
millors Jocs Mediterranis de la història. En efecte, Tarragona, i el conjunt de
les comarques tarragonines, és una terra d’homes i dones generosos, il·lusionats
i de gran bondat, que han fet possible la meva història i totes les nostres
històries. I ara escriurem una nova pàgina brillant de la nostra història. Per
tant, a menys d’un mes pel tret de sortida dels grans Jocs que farem, em sento més
optimista que mai. Venim de molt anys de treball constant i tenaç per fer-ho
possible. Gràcies a l’esforç de tots, del conjunt de la societat de les
comarques tarragonines, gràcies al vostre esforç, del teu, avui tenim l’èxit a
l’abast.
I no ha estat fàcil. Ni ho és.
En cada victòria, i també en cada derrota, he insistit en què els èxits col·lectius
no són ni senzills, ni ràpids. No cauen del cel, ni consisteixen en ser
dibuixats sobre un paper. Impliquen esforç, constància, tenacitat. Els valors mateixos
de l’olimpisme. La recerca constant del bé preuat de la pau, valor essencial
que va determinar el renaixement dels Jocs Olímpics a finals del segle XIX, com
a punt de trobada esportiu superador de guerres i conflictes. D’això van
aquests Jocs.
A partir del 22 de juny més de
4.000 esportistes de 26 nacionalitats diferents competiran a les comarques
tarragonines. Milions de persones més ens veuran per televisió i per les xarxes
socials. Aprofitem l’oportunitat que això suposa. Una oportunitat única a la
vida. Fem-ho per potenciar el nostre comerç, el turisme, la gastronomia, la
nostra cultura, sí, però també per reivindicar el valor suprem de la pau i de
la convivència, i estendre la mà a aquells que vindran de països que com Síria
o Kosovo han patit, i pateixen, en carn pròpia l’estigma de la guerra.
Tarragona i pau són sinònims,
estan vinculats eternament per analogia. Perquè també vull dir-vos que en
aquests anys de dur treball he pogut conèixer la Tarragona real. La que fuig de
les visions pessimistes, instal·lades perennement en el catastrofisme. El
catastrofisme que mai proposa solucions, sinó que tan sols agita la culpa i el
fracàs. L’esterilitat, en definitiva,
I aquesta no és la Tarragona
dels Jocs que jo he conegut. Les comarques tarragonines que he vist són un
territori ric en valors, treball lleial i ingeni per superar totes les
dificultats. Una terra de tarragonins decents i generosos que no tenen por a
l’hora d’assumir responsabilitats. Aquest sentiment, que he pogut palpar a peu
de carrer, és real. Ho és. I per això afrontem el desafiament que suposa
organitzar els millors Jocs Mediterranis de la història amb la convicció que
serem capaços, tots junts, de portar el repte a bon port. Perquè he vist a tota
una generació de tarragonins i tarragonines plena d’energia i de noves idees
suggerents, superant tots els obstacles, que no es limiten a acceptar la
realitat sinó que estan disposats a lluitar per una Tarragona de dimensió
humana tal i com entenen que hauria de ser. Això és el que he vist, aquesta és
la Tarragona que jo conec. La que sempre trenca els sostres de vidre de la complaença
per superar obstacles que deixarien k.o. a qualsevol altre societat.
Precisament per això vull
agrair-vos a tots i a totes la vostra implicació amb els Jocs de Tarragona.
Quan veig que en pocs dies ja superem les 5.000 entrades venudes realment m’emociono.
M’emociono pensant en els milers d’homes i dones, conciutadans meus, que saben
que el que està en joc és quelcom més important que qualsevol interès menor de
curta volada. Què saben el que és treballar de valent, que mai ningú no els ha
regalat res, que saben el que és la tenacitat i el compromís. Que no responen
als insults i les desqualificacions amb més insults i desqualificacions, sinó
que ensenyen als seus fills i filles a respectar tothom. Moltes gràcies
sinceres a tots.
I avui, quan tenim els Jocs a
tocar, i quan cada dia som més conscients d’ampliar el seu èxit convertint-los
en els Jocs de la pau, vull recordar les paraules d’un gran tarragoní, Antoni
Rovira i Virgili. Doncs bé, deia aquest insigne tarragoní que “la victòria no
està reservada a les ànimes timorates que critiquen instal·lades l’atalaia de
la demagògia, sinó a aquells que lluiten amb valentia, que potser s’equivoquen,
però que, amb tenacitat i perseverança, al final assoleixen la victòria i
tasten el fruït de les grans fites.” Paraules immortals d’un tarragoní honest
que avui tenen més vigència que mai. Perquè serem capaços de celebrar els
millors Jocs de la història, els Jocs de la pau, i aquest èxit serà gràcies a
persones com tu.
Amics i amigues, tarragonins i
tarragonines: visca els XVIII Jocs Mediterranis de Tarragona 2018!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada