divendres, 4 de maig del 2018

MAIMÒNIDES A TARRAGONA




En un mes i mig donarem el tret de sortida als Jocs Mediterranis de Tarragona 2018. Com aquell qui diu, doncs, tenim els Jocs a tocar. Després d’anys d’esforços i de treball tenaç ara és, vertaderament, l’hora! S’ha parlat abastament de la transcendència d’aquesta cita internacional que acollirem les comarques tarragonines significant, especialment, la seva importància com a esdeveniment esportiu del màxim nivell. Totalment cert.

Però avui m’agradaria subratllar un altre element que va molt més enllà de l’esport, i és la importància d’aquests Jocs com a punt de trobada de totes les cultures mediterrànies i com a àgora de convivència de tots els fills i filles d’aquest Mare Nostrum tan estimat. Com un espai de diàleg i convivència en un moment en què embarcacions plenes de refugiats solquen el pont de la mar blava.

Així ho hem entès sempre des de la Diputació: els Jocs són esportius, obvi, però també són una gran oportunitat per a les nostres comarques a tots els nivells (projecció exterior, nous equipaments, llocs de treball, fluxos de visitants, etc.). Són, alhora, una gran oportunitat per projectar-nos cap al futur i també són una magnífica plataforma per fomentar els valors de la pau i de la tolerància, amenaçats i mutilats greument en aquests darrers temps.

Com? M’agradaria personificar-ho en la figura de Maimònides, rabí i filòsof de Còrdova, que va recórrer bona part del Mediterrani al segle XII. Doncs bé, Maimònides va llegar-nos una d’aquelles obres d’art que en forma escrita perduren i transcendeixen el pas del temps: la guia de perplexos.

Què diu aquesta guia? Bàsicament que no hi ha cap saviesa que no neixi del dubte. Un pensament basat en la certesa absoluta, del que sigui, tan sols condueix als discursos dogmàtics, monolítics... a la curta empobridors i a la llarga fomentadors de guerres.

No, l’autèntic pensament crític neix del dubte, del respecte i de la tolerància. De la perplexitat, en definitiva, com el pensament heterodoxa que va defensar i exercir Maimònides, fet que el va condemnar a fugir de la península per acabar sent acollit a l’altre riba del Mediterrani, al Caire, on va escriure en diferents llengües quelcom que continua sent vàlid avui dia: cal defensar sempre el diàleg i ser enemic de totes les intoleràncies.

D’això van també aquests Jocs. I no són paraules boniques buides de contingut. Al contrari, tan sols podrem acabar amb les guerres que assolen el Mediterrani, només podrem evitar més tragèdies com la dels refugiats, quan eradiquem tots els obstacles que imposen els extremismes que afirmen veritats úniques sacralitzades. Per això l’alcalde Ballesteros demana aquests dies que acollim amb els braços oberts als nostres germans sirians que vindran a participar als Jocs. I no només als sirians. També als compatriotes mediterranis que han patit el drama de la guerra, en especial de la guerra civil, com els kosovars, els libanesos, els algerians, etc.

Se’ns presenta una oportunitat magnífica, d’aquelles que passen només una vegada a la vida. Tinguem present que els Jocs seran vistos per uns 250 milions de teleespectadors de tot l’arc Mediterrani, el que suposa una repercussió mínima de 450 milions de persones de 24 països europeus i del nord d’Àfrica.

La Diputació, vull recordar-ho, ha col·laborat directament amb l’organització dels Jocs mitjançant aportacions econòmiques als 13 municipis tarragonins que acolliran alguna de les disciplines esportives que participaran a les Olimpíades. Per posar només uns exemples: Calafell acollirà les competicions d’esgrima i tenis, Cambrils les de judo, karate i tir amb arc, Reus les de handbol i futbol, i així fins a 13 pobles i ciutats que un cop acabin els jocs disposaran dels equipaments esportius per a gaudi dels seus convilatans.   

Però sent això important potser el més significatiu, el més transcendent, sigui que metafòricament Maimònides tornarà a Tarragona. I amb ell les virtuts que exigeix la convivència en pau a tot l’arc mediterrani: la veracitat i la sinceritat. Aquí i ara, a Tarragona, la ciutat on es perpetua aquesta tradició multicultural tolerant i respectuosa que somiava el genial filòsof cordovès fem vigents aquests valors de la tradició humanista, que són el ferment imprescindible de la cultura universal. De tots els homes, de totes les dones, del Mediterrani.

Visca la pau! Visca el Jocs de Tarragona 2018!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada