dimecres, 23 de gener de 2019

“LLAVORS QUIN PROBLEMA HI HA?”



M’ho preguntava ahir mateix un conegut pel carrer: “però escolta, això dels pressupostos realment de què va?”. “Doncs va de la teva vida”, vaig respondre. Va de què tinguis assegurada una bona assistència sanitària, de què els teus fills puguin accedir a una educació pública i de qualitat, que el teu pare tingui una pensió de jubilació més alta i que tu mateix puguis treballar en condicions dignes, amb salaris justos i amb la seguretat de què estaràs socialment cobert si perds la teva feina o treballes en condicions precàries. Ras i curt: van de democràcia, justícia social i dignitat humana.

Era un home intel·ligent. “Ja ho entenc”, em va respondre. “Llavors quin problema hi ha?”, bona pregunta. I adient. Aquests pressupostos augmenten en més d’un 50% les inversions a Catalunya i disparen les inversions (a mi no m’agrada parlar de despesa sinó d’inversions) socials. Aleshores quin problema hi ha? Tenint en compte el que deia (augment de les inversions a Catalunya i augment de les inversions socials) era, fins i tot, previsible el rebuig frontal de PP, Ciudadanos i Vox. Augmentar les inversions en educació, sanitat, dependència, pensions o lluita contra la violència de gènere? Va de retro! Aquest Pedro Sànchez...Quines idees que té! (deuen pensar des del nou govern de la Junta).

Sí, sí, previsible la reacció del bloc de la dreta... però que ERC i PDeCAT, que cada dia sacsegen el mantra que la Generalitat no té diners, votin en contra d’un augment de les inversions socials que, precisament, serien majoritàriament gestionades per la Generalitat, que és qui té les competències en educació i sanitat, és totalment incomprensible. De fet, és una contradicció com una casa de pagès. “Llavors quin problema hi ha?” Doncs el problema és que per a alguns això no va d’inversions socials (ni de pensions, ni d’eradicar el copagament farmacèutic, ni d’augmentar les beques, ni de les partides per dependència, ni de combatre la pobresa infantil, etc.). No, per ells això va de donar-li una puntada de peu a la Constitució i a l’Estatut i de negociar un referèndum per la secessió “amb observadors internacionals independents”. O sigui, va de tot menys dels pressupostos.

I això és realment el que han de decidir els diputats del PDeCAT i d’ERC, també els de Tarragona. Vostès volen augmentar les inversions a Catalunya i garantir un Estat del benestar fort i solvent que garanteixi la dignitat de les persones? Aleshores votaran sí als pressupostos. O bé volen seguir amb la matraca de la “necessària intervenció internacional” i de demanar-li, en una democràcia, a un president del Govern que li digui el que ha de fer a un jutge? Aleshores votaran no, que és el que faran el PP i Ciudadanos (i el que Vox ha anunciat que faria si tingués diputats al Congrés).

Els i les socialistes no tenim ni una màcula de dubte. Sí als pressupostos socials del Govern de Pedro Sànchez! Sí al diàleg i a la convivència! Sí al progrés i sí també a Tarragona! Perquè aquests pressupostos també incorporen inversions molt importants per casa nostra, com l’autovia Tarragona-Montblanc, el Corredor del Mediterrani o les destinades al port de Tarragona i l’aeroport de Reus.

“Llavors quin problema hi ha?” Doncs el sol fet que aquells que juren i perjuren “estimar-se Catalunya”, i s’autoatribueixen la potestat de parlar en exclusiva del poble català, es plantegin votar en contra d’augmentar les inversions a Catalunya en més d’un 50% ja és un problema. I greu. I un perill pel progrés del país.

Sic transit gloria mundi...    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada