En un excel·lent llibre, Indro Montanelli ens explica la
història d'un estafador italià de poca monta que, durant els anys de la segona
Guerra Mundial, és obligat pels nazis a fer-se passar per un militar antifeixista,
el general della Rovere, amb l'objectiu d'identificar als líders de la
resistència als invasors. Lentament però, l'estafador va interioritzant el seu
paper fins assumir-lo plenament i acabar afusellat pels alemanys heroicament
emplaçant als seus compatriotes a lluitar fins a la mort contra els ocupants.
Montanelli explicava una història basada en la ficció
però el PP, que s'ha especialitzat en oblidar totalment el seu passat, l'ha
acabat convertint en realitat. M'explico, com és per tots sabut el senyor Rajoy
i el Partit Popular s'han volgut erigir en els defensors "a ultranza"
de la Constitució de 1978. Des de fa setmanes afirmen que la Constitució és
"la garantia de la unitat d'Espanya" i que la més mínima esmena o
modificació de la mateixa suposaria "un gravíssim error", fins al
punt de negar-se ni tan sols a permetre que una comissió parlamentària estudiï
la seva possible reforma. No es pot tocar ni una coma de la Constitució
"so pena" de les més greus catàstrofes, venen a dir...
... Una posició realment curiosa si tenim en compte quina
era l'opinió del PP quan la Constitució va ser aprovada. El que ara és "la
garantia de la concordia y la convivencia entre los españoles" aleshores
era pels dirigents de la dreta "un ataque a la unidad de la patria ya que
se acepta el término "nacionalidades" que nosotros rechazamos con
toda la energia", segons afirmava el mateix Manuel Fraga, ex-ministre de
la dictadura reconvertit en líder de la dreta "democràtica." Aquest rebuig
a la Constitució va arribar fins al punt que només 9 diputats d'Alianza Popular
(el PP de l'època) van votar a favor de la carta magna, 2 es van abstenir i uns
altres 5 van votar en contra augurant les més dramàtiques conseqüències contra
"la unidad de la patria y los valores de la civilización cristiana."
Un, aleshores, jove inspector d'Hisenda José Maria Aznar
alertava en un article a la premsa sobre "un problema de gravísima
magnitud que tenemos los españoles: el de las llamadas autonomías" que
eren, per a ell, la mare de totes les calamitats que caurien sobre el país i
que derivaven de la Constitució. Per cert, aconsello des d'aquí la lectura dels
articles d'opinió que signava Aznar perquè el pas del temps no evita que se'ns
torni a posar la pell de gallina i expliquen, en bon mesura, la intransigència
del PP en relació a qüestions que per a la resta del món són de sentit comú. A
tall d'exemple, veiem que deia aquest home -que va ser president del Govern
durant vuit anys- sobre el bombardeig de Gernika per part de l'aviació nazi
durant la guerra civil: "Vientos de revancha son
los que parecen traer algunos. En Guernica se aprueba por unanimidad retirar la
medalla de la villa, así como todos los honores concedidos al anterior Jefe del
Estado -que aunque moleste a muchos gobernó durante 40 años y se llamaba
Francisco Franco-. Como aún les parecía poco deciden asimismo exigir
responsabilidades al Gobierno alemán por el bombardeo de la ciudad ocurrido en
1.937. Hace 42 años. En Coslada (Madrid) las calles dedicadas a Franco y José
Antonio lo estarán a partir de ahora a la Constitución." Sí, estupefacte
lector, encara que sembli increïble no és cap parodia o imitació, són les
opinions sinceres del senyor Aznar durant els seus anys de "jove
idealista".
Davant del que acabo d'exposar no sorprèn
gens la política centralista del Govern de Rajoy i el seu rebuig frontal a
qualsevol reforma que suposi una millora en l'autogovern de Catalunya però
també podem extreure alguna conclusió mínimament positiva o què, almenys, ens
convidi a l'optimisme.
I és que la pròpia història política del PP és la més
clara constatació que l'immobilisme i el NO a tot no porta enlloc. De rebutjar
parcial o totalment la Constitució s'han reconvertit en els autoproclamats
màxims defensors de la mateixa. Possiblement si a finals dels anys 70 els
haguessin dit als dirigents d'Alianza Popular que 35 anys després la
Constitució que suposava una "amenaza a la unidad de España" es
convertiria en la "garantia de la unidad de España" haguessin mort
d'un atac de riure, però aquest és exactament el relat que ha escrit la dreta
d'aquest país. Ara rebutgen el federalisme però repassant la seva història
tampoc és agosarat dir que d'aquí a unes dècades pugin erigir-se en els màxims
adalids de la reforma federal de la Constitució i erigir-se'n en els
"pares i inspiradors" de la mateixa. I és que el PP ha convertit el
relat del general Della Rovere en una realitat política.
Article de Josep Masdeu publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada