El Baix Penedès és una comarca de
Catalunya que ja suma més de 100.000 habitants i que ens els darrers anys ha
registrat un notable augment de la seva població. Situada en un eix estratègic
a nivell logístic i de comunicacions, és també un nòdul vital per articular el
país com a pont entre el Camp de Tarragona i les comarques meridionals de
Barcelona. Sembla una cita extreta de la gran enciclopèdia catalana i algú pot
pensar que es tracta d’una realitat de pur sentit comú però és que si analitzem
els pressupostos de la Generalitat per al 2015, que ha presentat el Govern de
CiU, el Baix Penedès sembla formar part d’una anella galàctica marciana o d’un
territori llunyà i remot on no calen inversions públiques.
I és que mai ho hem tingut fàcil,
mai, però aquest cop el Govern s’ha superat a ell mateix castigant la nostra
comarca a una desinversió objectiva que ens suposarà una dificultat addicional
per sortir de la crisi. El Govern d’Artur Mas destinarà a tota la comarca (que,
repeteixo, ja compta amb més de 100.000 habitants) tan sols 7 milions d’euros
però és que si descomptem els 6 milions que serviran per construir el nou
institut la Talaia de Calafell (absolutament necessari) les inversions es
redueixen a un raquític i paupèrrim milió i escaig d’euros per a tota la comarca.
Per afegir un punt de despropòsit a aquesta a burla intolerable, al damunt, els
comptes que se’ns presenten estan plens d’errors. Per exemple, a les inversions
al Baix Penedès trobem dues partides per un valor total de 405.921 euros
destinades a obres de conservació de mesures de seguretat al parc de Reus que
trobem idèntiques al cèntim d’euro (oh sorpreses de la vida!) al capítol de les
inversions al Baix Camp. Desídia absoluta? Intent de maquillar uns pressupostos
impresentables? Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions...
En els darrers quatre anys, des de
que Artur Mas és president de la Generalitat, les inversions de la Generalitat
al Baix Penedès han davallat en un 60%. Així, hem passat d’una mitjana
inversora de 31 milions d’euros amb l’anterior Govern catalanista i d’esquerres
a tan sols 9 milions d’euros amb l’actual entente CiU-ERC a la Generalitat. Dit
d’una altra manera, els 379 euros per habitant que rebíem dels pressupostos de
la Generalitat amb els Governs Maragall i Montilla s’han reduït fins als 73
euros per habitant actuals. Crec que les dades objectives parlen amb una clara
i nítida eloqüència.
Ha arribat l’hora de plantar-se. Al
Baix Penedès, ho deia abans, mai ningú ens ha regalat res. Jo mateixa, com a
alcaldessa d’un poble de l’interior de la comarca, podria omplir pàgines i
pàgines explicant les dificultats que sempre hem trobar per obtenir serveis i
equipaments que a Barcelona no caldria ni reivindicar. No demanem privilegis
però tampoc ens mereixen que ens posin pedres a la motxilla per ofegar-nos. És
evident per a tothom que aquesta caiguda continuada d’inversions per part de la
Generalitat a la nostra comarca en els darrers quatre anys ens suposa un càstig
addicional per a un territori que ja ha hagut de fer front a un augment molt
acusat del nombre d’aturats, en especial, els de llarga durada.
De fet, el grup socialista al
Parlament ha proposat al Govern de CiU en reiterades ocasions la posada en
marxa d’un pla de xoc, en l’àmbit del Baix Penedès, per fer front a aquest
augment exponencial de l’atur donada la vinculació de la comarca amb el sector
de la construcció. I quina ha estat la resposta dels que s’autoproclamaven “el
Govern dels millors”? Retallar inversions i laminar els recursos adreçats als
cursos de formació ocupacional. De pena.
Però els socialistes no ens cansarem
perquè no ens amaguem darrere de pantalles de plasma sinó que estem a peu de
carrer, veient cada dia com la pobresa i les desigualtats no paren de créixer.
Hem repetit per activa i per passiva que el nostre objectiu número u, la nostra
autèntica obsessió, és fer tot el possible per tornar a generar ocupació i
crear nous llocs de treball. Per això presentarem esmenes als pressupostos
demanant partides concretes per a aquests necessaris plans d’ocupació i
reivindicant les inversions imprescindibles per a la comarca que el Govern de
CiU s’ha “oblidat”. Estem parlant d’inversions possibilistes perfectament
aplicables si hi ha voluntat política per dur-ho a terme, més si constatem
algunes despeses supèrflues per part del Govern de la Generalitat en campanyes
d’autopropaganda o en viatges a l’estranger per estudiar la viabilitat de
referèndums. No podem seguir reculant com els cranc. És el benestar bàsic de tots
els habitants del Baix Penedès el que està en joc. Ni més, ni menys.
Article d'Imma Costa publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada