dimecres, 3 de desembre de 2014

LA DIPUTACIÓ I L’ESPERIT DEL DIÀLEG, LA NEGOCIACIÓ I EL PACTE



Des de fa ja sis llargs anys venim patint una greu crisi econòmica que ha perjudicat greument al conjunt de la ciutadania. Igual com passa a moltes economies familiars també les institucions (especialment els ajuntaments petits) han vist com se’ls retallaven els ingressos al mateix temps que havien de fer front a un augment de la demanda de serveis de tot tipus per part dels seus veïns. Doncs bé, és de justícia reconèixer que sense l’ajuda de la Diputació de Tarragona molts d’aquests municipis s’haurien trobat realment contra les cordes.

Crec que en aquests moments de crisi, més enllà dels discursos populistes i de la literatura retòrica que no porten enlloc, els ciutadans ens demanem mesures reals que els ajudin en la seva vida diària. Aquesta ha estat sempre la convicció del grup socialista de la Diputació de Tarragona. Amb aquesta convicció hem estès sempre la mà a la recerca de punts d’acord amb la resta de grups per impulsar tot allò que es pugui fer pensant sempre en el benestar de la majoria dels nostres convilatans. Fruït d’aquesta voluntat d’acord, de pacte i de consens la Diputació ha aprovat un pressupost de 143 milions d’euros per al 2015 que entenem que serà una eina útil en aquesta voluntat permanent de canvi i de millora.
Es tracta d’un pressupost que inclou partides importants per al món local (com el Pla d’Acció Municipal que durant aquest mandat haurà invertit més de 50 milions d’euros per ajudar als 190 municipis del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre) o les inversions destinades al gran projecte col·lectiu que suposen els Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017. Cal tenir present que en aquests quatre anys la Diputació haurà invertit prop de 100 milions d’euros a inversions directes en equipaments, serveis i accions als municipis tarragonins.

En cap cas vull dibuixar un escenari idíl·lic. Ans el contrari, en aquests darrers anys la crisi, sumada a les retallades impulsades pels Governs de CiU i PP, han posat a les classes populars d’aquest país en una situació extrema. En aquests moments tenim a les comarques tarragonines 70.000 aturats censats, un atur juvenil insostenible, i un augment de la pobresa i de les desigualtats que és un insult i una vergonya col·lectives. Segons les mateixes dades del Govern del PP a la província de Tarragona ja hi ha 15.000 famílies que tenen a tots els seus membres a l’atur, a tots, i que no reben cap prestació o subsidi que els permeti viure amb un mínim de dignitat material.

Els socialistes sempre hem tingut present que el nostre principal compromís és amb aquestes persones que es troben en aquesta situació tan difícil per això hem intentat eixamplar les partides pressupostàries destinades a beques menjador, a transport escolar, a les entitats que lluiten contra l’augment de la pobresa, al foment de l’ocupació, etc. En aquest àmbit crec, honestament, que s’ha fet una bona feina a la Diputació de Tarragona en aquests darrers quatre anys.

Per desgràcia no podem dir el mateix del Govern de la Generalitat ni del Govern de l’Estat que lluny d’augmentar les inversions destinades a polítiques socials les han retallat fins a límits històrics amb l’excusa de la “necessària austeritat” que tant de mal ha fet a peu de carrer. La Diputació ha hagut d’assumir responsabilitats econòmiques que corresponien a altres Administracions (què dir, per exemple, de l’escàndol de les escoles bressol?) per evitar que aquesta autèntica agressió contra les classes populars fos encara més gran. Ja fa temps que els socialistes denunciem que aquesta obsessió de CiU i PP per retallar a dues mans, carregant el pes de la crisi sobre les espatlles dels treballadors d’aquest país, no ens ajudarà a sortir de la crisi, tan sols provocarà (i provoca) una realitat social de desigualtat realment injusta i dramàtica. No es pot fer, com s’ha fet, regals fiscals a aquells que més tenen mentre s’imposen sacrificis a famílies que amb prou feina poden arribar a final de mes.


En aquest sentit, algú podria pensar que assegurar el transport escolar de petits municipis rurals, guanyar 10.000 euros en la partida destinada a les beques de menjador, un pla d’ocupació per a municipis amb un atur molt elevat o la rotonda d’accés a un poble que no disposa de recursos econòmics propis per a fer-ho són “petita cosa”. No ho és. Ens molts casos suposen la diferència entre el manteniment d’un servei essencial i aquesta obsessió neuròtica per l’austeritat que denunciava abans. En molts casos ha suposat la diferència entre el passat que ens vam trobar i una realitat millor, més equilibrada, més repartida i més justa. Aquest és el balanç que podem fer a la Diputació de Tarragona. I sempre des del diàleg, la negociació i el pacte.

Article de Josep Masdeu publicat al diari Més Tarragona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada