dimecres, 8 de febrer del 2017

UN ENTRE 15.000



La Mercedes és la mare de tres fills. El seu marit, treballador de la construcció, va rebre de ple els efectes de la crisi i està a l’atur des de 2010. Fa quatre anys va esgotar la prestació d’atur. La Mercedes treballa ocasionalment de cuidadora de persones grans o netejant domicilis particulars. Són feines puntuals, mal remunerades i que no representen ingressos regulars amb els que pugui comptar. Sense l’ajuda de la família, sobretot dels avis que amb les seves pensions són l’únic ingrés mensual segur de tot el nucli familiar, no sabria com tirar endavant. Malgrat això l’angoixa davant el present i el futur immediat és la seva companya permanent des de fa anys.

La realitat de la Mercedes és només un cas d’entre les 15.000 famílies amb tots els seus membres a l’atur i que ja no cobren cap subsidi o prestació que, segons les mateixes dades del Govern que es dedica a sacsejar el discurs triomfalista de la “miraculosa recuperació econòmica”, hi ha a les comarques tarragonines. 15.000 famílies en una província de 800.000 habitants. Aquesta és la injusta realitat que hem de redreçar des del compromís polític amb els treballadors i les classes populars.

Fa uns dies un periodista em preguntava el perquè del suport del PSC al projecte de Consorci Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou (més conegut popularment com a BCN World). Perquè estem a favor d’un projecte que crearà milers de nous llocs de treball? Perquè pensem en la Mercedes i en les persones que, com ella, viuen en carn pròpia el drama de l’atur. Precisament el projecte del CRT ens demostra com de necessari és el socialisme democràtic també a les comarques tarragonines. Entre la dreta liberal que dóna barra lliure a la iniciativa privada i l’esquerra radical que rebutja totes les inversions i viu instal·lada a la torre de marfil dels manifestos teòrics que mai es tradueixen en res (per no parlar d’aquells que defensaven que per validar una inversió que beneficiava al Camp de Tarragona calia votar en referèndum al conjunt de Catalunya) hi ha un ampli espai, que representa desenes de milers de tarragonins i tarragonines, que esperen de nosaltres la defensa dels seus interessos. Una esquerra transformadora de debò i útil a les comarques tarragonines. Una esquerra que representa el PSC.

Sabem que els reptes que tenim per endavant són molts i complexos. Sabem també que cal defensar drets i conquestes socials que creiem garantits, començant per l’educació pública i l’assistència sanitària universal i gratuïta per a tots els ciutadans. Com és possible, per exemple, que les llistes d’espera per ser operat a la regió sanitària de Tarragona continuïn en xifres superlatives i que no parin de créixer any rere any? Per què aquest despropòsit? Per què el Govern no reacciona?

Però també sabem que tots aquests problemes no són conseqüència de cap catàstrofe natural i sí d’un model ideològic, el capitalisme liberal, que va confondre la vida de les persones en fitxes d’una mena de monopoly global dels mercats de derivats. Amb les conseqüències devastadores per tots conegudes...

En el moment d’assumir la responsabilitat de ser el primer secretari del PSC de les comarques tarragonines reafirmo la meva convicció en la vitalitat del nostre poble. El Camp de Tarragona mereix més perquè té molts potencials encara per desenvolupar. Cal, en aquest sentit, demanar al Govern de la Generalitat que no reprodueixi el centralisme que ell denuncia en relació al Govern central. Necessitem més eines institucionals per gestionar els nostres recursos i els nostres projectes des de Tarragona, pensant en els ciutadans del Camp de Tarragona i en la defensa dels seus interessos i anhels. Ni Espanya és una Castella ampliada ni Catalunya és una àrea metropolitana de Barcelona ampliada.

En aquest nou període els socialistes volem ser la força transformadora progressista, feminista, ecologista, laica i defensora de la llibertat en pluralisme, de la igualtat d’oportunitats i de la justícia social que hem estat sempre. Som la aposta segura que encara volem i necessitem ser més. La força que garanteix que avancem tots junts, sense deixar ningú a la cuneta abandonat a la seva dissort. Pensant sempre en la Mercedes i amb les persones que es troben en la seva situació perquè la defensa dels seus interessos és i serà la nostra raó de ser política. En podeu estar segurs.

     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada