La Mercedes és la mare de tres fills. El seu
marit, treballador de la construcció, va rebre de ple els efectes de la crisi i
està a l’atur des de 2010. Fa quatre anys va esgotar la prestació d’atur. La
Mercedes treballa ocasionalment de cuidadora de persones grans o netejant
domicilis particulars. Són feines puntuals, mal remunerades i que no
representen ingressos regulars amb els que pugui comptar. Sense l’ajuda de la
família, sobretot dels avis que amb les seves pensions són l’únic ingrés
mensual segur de tot el nucli familiar, no sabria com tirar endavant. Malgrat
això l’angoixa davant el present i el futur immediat és la seva companya
permanent des de fa anys.
La realitat de la Mercedes és només un cas
d’entre les 15.000 famílies amb tots els seus membres a l’atur i que ja no
cobren cap subsidi o prestació que, segons les mateixes dades del Govern que es
dedica a sacsejar el discurs triomfalista de la “miraculosa recuperació
econòmica”, hi ha a les comarques tarragonines. 15.000 famílies en una
província de 800.000 habitants. Aquesta és la injusta realitat que hem de
redreçar des del compromís polític amb els treballadors i les classes populars.
Fa uns dies un periodista em preguntava el perquè
del suport del PSC al projecte de Consorci Recreatiu i Turístic de Vila-seca i
Salou (més conegut popularment com a BCN World). Perquè estem a favor d’un
projecte que crearà milers de nous llocs de treball? Perquè pensem en la
Mercedes i en les persones que, com ella, viuen en carn pròpia el drama de
l’atur. Precisament el projecte del CRT ens demostra com de necessari és el
socialisme democràtic també a les comarques tarragonines. Entre la dreta
liberal que dóna barra lliure a la iniciativa privada i l’esquerra radical que
rebutja totes les inversions i viu instal·lada a la torre de marfil dels
manifestos teòrics que mai es tradueixen en res (per no parlar d’aquells que defensaven
que per validar una inversió que beneficiava al Camp de Tarragona calia votar
en referèndum al conjunt de Catalunya) hi ha un ampli espai, que representa desenes
de milers de tarragonins i tarragonines, que esperen de nosaltres la defensa
dels seus interessos. Una esquerra transformadora de debò i útil a les
comarques tarragonines. Una esquerra que representa el PSC.
Sabem que els reptes que tenim per endavant són
molts i complexos. Sabem també que cal defensar drets i conquestes socials que
creiem garantits, començant per l’educació pública i l’assistència sanitària
universal i gratuïta per a tots els ciutadans. Com és possible, per exemple,
que les llistes d’espera per ser operat a la regió sanitària de Tarragona
continuïn en xifres superlatives i que no parin de créixer any rere any? Per
què aquest despropòsit? Per què el Govern no reacciona?
Però també sabem que tots aquests problemes no
són conseqüència de cap catàstrofe natural i sí d’un model ideològic, el
capitalisme liberal, que va confondre la vida de les persones en fitxes d’una
mena de monopoly global dels mercats de derivats. Amb les conseqüències
devastadores per tots conegudes...
En el moment d’assumir la responsabilitat de ser
el primer secretari del PSC de les comarques tarragonines reafirmo la meva
convicció en la vitalitat del nostre poble. El Camp de Tarragona mereix més
perquè té molts potencials encara per desenvolupar. Cal, en aquest sentit,
demanar al Govern de la Generalitat que no reprodueixi el centralisme que ell
denuncia en relació al Govern central. Necessitem més eines institucionals per
gestionar els nostres recursos i els nostres projectes des de Tarragona,
pensant en els ciutadans del Camp de Tarragona i en la defensa dels seus
interessos i anhels. Ni Espanya és una Castella ampliada ni Catalunya és una
àrea metropolitana de Barcelona ampliada.
En aquest nou període els socialistes volem ser
la força transformadora progressista, feminista, ecologista, laica i defensora
de la llibertat en pluralisme, de la igualtat d’oportunitats i de la justícia
social que hem estat sempre. Som la aposta segura que encara volem i necessitem
ser més. La força que garanteix que avancem tots junts, sense deixar ningú a la
cuneta abandonat a la seva dissort. Pensant sempre en la Mercedes i amb les
persones que es troben en la seva situació perquè la defensa dels seus
interessos és i serà la nostra raó de ser política. En podeu estar segurs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada