dimecres, 13 de febrer de 2013

ITV, PARADIGMA D'UN PROBLEMA MÉS DE FONS



Aquests dies ha sortit a la llum la transcripció de trucades telefòniques al voltant de les concessions de les ITV (inspecció tècnica de vehicles ) per part del Govern de CIU.  Ve de lluny perquè poques setmanes abans de deixar el Govern l’any 2003 el govern de Jordi Pujol  aprovà en el darrer consell executiu  allargar sis anys més les concessions de les ITV malgrat que encara tenien tres anys de vigència.
A Espanya la privatització dels sectors energètics, telecomunicacions i banca pública principalment  ve del Govern Aznar. Però altres activitats han acabat essent qualificades d’interès públic com la provisió i tractament d’aigua, la recollida i tractament de residus, inspeccions d’aliments o com la seguretat industrial - ITV incloses – . Però s’han anat encomanant a empreses mercantils que han acabat treballant pràcticament en règim de monopoli o oligopoli, és a dir, sense competència.
Si no s’haguessin definit com d’interès públic no estaria justificat que l’administració legislés i regulés  la seva planificació i gestió – encara que no tant  el seu control – . Només cal mirar l’ordre que anualment regula les tarifes de les ITV que s’emmarca en la Llei de Seguretat Industrial on es defineix aquesta com un servei públic d’interès general. Però malgrat això, s’encomana la seva gestió a qui té per objectiu el lucre per damunt de tot i que ha de retribuir a final d’any a uns accionistes que tampoc no estan interessats més que el seu interès particular.
Tan normal ho trobem ara que ja no ens estranya la privatització de l’aigua de rius, mars i aqüífers i el conseller Vila explica al Parlament amb naturalitat que continua el propòsit de privatitzar l’aigua del Ter-Llobregat. Seria increïble que parlés així d'un Parc Natural  però ell troba normal regalar l’aigua perquè se’n beneficiï el sr. Entrecanales, per cert habitual de la llotja presidencial del Bernabeu d’on acostumen els convergents a dir que venen molts mals de Catalunya.
Després reclama estructures d’estat  i penso si aquest govern vol un nou Estat amb les seves estructures més bàsiques en mans de monopolis quan podrien i haurien d’estar en mans de tots. La ciutat alemanya de Munich té municipalitzada l'aigua, l'electricitat, l’energia, el gas, el transport i les telecomunicacions i no és un länder. Això sí que són estructures d’estat al servei dels ciutadans.
En les converses telefòniques que hem conegut sobre com apropiar-se de les ITV es parla de 30 per cent d’ebitda ( benefici brut d’explotació ). Déu n’hi do. I en un servei públic hi ha d’haver aquests marges que paguen els ciutadans ? Recordem també les sancions multimilionàries  a empreses que són oligopolis de les telecomunicacions o dels hidrocarburs per haver abusat pactant preus que els consumidors paguen sense dret a reclamació.

Resumint, serveis qualificats com d’interès públic no es poden concedir sense control a l’interès lucratiu d’empreses mercantils. Cal  reconsiderar com es gestionen des del sector públic totalment o des d’empreses mixtes per assegurar que preval l’interès general i no el privat i que es respecten els drets dels consumidors en la planificació i la gestió d’aquestes activitats. I fem servir la imaginació perquè els controls siguin absolutament efectius: presència de professionals independents de reconegut prestigi als consells d’administració i especialment també dels treballadors i treballadores.
I revisem la llista perquè potser l’haurem d’ampliar a altres camps que també hem anat acceptant resignadament que poden estar sota la lògica del benefici privat quan les seves repercussions recauen en milers de persones innocents de la gestió d’altres.
Corrupció, ni una. I encara menys en serveis d’utilitat pública que poder preservar-les d’abusos hem de posar-les sota control i treure-les de la lògica del lucre.

Article de Xavier Sabaté publicat avui al Més Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada