Aquests dies ha sortit a la llum la transcripció de trucades telefòniques
al voltant de les concessions de les ITV (inspecció tècnica de vehicles ) per
part del Govern de CIU. Ve de lluny perquè poques setmanes abans de
deixar el Govern l’any 2003 el govern de Jordi Pujol aprovà en el darrer
consell executiu allargar sis anys més les concessions de les ITV malgrat
que encara tenien tres anys de vigència.
A Espanya la privatització dels sectors energètics, telecomunicacions i
banca pública principalment ve del Govern Aznar. Però altres activitats
han acabat essent qualificades d’interès públic com la provisió i tractament
d’aigua, la recollida i tractament de residus, inspeccions d’aliments o com la
seguretat industrial - ITV incloses – . Però s’han anat encomanant a empreses
mercantils que han acabat treballant pràcticament en règim de monopoli o
oligopoli, és a dir, sense competència.
Si no s’haguessin definit com d’interès públic no estaria justificat que
l’administració legislés i regulés la seva planificació i gestió – encara
que no tant el seu control – . Només cal mirar l’ordre que anualment
regula les tarifes de les ITV que s’emmarca en la Llei de Seguretat Industrial
on es defineix aquesta com un servei públic d’interès general. Però malgrat
això, s’encomana la seva gestió a qui té per objectiu el lucre per damunt de
tot i que ha de retribuir a final d’any a uns accionistes que tampoc no estan
interessats més que el seu interès particular.
Tan normal ho trobem ara que ja no ens estranya la privatització de l’aigua
de rius, mars i aqüífers i el conseller Vila explica
al Parlament amb naturalitat que continua el
propòsit de privatitzar l’aigua del Ter-Llobregat. Seria increïble que parlés
així d'un Parc Natural però ell troba normal regalar l’aigua perquè se’n
beneficiï el sr. Entrecanales, per cert habitual de la llotja presidencial del
Bernabeu d’on acostumen els convergents a dir que venen molts mals de
Catalunya.
Després reclama estructures d’estat i penso si
aquest govern vol un nou Estat amb les seves estructures més bàsiques en mans
de monopolis quan podrien i haurien d’estar en mans de tots. La ciutat alemanya de Munich té municipalitzada
l'aigua, l'electricitat, l’energia, el gas, el transport i les telecomunicacions
i no és un länder. Això sí que són estructures d’estat al servei dels
ciutadans.
En les converses telefòniques que hem conegut sobre com apropiar-se de les
ITV es parla de 30 per cent d’ebitda ( benefici brut d’explotació ). Déu n’hi
do. I en un servei públic hi ha d’haver aquests marges que paguen els ciutadans
? Recordem també les sancions multimilionàries a empreses que són
oligopolis de les telecomunicacions o dels hidrocarburs per haver abusat
pactant preus que els consumidors paguen sense dret a reclamació.
Resumint, serveis qualificats com d’interès públic no es poden concedir
sense control a l’interès lucratiu d’empreses mercantils. Cal
reconsiderar com es gestionen des del sector públic totalment o des d’empreses
mixtes per assegurar que preval l’interès general i no el privat i que es
respecten els drets dels consumidors en la planificació i la gestió d’aquestes
activitats. I fem servir la imaginació perquè els controls siguin absolutament
efectius: presència de professionals independents de reconegut prestigi als
consells d’administració i especialment també dels treballadors i
treballadores.
I revisem la llista perquè potser l’haurem d’ampliar a altres camps que
també hem anat acceptant resignadament que poden estar sota la lògica del
benefici privat quan les seves repercussions recauen en milers de persones
innocents de la gestió d’altres.
Corrupció, ni una. I encara menys en serveis d’utilitat pública que poder
preservar-les d’abusos hem de posar-les sota control i treure-les de la lògica
del lucre.
Article de Xavier Sabaté publicat avui al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada