El Govern de la
Generalitat (amb el suport entusiasta d’ERC) ha aprovat recentment la creació
d’un consell assessor que “vetlli” (paraules textuals) per anar conduint tot el
procés cap la transició nacional de Catalunya. El Govern del senyor Mas, doncs,
mostra una gran preocupació per crear distingits consells, amb els seus
corresponents consellers, que condueixin la nau que ens ha de portar a la terra
mítica d’Ítaca, illa immaculada on tindrem diners per tot, podrem pagar el que
devem a les entitats socials, als
ajuntaments, a les empreses i potser fins hi tot pujar el sou als funcionaris a
qui aquesta setmana els demanen nous sacrificis. Vaja, que el manà diví plourà
del cel i la vida eterna estarà a l’abast de qualsevol, tot i que no tinc clar
si la vida a la terra serà igual per a tots, o n’hi haurà alguns, uns pocs, que
seguiran decidint i ells i els seus amics continuaran fent negocis amb els
diners de tots.
Ara més
seriosament, vull recordar que això passa, recordem-ho, en un país que ja
supera els 800.000 aturats, on les classes mitjanes estan desapareixent, la
pobresa s’imposa arreu i el Govern es
dedica a privatitzar la sanitat pública i l’energia a marxes forçades. Una
sanitat que era un exemple no només
d’eficàcia, sinó de cohesió social perquè
garantia l’accés a un servei de qualitat al conjunt de la població, també als
ciutadans que disposen de les rendes baixes i no poden recórrer a les mútues
privades.
Encara recordo
com un alcalde d’un població costanera de Tarragona em comentava a finals de
2008 que havien registrat un allau de ciutadans alemanys que s’estaven
empadronant al municipi. En ser preguntats pel motiu els alemanys responien
majoritàriament dues coses: 1.- El clima benigne que gaudim i 2.- La qualitat
de la sanitat pública al nostre país. Recordo que l’alcalde en qüestió em deia
emocionat que si a finals dels anys 70 (quan ell va iniciar el seu compromís
polític) li haguessin dit que 30 anys després els catalans tindríem una sanitat
pública més bona que els alemanys no s’ho hagués cregut ni en el millor dels
seus somnis.
Doncs bé, això
comença a ser cosa del passat. I és que dos anys després de l’inici de la
singladura del “Govern dels millors” i de les retallades que ha aplicat, aplica
i, per desgràcia, tot apunta que continuarà aplicant el Govern de CiU amb
l’excusa de la crisi i de la –ai sí- necessària austeritat, s’està ocasionant
una pèrdua irreparable de la qualitat del nostre sistema públic de salut
(malgrat l’esforç diari i abnegat del conjunt de professionals a qui vull
agrair el seu esforç mediàticament invisible però absolutament imprescindible
per donar als ciutadans el servei que es mereixen).
El novedós
d’aquesta setmana és la publicació d’un informe suposadament encarregat per la
Conselleria de Sanitat a una empresa que
diu que l’ha fet gratis (ningú treballa gratis a canvi de res...) on s’exposa
com privatitzar el sistema de salut català, o el que és el mateix, fer-hi
entrar capital privat i com a conseqüència fer-hi negoci. El temps ens dirà si
aquesta serà la fórmula que ens proposaran per no fer més retallades en salut,
vendre-ho.
En conclusió,
aquesta setmana tots entretinguts camí
d’Itaca, creant Consells de la Transició
Nacional i avançant cap al “xoc de trens”, “ la internacionalització del
conflicte”..., jo no puc deixar de
preguntar-me, no serà que mentrestant uns creen aquest consell de nom tant rimbombant,
els altres s’estan venent en país als amics?
Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari el Vallenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada