divendres, 15 de febrer de 2013

EL CONSELL ASSESSOR DE LA TRANSICIÓ NACIONAL




El Govern de la Generalitat (amb el suport entusiasta d’ERC) ha aprovat recentment la creació d’un consell assessor que “vetlli” (paraules textuals) per anar conduint tot el procés cap la transició nacional de Catalunya. El Govern del senyor Mas, doncs, mostra una gran preocupació per crear distingits consells, amb els seus corresponents consellers, que condueixin la nau que ens ha de portar a la terra mítica d’Ítaca, illa immaculada on tindrem diners per tot, podrem pagar el que devem a  les entitats socials, als ajuntaments, a les empreses i potser fins hi tot pujar el sou als funcionaris a qui aquesta setmana els demanen nous sacrificis. Vaja, que el manà diví plourà del cel i la vida eterna estarà a l’abast de qualsevol, tot i que no tinc clar si la vida a la terra serà igual per a tots, o n’hi haurà alguns, uns pocs, que seguiran decidint i ells i els seus amics continuaran fent negocis amb els diners de tots.

Ara més seriosament, vull recordar que això passa, recordem-ho, en un país que ja supera els 800.000 aturats, on les classes mitjanes estan desapareixent, la pobresa s’imposa arreu i  el Govern es dedica a privatitzar la sanitat pública i l’energia a marxes forçades. Una sanitat que era un exemple  no només d’eficàcia,  sinó de cohesió social perquè garantia l’accés a un servei de qualitat al conjunt de la població, també als ciutadans que disposen de les rendes baixes i no poden recórrer a les mútues privades.  

Encara recordo com un alcalde d’un població costanera de Tarragona em comentava a finals de 2008 que havien registrat un allau de ciutadans alemanys que s’estaven empadronant al municipi. En ser preguntats pel motiu els alemanys responien majoritàriament dues coses: 1.- El clima benigne que gaudim i 2.- La qualitat de la sanitat pública al nostre país. Recordo que l’alcalde en qüestió em deia emocionat que si a finals dels anys 70 (quan ell va iniciar el seu compromís polític) li haguessin dit que 30 anys després els catalans tindríem una sanitat pública més bona que els alemanys no s’ho hagués cregut ni en el millor dels seus somnis.   

Doncs bé, això comença a ser cosa del passat. I és que dos anys després de l’inici de la singladura del “Govern dels millors” i de les retallades que ha aplicat, aplica i, per desgràcia, tot apunta que continuarà aplicant el Govern de CiU amb l’excusa de la crisi i de la –ai sí- necessària austeritat, s’està ocasionant una pèrdua irreparable de la qualitat del nostre sistema públic de salut (malgrat l’esforç diari i abnegat del conjunt de professionals a qui vull agrair el seu esforç mediàticament invisible però absolutament imprescindible per donar als ciutadans el servei que es mereixen). 

El novedós d’aquesta setmana és la publicació d’un informe suposadament encarregat per la Conselleria de Sanitat  a una empresa que diu que l’ha fet gratis (ningú treballa gratis a canvi de res...) on s’exposa com privatitzar el sistema de salut català, o el que és el mateix, fer-hi entrar capital privat i com a conseqüència fer-hi negoci. El temps ens dirà si aquesta serà la fórmula que ens proposaran per no fer més retallades en salut, vendre-ho.
  
En conclusió, aquesta setmana tots  entretinguts camí d’Itaca,  creant Consells de la Transició Nacional i avançant cap al “xoc de trens”, “ la internacionalització del conflicte”...,   jo no puc deixar de preguntar-me, no serà que mentrestant uns creen aquest consell de nom tant rimbombant, els altres s’estan venent en país als amics?

Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari el Vallenc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada