dimecres, 6 de març de 2013

EL PP I L’ATUR A TARRAGONA




El portaveu adjunt del PP de Tarragona, Jordi Roca, s’ha despenjat ara fa uns dies amb unes declaracions criticant la política de l’Ajuntament en matèria d’ocupació. En concret, el PP es referia a la creació de 31 nous llocs de treball a la ciutat, fruït d’una actuació impulsada per l’equip de Govern de l’alcalde Ballesteros, i considerava “insuficient” aquesta xifra.

És molt interessant aquesta reflexió del PP i seria molt més interessant que el senyor Fernández, els seus regidors i el PP de Tarragona s’apliquessin la mateix vara de mesurar que exigeixen als altres. M’explico, ara mateix el PP governa a Espanya, disposa d’àmplies majories parlamentàries al Congrés i al Senat (de fet disposa de la major acumulació de poder institucional del que ha disposat un partit d’ençà de la recuperació de la democràcia), i fins i tot donada l’entente cordiale que ha mantingut amb CiU durant els dos primers anys de Govern Mas ha condicionat els pressupostos de la Generalitat i, per tant, les inversions territorials a Tarragona (que són les més baixes de la història de la democràcia per la nostra ciutat).

I quin és el balanç que pot presentar el PP i el mateix senyor Fernández que també és diputat al Congrés? Doncs un balanç bastant deplorable. Des de que Rajoy és president del Govern l’atur a la província de Tarragona ha crescut en més de 6.000 persones, les ajudes, prestacions i serveis socials que depenen del Govern han davallat (quan no han desaparegut directament com és el cas de les ajudes al lloguer per als joves, prestacions a la dependència, etc.) i les inversions de l’Estat a Tarragona brillen per la seva absència (amb el PP la província de Tarragona ha perdut ja, en relació a les inversions del Govern socialista, 100 milions d’inversions en els dos primers pressupostos de Rajoy).

No es va comprometre el senyor Fernández durant la passada campanya electoral a impulsar infraestructures que afecten Tarragona? (“el PP farà l’A-27 i la T-11 quan arribi al Govern”, deia llavors), no va assegurar que crearia llocs de treball? “perquè si alguna cosa sap fer el PP és generar ocupació”. No faria tot això, a més, sense apujar els impostos? “el PP no incrementarà els impostos perquè això és precisament el que no s’ha de fer en època de crisi. Així de clar”, deia alegrement el senyor Fernández el novembre de 2011.  

El portaveu del PP va considerar oportú fer una nota de premsa per criticar aquesta generació “insuficient” de llocs de treball per part de l’Ajuntament de Tarragona. Perquè no va considerar oportú fer el mateix valorant l’espantosa manca d’inversions (de fet, la desinversió) que registren els pressupostos generals de l’Estat del Govern del PP i de Rajoy per aquest 2013 a Tarragona? Tingueu present que els números són tan lamentables que estem davant del primer cop en lustres que el partit que té la responsabilitat de governar demostra un menyspreu absolut als tarragonins en decidir no explicar quines són les inversions i les prioritats que fixen per Tarragona. Un gest mínim de respecte a la ciutadania que el senyor Ricomà va dur a terme durant els anys que el PP governava amb Aznar de president i que ara el senyor Fernández, més preocupat pel nom de les coses i per les gambes, ha decidit unilateralment estalviar-se (potser per evitar fer el ridícul com l’any passat en què va celebrar uns comptes que va qualificar de “bona notícia per Tarragona” i que van rebre el rebuig absolut i unànime de tots els agents polítics, socials i econòmics de la ciutat.)    

Jo recomanaria al PP de Tarragona una mica d’humilitat, que estigui al costat de l’Ajuntament i de l’alcalde Ballesteros en l’empeny per atreure inversions i generar ocupació a la ciutat i que dediqui als seus esforços a convèncer al PP de Madrid i als ministres de Rajoy que Tarragona també està al mapa i necessita inversions per garantir projectes, com el dels Jocs del Mediterrani del 2017, que poden crear milers de nous llocs de treball.

Que recordin el senyor Fernández i els dirigents del PP de Tarragona les paraules d’aquell demòcrata de tota la vida, Manuel Fraga Iribarne, que va ser ministre de la Dictadura però que afirmava a les seves memòries que ja preveia un futur democràtic per Espanya l’abril del 1939. Doncs bé, deia el senyor Fraga, de tan preclara visió, que “en política totes les victòries són efímeres i totes les derrotes són provisionals. El que cal, sobretot, és molta humilitat, sentit comú i saber exigir-se al màxim a un mateix en la defensa dels interessos de la ciutadania.” Sàvies paraules que el PP de Tarragona podria emular i intentar aplicar-se.     

Article d'opinió de Sandra Ramos publicat al diari Més Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada