Enguany els pensionistes
vallencs, com els de la resta del país, cobraran uns 450 euros menys del que,
per llei (aprovada pel mateix PP), els pertoca. Deixaran d’ingressar aquests
diners per una decisió del Govern del PP
davant de l’últim col·lectiu que els quedava per retallar: el dels
pensionistes. Lluny queden les promeses solemnes de Rajoy durant la campanya
electoral: “pasaré la tijera por todo, excepto por las pensiones, la educación
y la sanidad pública.” Doncs al final la formula correcte que han aplicat ha
estat: “pasaré la tijera por todo, y por las pensiones, la educación y la
sanidad pública... tambien”.
La trampa que
han utilitzat aquest cop per incomplir l’última promesa electoral que els
quedava per saltar-se a la torera ha estat la no revalorització de les pensions
per aquest 2013 d’acord amb l’IPC. En aquest cas la decisió té el greuge afegit de que es va fer amb una
especial covardia perquè la retallada es va anunciar uns dies després de celebrar-se
les eleccions al Parlament. Abans de les eleccions el PP va jurar sobre el més
sagrat que no tocaria el poder adquisitiu dels pensionistes (fins i tot, va
votar en aquest sentit al Congrés dels Diputats). I uns dies després de les
eleccions catalanes... tachan! Sorpresa, donde dije digo, digo Diego i ara
s’anuncia que “lamentablement” es veuen obligats a no revaloritzar les
pensions.
Malgrat això,
vull donar un missatge d’esperança. Per primer cop a la història de la nostra
democràcia, tot els grups polítics representats al Congrés, tret del PP, han
decidit recórrer junts aquesta decisió injusta del Govern de Rajoy davant del
Tribunal Constitucional. Estic convençuda de el Tribunal reconeixerà allò que
és d’estricte justícia, que la llei s’ha de complir i també els drets garantits
per la mateixa Constitució i que, per tant, obligarà al Govern a rectificar.
La veritat és
que les retallades, engany i incompliments del PP ja fa temps que han superat
totes les línies vermelles. En el cas dels pensionistes la seva actuació ha
estat especialment perversa. Convençuts com estan que es tracta d’un dels seus
principals graners de vots, han evitat anunciar cap mesura lesiva en període
electoral propiciant així que els pensionistes hagin de fer front ara a una
disminució real dels seus ingressos (una situació molt greu si tenim en compte
que moltes famílies utilitzen part de la pensió dels seus avis a sobreviure
econòmicament ja que molts dels seus membres estan a l’atur i ja no cobren cap
prestació.)
Aquests incompliments
contrasten amb l’obra de Govern de l’executiu socialista. Així, entre el 2004 i
el 2011 les pensions mínimes de jubilació van augmentar, de mitjana, un 46% i
la pensió mitjana de jubilació un 40%. Certament durant l’any 2011 fruit d’una
acord ajustat a dret, les pensions van perdre un 1,2% de poder adquisitiu, amb
excepció de les mínimes que es van revaloritzar un 1%.
Perquè després
diguin que no hi ha diferències entre la dreta i l’esquerra i que tots els
polítics són iguals...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada