divendres, 8 de març de 2013

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, ARA MÉS QUE MAI




Avui divendres és el dia internacional de la dona, una jornada reivindicativa que enguany té més vigències que mai. La situació de crisi, les  polítiques de de dretes i les retallades ideològiques dels governs de CiU i PP estan  perjudicant al conjunt de la ciutadania, però a determinats col·lectius encara més, en especial, a les dones.

Tingueu present que la taxa d’atur entre les dones és superior a la dels homes i que, de mitjana, les dones cobren un 24% menys que els homes per fer la mateixa feina. Aquestes dades no són casuals, sinó que responen a la realitat d’un model social injust i discriminador per a les dones. Un model social que fins hi tot en èpoques de bonança econòmica i/o de governs d’esquerres va sobreviure doncs, les xifres d’atur i retribucions per la mateixa feina, mai van arribar a equiparar-se entre els homes i les dones.

A aquestes desigualtats de gènere  que alguns anomenen estructurals, de la societat catalana i espanyola, s’hi sumen les polítiques de dretes dels governs que avui tenim a Catalunya i a Espanya. Unes decisions polítiques que volen tornar a la dona al seu paper tradicional de “reina del hogar y emérita madre de familia”, que ens recordem  la  iconografia franquista.

Doncs, darrera la presumpta guerra de banderes que mantenen CiU i PP, s’amaguen acords i voluntats compartides que produeixen tremendes injustícies socials que afecten amb especial èmfasi a les dones.

Us posaré dos exemples. Les retallades indiscriminades de serveis, drets i prestacions socials que ha impulsat el Govern  d’Artur Mas i de CiU ha situat contra les cordes a moltes economies familiars i està abocant a moltes dones a situacions límits d’empobriment (el que condemna també als nens i nenes. Un de cada quatre infants catalans viu  en famílies que es troben en paràmetres de pobresa i no poden cobrir les seves necessitats bàsiques), dones que amb la quasi eliminació de les ajudes públiques a les escoles bressol, han de quedar-se a casa per a tenir cura dels més petits i també a cuinar, perquè els nens no poden quedar-se al menjador escolar doncs  les beques de menjador també s’han retallat. 

Segon exemple, la demolició per etapes que el Govern del PP ha dut a terme contra la llei de dependència que van impulsar Governs socialistes ha fet que moltes dones hagin hagut de tornar a fer-se càrrec dels familiars dependents (tingueu en compte que més del 90% de persones que tenen cura de familiars que estan malalts o de la gent gran de la casa que no es poden valer per si mateixos són dones).

Malgrat aquesta regressió clara de la lluita històrica de les dones per assolir la igualtat real de drets amb els homes a la societat jo vull adreçar-vos un missatge d’optimisme. Quan les dones ens hem implicat en aquesta lluita i hem anat de la ma de les opcions progressistes hem avançat molt en molt poc temps. Penseu en l’avenç notable (per exemple, el dret a vot) que es va experimentar en els breus anys de la segona república o en els avenços assolits en la darrera època de Govern socialista a Catalunya i Espanya: llei contra la violència de gènere, llei de matrimoni entre persones del mateix sexe, llei d’autonomia personal, llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes.

En aquesta jornada de lluita i de reivindicació vull fer meu i subratllar aquest compromís constant de les dones per la igualtat plena a la societat sense que la nostra condició ens suposi discriminació.  Molt van haver de lluitar les nostres mares, i no diguem les nostres àvies, per anar conquerint espais de llibertat que ara la dreta també vol retallar  amb l’excusa de la crisi.    

Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada