divendres, 15 de març de 2013

DRET A DECIDIR: SENY, COHERÈNCIA I SENTIT COMÚ




Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha aprovat per àmplia majoria (104 vots a favor, i tan sols el PP i Ciutadans en contra) una proposta de resolució del PSC que demana iniciar el diàleg amb el Govern de l’Estat per organitzar aquesta legislatura una consulta vinculant, legal i acordada en relació al futur de les relacions entre Catalunya i Espanya.

Amb aquesta proposta els socialistes no vam fer res més que presentar al Parlament de Catalunya allò que altres grups van presentar al Congres de Diputats i així  ser coherents amb la votació afirmativa que van fer els nostres diputats al Congrés.

Cal recordar que recentment el Parlament de Catalunya va aprovar una Declaració de Sobirania unilateral i il·legal  que no va comptar amb el vot dels socialistes, qüestió de la que també vaig tenir la oportunitat de parlar des d’aquesta tribuna.  Doncs bé, poques setmanes després CiU, al Congres de Diputats presenta un altre text sobre el dret  a decidir i sobre una consulta legal i acordada, just el  que els socialistes catalans havíem defensat al Parlament i que la mateixa CiU i ERC havien rebutjat.

Vaja que CiU al Parlament de Catalunya presenta un text i al Congres de Diputats un altre, els que sempre s’han omplert la boca criticant als socialistes catalans, ara resulta que en un tema tant cabdal voten una cosa a Catalunya i una  altre a Madrid.

Els socialistes catalans tenim en aquest tema tant a Madrid com a Catalunya una  posició  clara i inequívoca: Sí a la consulta i la decisió democràtica dels catalans i no a les aventures, a la confrontació i al “xoc de trens.”

Mireu, el tema és molt important com per jugar als subterfugis i a les apel·lacions sentimentals que després no porten enlloc. Els socialistes apostem pel diàleg i pel sentit comú. En la nostra opinió és un error tant la declaració unilateral de sobirania que van impulsar unilateralment CiU, ERC i ICV (passant-se per l’arc del triomf la legalitat), com el NO permanent per resposta del PP que ni tan sols reconeix interlocutors i que menysprea la voluntat democràtica dels catalans.

I un cop dit això, i argumentada la posició del PSC en relació a aquesta qüestió, vull tornar a posar a relleu que mentre dediquem grans esforços i debats sobre el dret a decidir en aquests moments a Catalunya ja hi ha més de 800.000 ciutadans que no tenen dret a decidir sobre la seva vida material perquè no tenen feina (110.000 persones més que l’any passat). Així mateix, la immensa majoria de catalans han vist com baixen els seus salaris, les seves pensions, com es retallaven beques, prestacions, ajudes i com pujaven impostos i factures. Això amb serveis essencials com la sanitat i educació públiques amb S.O.S. per les retallades des de fa temps.

Tenint en compte que el Parlament de Catalunya és la representació de la voluntat popular dels catalans potser seria més assenyat, donada la gravetat de la situació, adreçar tots els esforços en intentar pal·liar els efectes devastadors que la crisi té sobre la vida quotidiana de la gent i impulsar mesures proactives per mirar de generar ocupació i reduir la desmesurada taxa d’atur que patim a Catalunya (no tenia Artur Mas la formula màgica per reduir l’atur a la meitat, segons ens va prometre el 2010)?

I mentre l’atur continua superant sostres històrics i la vida del comú dels catalans pateix una autèntica odissea per arribar a final de mes, CiU i ERC continuen dedicant els seus esforços a crear el Consell Assessor de la Transició Nacional...

Article d'opinió de Núria Segú publicat avui al setmanari El Vallenc 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada