dilluns, 25 de març de 2013

ESCOLA GIL CRISTIÀ: PARLEM DE NENS, NO DE SARDINES




“Convergència i Unió proposa un model educatiu d’interès públic. Aquest model educatiu garanteix els drets i les llibertats a l’educació, especialment el dret constitucional dels pares a elegir l’escola dels seus fills i filles”. Són paraules literals del programa electoral amb el que CiU es va presentar a les recents eleccions al Parlament d’ara no fa ni cinc mesos. L’altra dia un dels pares de l’escola Gil Cristià em va donar el programa en qüestió, que va rebre a casa seva durant la campanya electoral, i em preguntar: “perquè no compleixen ara amb el que diuen defensar?”

I és que el que està fent la Generalitat amb l’escola Gil Cristià no té nom. De fet, subratlla la diferència que hi ha entre entendre la política com un compromís de servei al ciutadà i la decisió d’un buròcrata de Barcelona que, d’esquenes al territori, elimina escoles amb base a estranys criteris tècnics perquè pensa que enlloc de nens està parlant de sardines. Fruït d’aquesta segona concepció, la consellera Rigau es va despenjar ara fa unes setmanes amb unes declaracions en les què afirmava que el seu Departament pensava suprimir la matriculació de P3 (per tant, a curt termini acabar amb els centres) d’una sèrie d’escoles catalanes, entre les quals l’escola Gil Cristià de la Selva del Camp.

Quin criteri se’ns dóna per justificar aquesta decisió unilateral? Que a la Selva hi ha una “davallada demogràfica molt gran”, segons el mateix Departament. Mentida. Mentida o desconeixement de la realitat que viu al poble, que la veritat no sé què és el pitjor. Precisament, la Selva del Camp és un municipi amb una demografia a l’alça que, per exemple, el curs passat va registrar una matriculació de més de 60 alumnes de P3. Si es tanca l’escola Gil Cristià la resta de centres no seran capaços per sí mateixos d’absorbir aquesta demanda i això ho hauria de saber la consellera.

Però és que hi ha a més un intangible que els buròcrates no podran entendre però que la gent de la Selva sí que comprendrà. L’escola Gil Cristià, com tants centres catalans, és obra directa de l’esforç de molts pares i mares que en el seu moment van suplir amb el seu compromís i treball la tasca que no feien les administracions públiques. Parlem d’un centre de més de 30 anys d’història que està plenament arrelat al poble, parlem de nens, de pares i mares, de la comunitat educativa i, sobretot, parlem del sentiment de tot un poble. Ho entén això la consellera?    

Suposo que des de CiU ens diran que la culpa de tot és Espanya però crec que si de veritat afirmen estimar tant Catalunya com diuen de paraula tenen una oportunitat immillorable de demostrar-ho. La setmana passada el Parlament de Catalunya va aprovar una proposta de resolució que demana garantir la continuïtat del centre i mantenir, per al curs vinent, les tres línies de P3 a les escoles Abel Ferreter i Gil Cristià, escoles de prestigi i de titularitat pública de la Selva del Camp. No em puc ni imaginar que aquells que s’omplen la boca parlant d’amor a la pàtria es passin per l’arc del triomf una resolució del Parlament que és l’expressió de la sobirania popular del poble de Catalunya. Per tant, estic convençut de què l’escola Gil Cristià té futur, com es mereix.

I és que si finalment obvien les mateixes resolucions del Parlament, senyors de CiU, tan sols demostraran un cinisme polític insuperable i un menyspreu absolut a tots i cadascuns dels veïns de la Selva del Camp. Senyor Puig -alcalde de la Selva- Senyora Rigau, un poble que tanca les seves escoles és un poble, un país, que no té futur.

Article d'opinió de Josep Masdeu publicat al Diari de Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada