dijous, 14 de març de 2013

FRACKING O FRACTURA DEL MODEL ENERGÈTIC



Les futures generacions maleiran la nostra memòria quan pensin en com hem exhaurit recursos naturals finits per fer-ne combustió quan els necessitaran amb molta probabilitat per elaborar productes molt necessaris per a una bona qualitat de vida. A la història cada generació perdona o comprèn les malifetes dels seus avantpassats només si creu que aquells no en sabien més. No serà el cas en el terreny de l’energia perquè el nostre nivell de coneixement avui ja permetria prescindir en bona mesura dels combustibles fòssils. O com a mínim minimitzar el seu consum.


En canvi, l’Agència Internacional d’Energia estima que passarem de l’actual demanda de 87 milions de barrils diaris a 99,7 el 2035. És a dir, seguirem més addictes que mai als combustibles fòssils. Per si no n’hi havia prou, apareix el fracking. És la darrera moda per acabar d’escurar el plat de les velles energies que hauríem de substituir perquè són brutes, contaminants, finites i explotades per monopolis que al seu torn impedeixen el lliure mercat i generen conflictes fins i tot bèl.lics.



El fracking - fractura hidràulica - suposa aprofitar dipòsits en formacions geolò-giques de baixa permeabilitat, normalment pissarres o esquists i consisteix en injectar productes químics amb aigua i arena a elevades pressions fracturant així les roques per extreure el gas o el petroli amb la consegüent contaminació d’aqüífers per causa dels més de tres-cents productes químics usats i movi-ments sísmics que ja s’han detectat en alguns indrets on les prospeccions es duen a terme.

L’interès per disposar de permisos de prospecció creix sobretot a països amb governs tan condescendents i miops com l’espanyol del sr. Rajoy i el català del sr. Mas encara que les expectatives de trobar-ne siguin baixes. A més permi-sos, més valor sembla que adquireixen les societats que els sol.liciten de ma-nera que és possible que ens trobem davant una nova bombolla amb sobreva-loració d’expectatives.

Sorprèn mentrestant que Aràbia Saudí, Qatar i altres països de l’OPEP enten-guin que el seu futur passa per les energies renovables davant l’esgotament de l’energia fòssil. Pensen més ells en les futures generacions que nosaltres ?



El Ministre de Canvi Climàtic i Energia del Regne Unit, Ed Davey, reclama ava-luar els riscos davant, durant i després de les perforacions. El Parlament Euro-peu proporciona una guia als responsables polítics, reguladors i parts interes-sades en l’impacte que té el fracking sobre els ecosistemes i la salut humana. El ministre de recursos naturals de Quebec, Martine Quellet ha prohibit el fracking sense més i a continuació, el govern de Canadà declarà una moratò-ria i la prohibició després d’un estudi de l’Acadèmia de les Ciències de Canadá. Als Estats Units, el governador de Carolina del Nord, Beverley Perdue, ha vetat el fracking i el de l’Estat de Nova York al desembre de 2011, requerí anàlisis exhaustives i la paralització de l’explotació. El juliol de 2011 encara amb Sarko-zy el Parlament Francès prohibí el fracking però no el gas esquist que ho va ser a la Conferència del Medi Ambient del govern de François Hollande el 2012, apel.lant al principi de precaució inclòs a l’article 174 del Tractat de la Unió Europea. Renània de Nord, presidida per Hannelores Kraft (SPD) va a-conseguir la majoria al Bundesrat per prohibir el fracking a nivell federal .

A Cantàbria, el govern regional l’ha prohibit, igual que el d’Aragó amb govern del PP com també la Diputació de Valladolid. Mentrestant, el ministre Soria mi-nimitzava els riscos “no tiene más riesgos que el de cualquier otra producción siempre que se tomen cautelas”.



De sobte, en plena precampanya electoral, el Govern català atorga permisos el 2 d’octubre en una superfície de 50.000 hectàrees a diverses poblacions de les comarques gironines. Un permís d’“investigació que confereix al titular el dret, en exclusiva, a obtenir concessions d’explotació en qualsevol moment de la vigència del permís” -article 9.2 de la Llei 34/1998-. Després publicà dues altres sol.licituds de Montero Energy Corporation per fer prospeccions projectes de 89.683 ha, d’Agramunt fins a Camarasa i Leonardo (76.641 ha, de Gaià a Man-lleu).Així que en total hi ha 200.000 hectàrees susceptibles de ser contamina-des en el seu subsòl.



Diversos moviments socials s’han posat en marxa per oposar-s’hi i els grups parlamentaris de l’oposició han presentat diverses iniciatives per separat - ICV-EUiA, PSC i la CUP - i una de conjunta també firmada per Ciutadans i ERC i el Govern ha aprovat la constitució d’un grup d’experts però els grups parlamenta-ris demanen que la comissió sigui d’estudi i no del Govern sinó del Parlament i amb la màxima transparència i participació d’experts, organitzacions ecologis-tes i representants territorials.



Si alguna cosa positiva té el fraquing és que ens brinda una nova oportunitat per discu-tir sobre el model energètic. I no l’hauríem de malbaratar perquè ara és més impres-cindible. Perquè no podem continuar amb un món brut, insegur, en què l’energia sigui el privilegi d’uns pocs. Hem de construir un món més segur, més net, globalitzar l’accés a l’energia gràcies a la revolució de les renovables que són intensives en coneixement i en formació, amb menor risc, menor cost i amb menor depen-dència energètica.



Mentre s’investiga i s’inverteix en energia contaminant, bruta i finita, es deixa d’invertir en la investigació de la neta i infinita. I en posar en marxa nous mèto-des de gestió com l’energia distribuïda que és l’alternativa als grans monopolis.

A Catalunya necessitem un Govern que aposti per aprofitar les potencialitats de vent, sol i biomassa – que marxi la nostra fusta pels ports de Tarragona i Pala-mós cap a Itàlia és un sarcasme - i que faci una aposta decidida per la investi-gació en les renovables i especialment en eòlica marina en aigües profundes – projecte Zèfir davant l’Ametlla de Mar - en la qual podríem ser capdavanters i que no acaba d’arrencar.

Més que fracturar roques, doncs, necessitem fracturar el model energètic vell per ajudar també a canviar l’actual model productiu causa de la nostra crisi.

Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Més Tarragona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada