PROU!

L’assassinat d’una dona a mans de la seva ex-parella aquest dimecres al centre de Vila-seca, horrible crim que ha commogut la societat vilasecana, mereix la total i absoluta reprovació i condemna del grup municipal socialista que també vol expressar un missatge de solidaritat al poble de Vila-seca en aquests moments de dolor. 

Per desgràcia no estem davant d’un fet aïllat sinó de la constatació de què la violència masclista és una de les xacres socials més devastadores que tenim com a societat. Des de 2003, any en què van començar a recopilar-se dades estadístiques oficials, estem parlant de més de 800 dones assassinades al nostre país per les seves parelles o ex-parelles. Una violència intolerable davant de la que no podem romandre impassibles perquè per a nosaltres la igualtat entre homes i dones és un principi fonamental.

El nostre compromís per eradicar la violència de gènere és total. El Govern socialista va posar els fonaments per millorar en eficàcia en aquesta lluita quan va aprovar la llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere que va suposar un revulsiu útil i necessari. Potser el més important, a banda de l’augment de les condemnes, va ser el desenvolupament de la xarxa d’atenció, assistència i protecció que, a partir d’aleshores, garanteix a les dones víctimes de violència la seva seguretat i les condicions que les permeten refer la seva vida.

Malgrat això, aquests darrers anys les retallades de pressupostos públics també han afectat negativament els recursos destinats a combatre la violència de gènere. En els pressupostos actuals aquests recursos baixen un 11% i tan sols representen el 0.01% del total. Així mateix, tal sols es destinen dos milions d’euros destinats a l’atenció de les víctimes, quantitat escandalosament insuficient.

Dit això no és moment de mirar al passat sinó que és temps de solucions. Els socialistes creiem que cal assolir un gran acord contra la violència de gènere subscrit per totes les forces polítiques de manera que els canvis de Govern no suposin passos enrera que com a societat no ens podem permetre. Cal garantir una resposta efectiva a les dones que pateixen violència, així com als seus fills i filles, oferint-los alhora els mecanismes necessaris per a aconseguir-ho.

Com? En primer lloc tornant a invertir les partides pressupostàries que s’han retallat. En segon terme, cal posar en marxa serveis d’acompanyament judicial personalitzats en els jutjats de violència de gènere. Per què? Per guanyar en eficàcia. Actualment el nombre de denuncies és insuficient, Tots els estudis assenyalen que tan sols es denuncia aproximadament el 30% de la violència masclista de manera que el 70% queda impune. Hem de lluitar contra aquesta impunitat i hem d’aconseguir que les víctimes confiïn en la justícia, que estiguin protegides i que no tinguin por de perdre els seus fills i filles, que no tinguin por d’iniciar una nova vida fora de l’espiral dramàtica de la violència.

Fa falta molt de coratge, molta valentia, per denunciar al maltractador, per fer-li front. Cal estimular les dones a què denunciïn la violència de la que són víctimes i protegir-les des del moment en què posen la denuncia fins al final del procés judicial. Cada denuncia retirada és un èxit del maltractador en la seva estratègia de por, de coacció, d’amenaça i de control sobre la víctima. Si no tallem aquesta dinàmica perversa no eliminarem totalment la violència de gènere.

Cal incidir també sobre l’educació. Podem millorar incorporant a totes les etapes educatives la formació necessària en igualtat, educació sexual i prevenció de la violència de gènere.

Vull acabar expressant el meu dolor per la mort d’aquesta dona vilment assassinada a Vila-seca. I faig extensiu aquest dolor a totes les víctimes mortals de la violència masclista. Dones que tenien un projecte de vida, anhels i il·lusions, que van ser arrabassades per la covardia cruel dels assassins que en alguns casos han arribat a exercir la violència també contra els fills i filles com a darrer acte de venjança contra les seves mares. No serem plenament una societat lliure mentre haguem de conviure amb aquestes expressions de violència i d’odi fanàtic que comporten la violència de gènere.  

Article d'Ander Basterretxea publicat al diari Més Tarragona