dimecres, 25 de març del 2015

LA POR DEL VÍCTOR



“La veritat és que quan penso en el futur tinc por. He estudiat una carrera, tinc dos master, un bon nivell d’anglès, estudis de postgrau. I de què em serveix tot això? No trobo feina de res. A l’estiu vaig estar preparant un projecte a Estocolm. Segurament marxaré a Suècia a buscar-me la vida a veure si tinc més sort.” Aquestes paraules del Víctor, diguem-li Víctor, un jove de Salou de 32 anys que ha estudiat arquitectura i que, malgrat tenir un bon nivell d’estudis i d’idiomes, no troba feina al nostre país reflecteixen millor que molts estudis sociològics la situació de desesperació que viuen moltes persones a l’atur, sobretot els joves i els aturats de llarga durada, que veuen amb temor i molta angoixa un futur on no veuen expectatives de millora.

Davant d’aquesta situació podem reaccionar de dues maneres. La primera és la que acostumen a exhibir els Governs de CiU i del PP consistent en negar la realitat quotidiana de la vida de la gent i sacsejar un creixement del PIB del 0,2% o de la producció industrial del 0,5% com la gesta més heroica de tots els temps. I d’aquí afirmar alegrement que “la crisi ya es cosa del pasado”. Potser això permet als estrategs i responsables de campanya de CiU i PP dormir feliçment per les nits però això també suposa una falta de sensibilitat intolerable amb persones com el Víctor que veuen amb desesperació com la seva vida material ha anat a pitjor aquests darrers anys perquè realment ha anat a pitjor, diguin el que diguin alguns indicadors macroeconòmics.

Això és el que passa quan es deixa de trepitjar el carrer i es contempla la realitat tan sols a cops de campanyes de comunicació i de propaganda política. No cometré aquest error perquè sempre tinc present la realitat que viuen salouencs com el Víctor. Els socialistes no estem tancats en un despatx sinó que compartim els problemes, inquietuds i neguits dels veïns de Salou perquè són també les nostres, les que vivim dia a dia. A mi mai se m’acudiria dir que “la crisi ya es cosa del pasado” quan la taxa d’atur supera el 20% de la població activa, mai!

Ara bé, això en cap cas vol dir resignació davant de la realitat. Respondre al triomfalisme econòmic de la dreta encenent una foguera a la plaça major per llançar tot el que de bo s’ha fet en aquests darrers 35 anys de democràcia, com defensen algunes formacions, també és un error. Ni continuisme narcisista ni aventures irreflexives que sabem que no porten enlloc, a Salou ens cal un canvi però amb garanties per canviar per millorar, un canvi que només els socialistes som capaços d’assegurar.

I sí, podem combatre amb més eficàcia l’augment de l’atur que s’ha produït aquests darrers anys, podem gestionar millor els recursos de què disposa l’Ajuntament per exemple estalviant en despesa supèrflua i en campanyes de propaganda de l’acció de l’equip de Govern. I, sí, l’Ajuntament pot fer més per reactivar la nostra economia: els socialistes millorarem la formació dels salouencs que es troben a l’atur, impulsarem formules per fomentar els contractes que suposin un increment de l’ocupació, reforçarem el nostre ADN econòmic que ens ha permès històricament créixer en benestar i inversions, és a dir, el turisme, la construcció i l’oci vinculat a ambdós sectors econòmics. Hem d’apuntalar allò que ens és més propi però també saber aprofitar les oportunitats per crear nous llocs de treball que ens ofereixen els nous sectors emergents com les tecnologies de la informació i la comunicació, la biotecnologia o les indústries culturals o els serveis socials que podem desenvolupar des de l’Ajuntament.    

Per fer-ho tenim una element clau del que tan sols nosaltres en podem presumir: la gent de Salou, el seu empeny i la seva força. Persones a les que ningú ha regalat res però que han sabut construir un futur a base del seu treball, del seu esforç i de la seves conviccions. Què és, sinó, la mateixa història de Salou? Per això estic convençut de què podem sortir, i sortir reforçats, de l’actual context social i econòmic encara molt marcat per la crisi. I si d’aquí a quatre anys salouencs com el Víctor enlloc de veure’s obligats a marxar a l’estranger han pogut desenvolupar el seu projecte de vida a Salou podrem dir amb orgull que tot aquest esforç ha valgut la pena.   

  
Article de Toni Brull publicat al Més Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada