divendres, 2 de novembre de 2012

I MENTRESTANT, QUÈ?



“El pitjor és que penso molt en els fills, sap?. Si fos per mi i el meu marit no em sabria tan greu però és molt trist veure com conviden els nens a festes d’aniversari i t’has d’excloure perquè no tenim diners. Ara al gran li fa molta il•lusió jugar a futbol amb els amics del “cole” però no podem pagar l’activitat extraescolar ni comprar l’equipament esportiu que ens demana.” Aquestes paraules esfereïdores, que fan posar la pell de gallina, les vaig escoltar ahir mateix per part d’una persona que es va dirigir a mi quan sortia del Parlament. Ella i el seu marit estan a l’atur, han exhaurit ja la prestació per desocupació, i estan a l’espera que el Govern “dels millors” els pagui la prestació de la renda mínima d’inserció (426 euros al mes) que tenen reconeguda però, de manera increïble, no estan cobrant (!). Mentre, han d’anar tirant com poden amb les pensions dels avis. Una cura de realitat com aquesta, que ens situa de ple en la tragèdia diària que viuen milers i milers de famílies catalanes, convindria que escoltessin els candidats de CiU i PP que es passen el dia parlant de les banderes.



I és que el dia 25 hi ha eleccions al Parlament i aquests dies, els candidats de la dreta intenten excusar la seva espantosa gestió de Govern amb discursos patriòtics abrandats i apel•lant al sentiment de pertinença per tractar d’ocultar la situació dramàtica que viuen molts ciutadans per culpa del fracàs de les seves polítiques que es poden resumir en retallades (de drets socials, de prestacions, d’ajudes, de serveis públics, etc.) i absència d’estímuls a l’economia com per exemple la verda que, a més de generar milers de llocs de treball és clau en la lluita contra el canvi climàtic que tan necessària veiem aquests dies amb l’huracà a USA o el tsunami de Fukushima.


Però malgrat que l’horitzó llunyà sigui la independència ara ja pel 2020 segons Artur Mas o bé l’Espanya eterna salvada in extremis per “un general de brigada de la Guardia Civil”, el dia 26 de novembre, el 27, el 28, etc. la persona a la que em referia a l’inici d’aquest article tindrà el mateix problema que té avui, és a dir, sobreviure als efectes devastadors de la crisi econòmica, i com ella milions de persones al nostre país. Per tant, pensant en el benestar de la immensa majoria dels catalans i catalanes, és de sentit comú preguntar a CiU: i mentrestant, què?. Mentre arriba el 2020, què penseu fer ? Barallar-vos cada dia a veure qui la diu més grossa, creant incerteses en els mercats i, el que és pitjor, augmentant la pobresa i la fractura social?


Com que són incapaços de donar cap resposta concreta a aquesta pregunta, perquè han demostrat quan estan al Govern que només saben retallar i que això ni tan sols serveix per reduir l’atur que, per contra, s’ha disparat amb CiU i PP fins a màxims històrics, els socialistes si volem fer propostes en positiu que donin una resposta real als problemes reals dels tarragonins i tarragonines.


Per això proposem i farem des de la Generalitat que paguin més aquells qui més tenen a través d’una nova tributació sobre les grans fortunes, recuperarem l’impost de successions per aquells que heretin patrimonis de gran volum i modificarem l’impost de patrimoni i pujarem els tipus progressius, nous impostos a les activitats que afecten negativament el territori o les nuclears, o les transaccions financeres. I per a què tot això? Per garantir que cap ciutadà es quedi sense ingressos i sense una educació i una sanitat públiques de qualitat mentre CiU, irresponsablement, es dedica a suprimir impostos que suposen que la Generalitat deixi d’ingressar 300 milions d’euros en plena crisi econòmica i mentre executa retallades un dia sí i l’altre també.


Ho fem per una convicció ètica, perquè no volem una societat on mentre les classes populars i mitjanes s’empobreixen a un ritme vertiginós una petita part de la població, entorn de l’1%, veu com el seu nivell d’ingressos no para de créixer (des que CiU i PP governen a Catalunya i Espanya la venda de productes de luxe, per exemple els iots de gran eslora, s’ha incrementat un 25%) gràcies a les exempcions fiscals aprovades pels Governs “patriotes” de la dreta.


Així, mentre la mare a la qual em referia abans continua angoixada per intentar donar benestar als seus fills, el senyor Mas es prepara per anar a Brussel•les per “internacionalitzar el conflicte” i el senyor Rajoy (que hauria de dedicar tots els seus esforços com a president del Govern a reactivar l’economia), es disposa a “volcarse en las elecciones catalanas para que el PP obtenga el mejor resultado”.


I mentre els qui se les donen de patriotes parlen de les banderes, la taxa d’atur ja ha superat el 25%, i la de pobresa i d’exclusió social superen els registres més alts de la història. I els patriotes de veritat són marginats, oblidats, menystinguts i, si gosen aixecar la veu, condemnats.


Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Més Tarragona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada