La setmana passada milers de
joves vàrem tornar a sortir al carrer en defensa de l’ensenyament públic i del
dret universal a l’educació per a tothom garantit pels poders públics. Sembla
trist, i ho és, que en ple segle XXI haguem de lluitar per quelcom tan
elemental que semblava que formava part ja dels drets més essencials reconeguts
a la nostra societat però constatem, per desgràcia, com la combinació letal de
crisi econòmica i de retallades de la dreta (PP i l’antiga Convergència) ens ha
fet retrocedir com els crancs i a passos agegantats.
Des de la JSC de Tarragona
donem el nostre més total i absolut suport a aquestes justes reivindicacions
dels joves i de la comunitat educativa però volem fer un pas més i denunciar la
hipocresia d’alguns que parlen tot el dia de país però que incompleixen
reiteradament les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya.
És el cas de l’esmena del PSC
(presentada a instàncies de la JSC) aprovada pel Parlament en la tramitació
dels pressupostos per enguany que insta al Govern a atendre el requeriment
unànime de tota la comunitat educativa per rebaixar de manera immediata un 30%
els preus universitaris. Parlem d’una mesura que es pugui dilatar ad eternum en el seu obligat compliment?
En absolut.
En absolut perquè la veritat és
que les decisions preses en matèria universitària primer pel Govern de CiU i
després pel de Junts pels Sí (l’antiga Convergència i ERC) amb la complicitat
de la CUP han esdevingut una autèntica pandèmia pels estudiants, especialment
pels fills de les classes populars. Segons les mateixes associacions
d’estudiants tarragonines els preus de les taxes i matricules universitàries s’ha
incrementat més d’un 70% mentre que la pujada desorbitada dels preus de màsters
i estudis de postgrau ha arribat al 200% en relació amb el cost anterior a les
retallades. Les dades objectives, doncs, parlen amb una claríssima eloqüència
però no reflecteixen l’angoixa humana del jove que, a l’atur o amb salaris
baixíssims i irregulars, es veu obligat a deixar els estudis universitaris per
no poder pagar-los, hipotecant així el seu futur i quedant exclòs dels estudis
superiors per no disposar d’ingressos econòmics. Si això no és classisme que
algú m’expliqui què és...
És senzillament incomprensible
que en uns anys en què l’atur juvenil ha superat amb escreix el 50%, al mateix
temps, s’hagin disparat els preus dels estudis universitaris i de formació
professional, s’hagin suprimit beques i s’hagi retallat a dojo, per exemple, en
beques Erasmus que tan eficaces van demostrar ser per obrir-nos al món i
créixer en qualificació i experiència vital. Quina sortida ens deixen als joves
els senyors del PP i de l’antiga Convergència i els seus socis parlamentaris?
Condemnar-nos a l’exclusió, a la falta de perspectives de futur o directament a
emigrar (com va assenyalar aquella ínclita dirigent del PP que va atribuir la
sortida massiva de joves del nostres país “al caràcter indòmit de la joventut”).
Cal canviar de dinàmica
radicalment i tornar al camí traçat pels Governs socialistes i progressistes
del que mai ens hauríem d’haver apartat. Cal procedir amb urgència a aquesta
rebaixa progressiva dels preus dels estudis universitaris i de formació
professional, tornar a invertir en beques (quin futur li espera al país, si no,
amb taxes de joves sense estudis bàsics superiors al 30%), augmentar el
finançament de les universitats públiques i garantir l’accés dels joves als
estudis superiors al marge del nivell d’ingressos dels comptes corrents de les
seves famílies. Volem una societat on es respecti la igualtat d’oportunitats i
on les administracions públiques garanteixin i vetllin per una educació pública
i de qualitat per a tothom.
Com a joves socialistes
seguirem lluitant per aconseguir una societat més justa i equitativa, on
s’aprofiti el màxim talent dels joves en funció del seu esforç i no del nivell
de rendes dels seus pares. Estic convençut que aquestes justes reivindicacions
compten amb un suport molt ampli tant de la comunitat educativa com del conjunt
de la societat i que anirem plegats en aquesta lluita, tant al carrer com a les
institucions, legítima i necessària. Si mantenim ferm el timó en aquesta
direcció redreçarem el rumb que ens ha volgut imposar la dreta i aconseguirem
una universitat i uns cicles de formació professional públics, de qualitat, i
amb l’accés garantit als fills de les classes populars i treballadores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada