El setembre de 2006 jo era el
cap de l’oposició a l’Ajuntament de Tarragona. Aquell any el president de la
Generalitat, Pasqual Maragall (i posteriorment José Montilla va donar-hi
suport), va anunciar una nova ordenació territorial de Catalunya en la que
Tarragona compartiria la capitalitat de les comarques tarragonines amb la
ciutat de Reus.
Aleshores no vaig dubtar a
donar el meu suport a l’alcalde Nadal i al seu equip de Govern en la defensa de
la capitalitat de Tarragona com a pal de paller, únic i indiscutible, del
nostre territori. No vaig dubtar tampoc en enfrontar-me al president de la
Generalitat, del meu partit, en el que creia honestament era la defensa dels
interessos dels tarragonins i tarragonines. No m’he penedit mai d’aquesta
decisió. Ho tornaria a fer ara sense dubtar. En el grans temes de ciutat tots
hem d’estar units perquè la unitat és l’autèntica força de Tarragona.
Aquesta setmana he demanat a
totes les forces polítiques i socials que unim esforços per sumar tots junts,
amb lleialtat, en els grans projectes de ciutat. No he demanat res que no fes,
i demostrés, quan era jo qui estava a l’oposició. La convicció que em guia és
la mateixa que tenia fa deu anys: Tarragona, la defensa dels seus interessos i
dels seus ciutadans, està per damunt de tot, per damunt dels interessos
partidistes.
I quins són aquests grans
projectes? Els Jocs Mediterranis, per descomptat, però també el pla de la
Budellera, l’arribada d’Ikea a la ciutat, l’obertura del remodelat mercat
central, etc. A curt termini també tenim projectes importants com el banc
d’Espanya, la Savinosa, la Tabacalera, el passeig del Miracle, el potencial que
se’ns obre amb la inauguració de Ferrari Land, el futur complex del consorci de
Vila-seca i Salou (més conegut popularment com a BCN World) que crearà milers
de nous llocs de treball. I no podem perdre l’oportunitat que suposa que
Tarragona sigui port base d’una ruta de creuers amb el que això pot esdevenir,
per exemple, pel nostre sector comercial i turístic.
I per a fer què? Per obtenir
recursos per continuar fomentant les polítiques socials i de foment de
l’ocupació. Per generar feina, benestar, per fer possible que cap tarragoní
quedi abandonat a la seva dissort, sense tenir els recursos materials garantits
per poder viure amb dignitat. Aquest és l’objectiu essencial que ens hauria
d’unir a tots.
No demano suport per a
l’alcalde, ni per a un grup polític, demano que siguem testimonis no de la
victòria d’un partit, sinó de la consecució de fites reals i estratègiques per
Tarragona. Tenim a les nostres mans la possibilitat real d’assolir aquests
èxits col·lectius i històrics però també de frustrar-los. Com entendrà
perfectament qualsevol persona que tingui una botiga o un negoci el pitjor que
pot passar és que algun membre de l’establiment es dediqui a dir que el
producte que ven està ple de defectes. O que a la botiga del costat el gènere
és millor. O que el que ven directament és un desastre. Immediatament els seus
competidors s’aprofitaran dels exabruptes d’aquells que es limiten a posar pals
a les rodes.
Potser a algú el sorprendrà
però sempre he dit que no veig ni tinc enemics, ni adversaris, en aquest empeny
col·lectiu per fer avançar Tarragona. Ni els tenia el 2006 ni els tinc ara. És
obvi que tothom no té perquè estar d’acord amb tot el que impulsem des de
l’equip de Govern, però si que demano a tothom
sumar en positiu per assegurar la defensa sòlida dels interessos de la ciutat.
Els tarragonins i tarragonines no podem oblidar que som hereus d’una tradició
heroica de lluita i d’esforç a la Guerra del Francès. De la Tarragona que va
preferir la immolació a la capitulació: “abans morir que rendir-nos”. De la
ciutat emprenedora que s’ha construït amb l’esforç constant, diari i tenaç dels
seus habitants. De la Tarragona invencible.
Comprometem-nos tots, doncs, a
agafar la torxa que van enlairar passades generacions de tarragonins.
Comprometem-nos a superar qualsevol càrrega, fer front a qualsevol dificultat,
per cercar punts d’acord i de consens i garantir l’èxit dels projectes
estratègics de Tarragona. No em cansaré de demanar-ho. Per la meva banda, ofereixo
treball lleial perquè estic absolutament convençut que si estem tots units,
enlloc de dividits i enfrontats, els millors dies de Tarragona encara estan per
venir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada