Un reconegut escriptor explicava, fa poc, com se sorprenia quan assistia a
les escoles i facultats i parlant amb els nens i nenes i la gent jove
constatava que sovint aquests tenien la convicció que sempre havíem viscut en
un règim de llibertats. Creien, doncs, que sempre hem viscut en democràcia, que
sempre hi ha hagut llibertat de premsa, llibertat d’expressió o dret a la
lliure opinió.
Aquest mateix escriptor concretava que en un
debat a la universitat un estudiant va referir-se a “les llibertat regalades”,
com si haguessin caigut del cel o fossin fruït d’una dinàmica històrica
inexorable. I no és veritat. Les llibertats no són fruït de l’atzar, són
conseqüència de la lluita de generacions i generacions d’homes i dones lliures
que no val retrocedir davant la tirania i que van assumir aquest compromís amb
la llibertat fins a les últimes conseqüències.
I no cal moure’s gaire del mapa, ni retrocedir
segles per comprovar això que dic. Recentment he tingut l’oportunitat de llegir
una ressenya de les memòries de l’escriptor alemany Ludwig Renn. Aquest
escriptor va ser un d’entre els milers de ciutadans honestos compromesos amb la
llibertat que van venir al nostre país a defensar la democràcia contra el
feixisme. Doncs bé, explicava Renn (exoficial de l’exercit alemany a la primera
guerra mundial) com va dirigir una escola de sergents a Cambrils durant els
mesos de la batalla de l’Ebre, ara fa quasi 80 anys.
Una nit de l’agost de 1938 va escoltar una sèrie
d’explosions molt properes quasi coincidint amb el so provocat pel motor d’un
avió feixista procedent de Mallorca. Quan va dirigir-se al lloc de l’explosió
va comprovar que tres bombes havien caigut pels voltants del baixador de tren
de l’estació de Cambrils. Cap bomba havia encertat l’estació però si havien
destruït una casa i havien matat una àvia i un nen. I això va passar a les
comarques tarragonines, i no va passar fa mil anys (segur que alguns ancians
que aleshores eren nens ho recorden).
Per tant, llibertat regalada? En absolut! Quan es
parla de projecte polític sovint s’acostuma a destacar el model impositiu, les
prioritats en matèria d’inversions públiques, les infraestructures, etc. No dic
que no siguin importants, que ho són, però crec que cal posar més l’accent,
almenys des de les posicions d’esquerra, en el necessari rearmament moral per
afrontar els reptes del present. Parlar –i exercir- més de valors i menys
d’estadístiques.
Com a primer secretari dels socialistes de les
comarques tarragonines vull subratllar el caràcter ètic de la socialdemocràcia
i del socialisme democràtic en la lluita per la consecució dels nostres
objectius de llibertat, igualtat i democràcia, també aquí al Camp de Tarragona.
En conseqüència defensarem les polítiques de
foment en matèria de drets socials que facilitin l’ampliació de la democràcia i
les polítiques econòmiques que garanteixin la redistribució de la riquesa.
Sempre ho hem fet, però sabem que cal donar-hi ara un nou impuls. Rebutgem
també l’elitisme sectari d’aquells que en el passat (i alguns potser també en
el present?) volien una societat jerarquitzada en funció de la posició en el
partit i els que ara volen una societat jerarquitzada en funció de la riquesa,
sense controls ni mecanismes de redistribució que garanteixin la igualtat
d’oportunitats.
No volem continuar aquest camí sols, volem fer-ho
amb tots aquells que comparteixen el nostre compromís de lluitar per assolir
aquests ideals a la nostra societat entenent que això inclou persones que
militen a altres forces polítiques i, sobretot, a ciutadans que lluiten pel
mateix des de les associacions, entitats, moviments veïnal, taula del tercer
sector, etc.
Els socialistes ho fem amb total convicció, us ho
asseguro, perquè som plenament conscients que lluny de cap regal de la història
tots els avenços socials i democràtics s’han aconseguit amb la lluita política.
Una lluita històricament difícil. Una lluita que comportava ser objecte de
bombardejos. Una lluita que volem –i hem de saber- preservar i donar
continuïtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada